Mesos decisius per clarificar la nova estratègia independentista

Fa un any, l'independentisme afrontava la recta final cap al referèndum de l'1 d'octubre amb una clara pressió de l'Estat per impedir-lo i, alhora, amb milers i milers de persones mobilitzades que van ser claus per fer-lo possible. Avui, però, l'escenari és completament diferent. Més enllà de les conseqüències de la repressió -amb dirigents a la presó i d'altres a l'exili- res fa pensar que el curs polític que arrencarà el setembre, probablement amb la diada de l'11 de setembre com a primer gran tret de sortida, tingui l'ebullició del que s'ha viscut els darrers 12 mesos. Sens dubte un dels elements decisius del curs serà el judici als dirigents independentistes imputats en la macrocausa instruïda pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

JxCat: l'espai neoconvergent mutarà en la Crida

L'espai que aglutina el centredreta independentista va viure dos moments decisius durant el juliol. D'entrada després de mesos de lluita més o menys dissimulada van emergir les tensions amb ERC, arran de les diferències sobre la substitució temporal dels diputats suspesos pel jutge Llarena, una opció que l'espai liderat per Carles Puigdemont no contempla. Finalment, la conseqüència de tot plegat va ser la suspensió del primer ple del Parlament del curs fins a l'octubre.

Tot plegat posa de manifest com el sector més fidel a Puigdemont, del que també forma part el president de la Generalitat, Quim Torra, ha aconseguit dominar totalment JxCat, en detriment de la direcció del PDECat, fins al punt que tots els dirigents represaliats per Llarena també s'han alineat amb les tesis de Puigdemont. I aquest sector és el que, almenys a nivell retòric, és més partidari de mantenir la tensió i l'enfrontament amb l'Estat, una opció que els sectors més pactistes del PDECat, que van ser derrotats a l'assemblea del partit, no comparteixen.

ERC: amb el repte de fer el salt a les municipals

Amb els seus dos principals dirigents a la presó -Oriol Junqueras- i a l'exili -Marta Rovira-, ERC segurament és el partit que més ha notat en el seu dia a dia la repressió de l'Estat contra l'independentisme. Tot i les crítiques dels sectors més hiperventilats, ara mateix no sembla que el canvi de rumb que ha fet el partit, amb una aposta ferma per ampliar la base social independentista i la intenció de negociar amb l'Estat per aconseguir la celebració d'un referèndum d'independència acordat, l'estigui penalitzant, ja que la majoria de les enquestes el situen clarament en primera posició en unes hipotètiques eleccions al Parlament. En tot cas, en la conferència nacional celebrada fa unes setmanes, ERC no descarta retornar a la via unilateral si les negociacions amb l'Estat no serveixen per avançar.

CUP: la flama de la desobediència

La CUP és l'única formació independentista que manté la bandera de la desobediència i, de fet, s'ha mostrat molt crítica amb algunes accions del govern de Torra, en considerar que suposen un retorn a l'autonomisme. La formació anticapitalista, a qui les enquestes donen ara mateix un salt important respecte els quatre diputats que va obtenir el 21-D, va aprovar durant l'assemblea nacional del maig, celebrada a Cervera, una ponència en què situa justament la desobediència com la millor eina per aconseguir forçar una negociació amb l'Estat i la comunitat internacional.