Hi ha projectes que semblen destinats a ser flor d’un dia, intents infructuosos que xocaran contra la realitat dels números i les tendències socials. En canvi, però, contra tota evidència, arrelen, resisteixen i, any rere any, tornen a florir. Un d’aquests exemples és el festival Música i Lletra, un festival musical dedicat a un estil minoritari i sovint desacreditat com és la cançó d’autor, realitzat a Xàtiva, fora de les grans metròpolis que concentren la inversió cultural, que és un aparador per a autors inèdits, que aposta per la paritat de gènere dalt dels escenaris i la gestió comunitària darrere les tramoies i, a més, a preus populars, especialment per a les famílies.

Què combinar tots aquests elements i no morir en l’intent és impossible? Doncs podria ser i, de fet, el festival MiL va estar a punt de dir el seu adéu definitiu després de cancel·lar-se l’edició del 2020 per la pandèmia. Però també pot ser que els impossibles succeïsquen. Una d’aquestes rareses es podrà comprovar en directe, a partir d'aquest divendres i fins al 5 de juny, al Gran Teatre i Claustre de Sant Domènec de Xàtiva, durant la cinquena edició del MiL. Un número que permet als seus impulsors dir que "acaba de començar", però al mateix temps afirmar que "ja està ben arrelat" a la capital de la Costera i ja només li queda créixer. O no. Ja que des del MiL reivindiquen la seua essència de "festival menut". "Millor mil concerts xicotets que un de molt gran on la música quede per darrere de la cervesa", explica el músic Feliu Ventura, director artístic del MiL.

Parelles a l’escenari

El MiL no només ha sobreviscut, sinó que torna més fort que mai, amb Maria del Mar Bonet i Borja Penalba inaugurant el cicle de concerts. Els següents dies, i sempre de dos en dos, el duet Júlia i Caïm Riba, Ferran Palau i el Petit de Ca l’Eril i Núria Graham i Maria Jaume, tindran la responsabilitat de posar Xàtiva al mapa musical.

A banda, però, dels concerts de músics més consagrats, el festival inclou el Certamen de Joves Cantautores/rs, que permet a autors que encara no hagen editat presentar-se en societat i amb opcions de repartir-se 2.700 euros en premis. "A l’edició d’enguany s’hi han inscrit unes 30 persones –explica Ventura- i si continua com els anys anteriors, no només són grans en números, sinó també amb una altíssima qualitat que aventura un autèntic planter per a la música d’autor dels pròxims anys". D’aquest certamen ja n’han eixit noms com la cantant de folk barcelonina Lia Sampai o la cantautora de Castelló, Xiamara Abello.

El fet que les dues guanyadores anteriors siguen dones no és casualitat. El Festival MiL ha apostat des del principi per aconseguir la paritat dalt dels escenaris. "En bona mesura, això ho devem a la influència del col·lectiu Fusa Activa de dones músiques –reconeix Ventura- però quan ho tens en compte t’adones que no suposa cap esforç especial, que es pot fer i, a més, es pot fer sense renunciar a la millor qualitat. De fet, el nostre cartell és producte de la qualitat". En el cas del Certamen encara van anar una passa més enllà, i en l’edició del 2019 van buscar un jurat format exclusivament per dones. "Això va animar a moltes joves autores a presentar-se en massa, el que diu molt de la negació dels escenaris que han patit moltes músiques", continua el director artístic.

Cultura segura

"El MiL volem que siga un festival amb intenció, i és per això que cada any té un lema que el representa", explica Ventura. Enguany és "Cuidem-nos", un al·legat a favor de la cultura segura i una reivindicació dels drets dels treballadors d’un sector especialment perjudicat per les restriccions sanitàries. Però també de la cultura necessària, com afirma Ventura: "entenem la cultura pública com un bé tan necessari com la sanitat pública, imprescindible per a una societat sana. Per salut mental, però també com antídot contra l’autoritarisme". Per facilitar aquest accés a la cultura, el MiL aposta pels preus assequibles, amb entrades a preus que oscil·len entre els 10 i els 14 euros, però que es redueixen fins a un euro per als menors de 12 anys acompanyats. "És la nostra aportació a les economies familiars", assegura Ventura amb un somriure.

Una cultura pública necessita, però, d’un suport i una complicitat de les administracions. En aquest sentit, el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) ha estat clau a l’hora d’aconseguir que l’Ajuntament de Xàtiva replantejara la seua voluntat inicial de qüestionar-ne la continuïtat. En la presentació del festival, Marga Landete, directora adjunta de Música i Cultura Popular a l’IVC va destacar la seua aposta "per acompanyar totes les iniciatives que ajuden al teixit cultural del nostre territori i contribuïsquen a una oferta cultural variada, de qualitat i descentralitzada. En aquest sentit, hem aconseguit la consolidació del Festival Música i Lletra i donar impuls a la cançó d'autor, descentralitzada i amb una programació tan atractiva i coherent”.