"La mili no és un passat que no pugui tornar"
L'antiga presó Model de Barcelona acull un acte de commeració dels 30 anys de l'inici del moviment d'insubmisió a l'Estat espanyol. Sorgit de col·lectius antimilitaristes, entre d'altres, va ser cabdal per posar punt i final al servei militar obligatori, si bé va comportar que un miler de persones fossin empresonades.
Publicidad
BARCELONA,
Van començar sent gairebé 60 persones. En dos anys ja eren 50.000. Van ser els primers a declarar-se insubmisos davant els jutjats militars, desafiant l'Estat. A Catalunya van ser una vintena els que es van presentar davant el jutjat de Barcelona per negar-se a través de l'acció no violenta prestar el servei militar o la prestació social.
Publicidad
"Alguns no han volgut venir perquè van estar presos aquí i els portava mal record", comentava un membre de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'espai estava ple de samarretes i cartells que recordaven totes les lluites antimilitaristes, des del 'No a la Guerra' al moviment 'Tanquem els CIEs'. L'acte, emotiu, l'ha organitzat l'Assemblea Antimilitarista per a Campanya 30 Anys d'Insubmisió.
Més que de qui va guanyant la batalla, la històrica activista preferia parlar d'impunitat: "El Borbó va a negociar armes amb l'Aràbia Saudita i no passa res. La ministra de Defensa diu que la indústria armamentística crea benestar social perquè dona feina i no passa res." I animava a seguir en la lluita perquè, advertia, la fi del servei militar obligatori no suposa que un passat que no pugui tornar. Així, recordava també un text d'Ignacio Cosidó, senador del PP i director general de la Policia amb el ministre Jorge Fernández i relacionat amb les clavegueres de l'Estat, en el qual criticava la manca de sentiment de pertinença a l'Estat de molts espanyols. Proposava com a solució reforçar la identitat nacional, especialment en aquells llocs com Catalunya on el sentiment era encara menor i creia que en això les forces armades tenien un paper molt important.
Orígens del moviment d'insubmissió
El 1977 va néixer el Moviment d'Objecció de Consciència, que pregonava la desobediència civil no violenta i s'organitzava en assemblees. Quatre anys després ja eren gairebé seixanta grups amb prop de 400 objectors de consciència. Amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN després del referèndum i el canvi d'opinió del Govern socialista que va mobilitzar la ciutadania, l'organització va cobrar més rellevància.