"El més gran intel·lectual valencià del segle XX"

Durant anys, mencionar-lo va ser com mencionar el dimoni. Les institucions valencianes, els grans mitjans de comunicació i alguns instituts culturals van intentar silenciar-lo, com si mai haguera existit. Però sembla que soterrar Joan Fuster no era tan fàcil. El seu llegat, amb el pas del temps, més que oblidar-se, es va engrandint. Cent anys després del seu naixement i 30 després de la seua mort, la Generalitat ha declarat el 2022 Any Fuster, i ha creat una comissió per coordinar les desenes d’actes, publicacions i altres iniciatives que es realitzaran durant dotze mesos.

"La declaració de l’Any Fuster és molt positiva, ha de servir per normalitzar la seua figura i permetre accedir a la seua obra a lectors als qui, durant molts anys, la part més política de l’autor els ha dissuadit a fer-ho", explica Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster, una casa-museu ubicada a Sueca, població natal de l’escriptor i on va residir fins a la seua mort, i que no va poder obrir les portes fins al 2017, ja amb el canvi polític realitzat.

Rellegir Fuster

Al País Valencià, Joan Fuster és "la mesura de totes les coses –tal com el descriu l’escriptora Gemma Pasqual, emprant el títol d’un dels seus assaigs-. És un dels grans assagistes europeus del segle XX. Un humanista i el principal introductor de la modernitat a la nostra societat". Intel·lectual en la forma clàssica del terme, Fuster va interessar-se per multitud de temes, des de la història fins a la música, passant per la filosofia, la filologia o el turisme, com a assagista i periodista, però també va conrear la poesia, el gènere epistolar, els dietaris i els aforismes, una espècie de tuits avant la lettre i que avui dia són ideals per configurar mems.

Joan Fuster va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 1922, en el si d’una família carlista addicta al règim franquista. Estudia dret en plena postguerra i va fent-se un espai en la minsa vida cultural d’aquells anys. Les seues reflexions sobre els valencians el van portar a allunyar-se cada cop més del règim i "evolucionar cap a un concepte del País Valencià i els Països Catalans, i també cap a l’esquerra, en adonar-se que la dreta valenciana mai assumiria la qüestió nacional", explica Mollà.

Normalitzar Fuster

"Part de les prevencions amb Fuster són comprensibles –concedeix Aliaga- sobretot des de la política, si es coneix la configuració sociològica del País Valencià, però fins i tot els seus detractors hauran d’aprendre a conviure amb ell, com a Catalunya han après a conviure amb Josep Pla o Xènius". Des de Sueca, Salvador Ortells defensa la tasca pedagògica realitzada des de la Casa Museus que "ha contribuït a normalitzar la seua figura i segurament ha ajudat que avui hi puga haver un Any Fuster".

Per ara, la dreta mediàtica i política valenciana ha passat prou per alt la celebració de l’Any Fuster, malgrat el gir anticatalanista del PP de Mazón que busca la polèmica en espais com aquest. "No és cert que la dreta odie Fuster, és bàsicament el feixisme, que odia qualsevol que no pense com ells", defensa Pasqual, qui, en referència al PP assegura que "haurien d’estar contents que un personatge de la seua importància siga valencià".