La militància de Junts decideix que el partit surti del Govern
El 'no' a seguir a l'executiu d'Aragonès s'ha imposat amb el 55,73% dels vots, més de 13 punts per sobre dels obtinguts per mantenir-se a la Generalitat. La consulta ha tingut una participació de gairebé el 80% dels afiliats
Publicidad
barcelona, Actualizado:
Junts per Catalunya sortirà del Govern. Després de gairebé un any i mig, l'Executiu presidit per Pere Aragonès perd un dels dos socis, de manera que Esquerra governarà en solitari. Així ho ha decidit la militància juntaire, que ha avalat de manera clara l'opció de deixar la Generalitat en una consulta interna que ha estat marcada per una elevada participació, del 79,18% dels afiliats (5.119). En concret, el 55,73% dels votants (2.853) han optat pel "no" a seguir al Govern, mentre que el 42,39% (2.170) s'han decantat pel "sí" i l'1,88% ha votat en blanc.
Publicidad
La imminent sortida de l'executiu autonòmic de Junts culminarà uns dies frenètics que van iniciar-se dimarts de la setmana passada durant el debat de política general, quan Albert Batet -president del grup parlamentari de Junts- va plantejar a Aragonès sotmetre's a una qüestió de confiança. L'endemà el president cessaria Jordi Puigneró, vicepresident i principal representant de Junts al Govern i accelararia una seqüència que aquest divendres arriba al moment final amb la decisió de les bases juntaires de trencar amb Esquerra.
El resultat suposa que s'han imposat els sectors partidaris de la ruptura, liderats per la presidenta de Junts, Laura Borràs, i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Altres càrrecs destacats que havien apostat pel "no" eren el portaveu del partit, Josep Rius, la consellera d'Universitats, Gemma Geis, els diputats Jaume Alonso-Cuevillas, Joan Canadell, Francesc de Dalmases i Aurora Madaula o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L'entorn de Puigdemont s'ha abocat majoritàriament per trencar amb ERC.
En canvi, bona part dels consellers de Junts defensaven seguir dins el Govern, com Jaume Giró, Violant Cervera, Victòria Alsina i Lourdes Ciuró, així com l'expresident de la Generalitat Artur Mas o l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. També nombrosos alcaldes s'havien pronunciat a favor del "sí", però el resultat fa evident que les bases han preferit la línia de Borràs i Puigdemont. Qui no s'ha mullat públicament és el secretari general, Jordi Turull.
Publicidad
Borràs: "Junts guanya, Pere Aragonès perd"
Després d'anunciar els resultats de la consulta, Junts per Catalunya ha reunit la seva executiva durant poc més d'una hora i posteriorament han comparegut en roda de premsa els seus dos principals dirigents, Laura Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general, respectivament. Els dos han celebrat l'elevada participació de la consulta i han estat molt durs amb el president del Govern, Pere Aragonès, a qui han acusat reiteredament de "no complir" l'acord que va permetre la seva investidura, el maig de l'any passat.
Per a la presidenta de Junts, la legitimitat democràtica d'Aragonès "queda en entredit"
Publicidad
Borràs també ha detallat que "sortim perquè no s'estava complint l'acord de govern" i ha recordat que ja a finals d'agost el partit va presentar una auditoria en què constatava que "en l'eix nacional no s'havia avançat gens". A més, ha recalcat que "no ens vam sentir escoltats pel president de la Generalitat". A banda d'assegurar que a partir d'ara Junts farà una "oposició ferma", Borràs considera que el de Pere Aragonès és un "govern fracassat" i ho ha rematat dient que "ha perdut la legitimitat democràtica i ha prioritzat acords amb el PSOE en comptes dels acords que van permetre iniciar la legislatura". "Cap de les seves apostes ha donat cap rèdit", ha conclòs.
Constants crisis amb ERC
Si una cosa ha marcat el Govern de Pere Aragonès, almenys fins a la imminent sortida de Junts, ha estat la constant tensió entre ERC i Junts, amb crisis successives. La pròpia investidura del president es va aconseguir després d'una negoció exprés d'última hora amb Jordi Sànchez, aleshores secretari general de Junts, i vist amb perspectiva ja va ser un indicatiu clar de com funcionarien les relacions entre els dos principals partits independentistes.
Publicidad
L'element, però, que va desencadenar la crisi final del govern d'ERC i Junts va ser que Albert Batet, president del grup parlamentari del segon partit, li plantegés a Aragonès durant el debat de política general sotmetre's a una qüestió de confiança. La proposta, desconeguda per ERC, va molestar enormement al president, que l'endemà després d'una maratoniana jornada de reunions al Palau de la Generalitat acabaria cessant Jordi Puigneró com a vicepresident del Govern.
Tercera vegada que es trenca el Govern
La confirmació de la sortida de Junts de la Generalitat implicarà que per tercera vegada es trenca el Govern des de la restauració de l'autonomia. Els dos precedents es remunten al 2006, quan l'aleshores president, Pasqual Maragall, va expulsar els consellers d'ERC; i al 2015, quan Unió va decidir sortir-ne obrint el camí de la imminent trencadissa de CiU, la històrica coalició que formava amb CDC.
Publicidad
L'11 de maig del 2006, Pasqual Maragall -aleshores líder també del PSC- va anunciar el cessament de tots els consellers d'ERC. La raó de l'expulsió del partit del Govern va ser la decisió dels republicans de fer campanya pel "no" en el referèndum sobre el nou Estatut, una decisió presa a instàncies de les seves bases.
El segon precedent és molt més recent i data del 17 de juny de 2015, quan Unió va decidir sortir del Govern que formava amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i que presidia Artur Mas. En plena onada creixent del Procés, la raó fonamental era que el sector més oficialista d'Unió -encapçalat pel seu històric líder, Josep Antoni Duran i Lleida- rebutjava que CiU es presentés a les eleccions del 27 de setembre d'aquell any amb un programa explícitament independentista. En el Govern la principal representant d'Unió era Joana Ortega, que ocupava el càrrec de vicepresidenta.