La militància de la CUP valida el canvi estratègic que obre la porta a assumir responsabilitats de govern en un futur

La militància de la CUP ha avalat majoritàriament el nou full de ruta proposat per la formació, que es va debatre en l’assemblea nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà (Gironès). Les bases cupaires han validat tant la ponència organitzativa -amb el 80,9% dels vots, segons ha avançat Vilaweb-, que implicarà ampliar d’una a dues legislatures la limitació de mandats dels diputats i que obre la porta a què antics parlamentaris puguin torna a optar al càrrec; com l’estratègica -amb un suport de més del 70%- i que marca el nou full de ruta de la formació de l’Esquerra Independentista.

Articulació post-electoral d’un front d’esquerres

Amb la convocatòria d’unes eleccions al Parlament a l’horitzó -a tot estirar les contempla com a tard a la tardor de 2020-, la CUP vol acabar amb l’actual situació, en què ha vist com les seves aliances parlamentàries s’han limitat a les formacions independentistes. De cara als possibles comicis, planteja treballar per “l’articulació d’un front post-electoral ampli, d’esquerres i sobiranistes, amb pes polític i que pugui tenir capacitat d’incidència i de decisió al Parlament de Catalunya”, al servei d’objectius com articular el conjunt de sectors polítics i socials de l’esquerra “transformadora, independentista i autodeterminista”; tensionar o moure cap a l’esquerra la resta de partits “auto-anomenats d’esquerres” del Parlament. Això sí, la ponència aposta per concórrer als comicis sota les sigles de la CUP.

Sense condicions imminents per a un nou 1 d’octubre

La CUP és l’única formació independentista amb representació al Parlament que manté l’aposta per la via unilateral com a camí per assolir l’Estat propi. Ara bé, la ponència admet que ara mateix no es donen les condicions per celebrar un nou referèndum unilateral, com l’1 d’octubre. “No podem sinó constatar per enèsima vegada que l’exercici de l’autodeterminació nacional no vindrà donat per un pacte amb l’Estat, (...) ni tampoc vindrà d’una proposta de la UE que continua sent un instrument al servei de les multinacionals i dels estats membres”.

Final de cicle polític

La CUP assumeix que les darreres cites electorals han tancat el cicle de canvi i mobilització que va iniciar-se amb el 15-M i que va tenir com a moment culminant l’1-O. Constata que hi ha un “cert esgotament del cicle de lluites” que va esclatar amb l’inici de la “crisi econòmica, democràtica i nacional a l’Estat” i admet que “les estratègies -com les de Podemos- que fa uns anys semblaven estar a punt de canviar-ho tot, no semblen estar en condicions de generar canvis significatius a curt termini”. Segons el document estratègic, els últims resultats a les urnes “han dibuixat un escenari en què la tendència política central serà la recerca de l’estabilitat del règim, tot i que aquesta no està garantida”. Afegeix que “les elits econòmiques i polítiques estatals i catalanes busquen una reestabilització del règim a través d'un paper cada vegada més protagonista del PSOE”.