"Si més gent deixa de ser client de les grans elèctriques, els ciutadans tindrem més capacitat de pressió"

BARCELONA.- Bona part de les llars de l'Estat espanyol, que estan acollides a l'anomenat preu voluntari del petit consumidor (PVPC), veuran com el rebut de la llum d'aquest gener s'haurà encarit un 26% si es compara amb el de fa just un any. El mes que culmina aquest dimarts ha estat marcat, entre d'altres coses, per uns preus històricament elevats de l'electricitat, conseqüència de diversos factors, com un fred intens que combinat amb l'elevada demanda energètica francesa -arran de l'aturada temporal del seu parc nuclear- ha disparat la demanda i, de retruc, els preus. Ara bé, parlem d'un problema conjuntural o d'una qüestió estructural?

La primera a qüestió a resoldre és aclarir com es fixa el preu de la llum. El cost, pels clients, és únic però això no vol dir que el cost de generació de totes les energies sigui el mateix. El mercat elèctric espanyol és marginalista, és a dir, és l'última energia que entra al sistema -a través de la subhasta- la que fixa el preu. Les primeres a entrar-hi són les que no aturen la producció, com les nuclears o les renovables, mentre que les darreres a entrar són aquelles que depenen de combustibles fòssils, com les centrals de cicle combinat. El fenomen s'accentua en moments d'ascens de la demanda, quan normalment també es dispara el preu dels combustibles -com ha passat aquest hivern- que fan funcionar aquests centrals, ja sigui carbó, derivats del petroli o gas natural liquat. Què suposa això? Que el preu que es fixa -actualment hora a hora- està molt per sobre del cost de generació que tenen energies com la nuclear o les hidràuliques -amb infraestructures totalment amortitzades i que no han incorporat els costos ambientals i socials que tenen- i també per damunt de les renovables.

Al conjunt de la UE, el preu de la llum de les llars ha crescut un 54,4% des de 2005, mentre que a l'Estat espanyol s'ha duplicat

Dit d'una altra manera, si el sistema elèctric necessita energia de les centrals del cicle combinat i el preu del gas és car -sovint també per qüestions especulatives-, això genera de retruc enormes beneficis a les companyies propietàries de les nuclears o les hidràuliques, que han produït aquesta electricitat a un cost molt més baix. I qui són? Fonamentalment les tres grans elèctriques estatals -convertides alhora en companyies transnacionals-: Gas Natural Fenosa, Endesa i Iberdrola. O, com s'ha popularitzat els darrers anys, les grans exponents de l'oligopoli elèctric.

Torres d'alta tensió elèctrica. Europa Press.

"Cal reestructurar el mercat"

"Un mercat així funcionaria si hi ha haguessin molts ofertants diferents, però el problema és que més del 80% de la generació [en el cas de les tèrmiques i les nuclears, també les de cicle combinat] està en mans de les empresa d'UNESA [el lobby elèctric, controlat per les tres gegants del sector] i aquests actors tenen la capacitat de manipular el mercat per fer-hi entrar les centrals més cares», apunta Pep Puig. Pel també històric activista ecologista -amb més de quatre dècades de trajectòria en aquest àmbit-, «caldria que hi haguessin molts actors no dominants, el contrari del que passa ara» i afegeix que «no té sentit vincular [a l'hora de fixar preus] les centrals que depenen d'un combustible amb les que no [les renovables]».

L'"atracament" del dèficit de tarifa

Tot i que fa un parell de setmanes el president d'UNESA, Eduardo Montes, va defensar la «transparència» del mercat, Pep Puig titlla l'actual model d'«opac». Un exemple paradigmàtic és el que inclou el rebut de la llum. Menys d'una tercera part és el cost de l'electricitat, que es reparteix entre el consum i la potència que es té contractada -i de la que sempre es paga el mateix, amb independència del consum. Al rebut també s'hi ha d'afegir el lloguer del comptador, els peatges d'accés, transport i distribució de l'electricitat -que actualment fixa el govern espanyol-, les primes a les renovables, la cogeneració i als residus; la reserva de capacitat -que és la remuneració de les centrals de cicle combinat perquè puguin activar-se quan faci falta, un exemple de la sobrecapacitat del sistema que es paga; o la interrompibiltat, un pagament a grans indústries consumidores que poden patir talls perquè el subministrament a les llars no s'aturi. Bona part d'aquests costos vénen regulats per l'Estat. Cada cop més actors, com l'OCU o grups ecologistes, reclamen una auditoria del sector elèctric que permeti posar tots els costos damunt la taula,

Comptadors de llum 'intel·ligents'. REUTERS

Hi ha alternatives?

Amb aquest panorama què es pot fer? Segons Pep Puig, per part dels consumidors ara mateix «el que es pot fer és resistir i l'eina més efectiva és deixar de ser clients de les grans elèctriques». «Avui en dia es pot fer perquè hi ha moltes comercialitzadores i si hi hagués una gran proporció de gent que en fotés el camp, segurament tindríem més capacitat de pressió». Una de les comercialitzadores relativament recents més conegudes és la cooperativa Som Energia, que ja acumula més de 31.000 socis i 44.382 contractes.

"La batalla és veure de qui serà el sistema elèctric del segle XXI, si dels de sempre o en bona part dels ciutadans", planteja Puig

A partir d'aquí a nivell més estructural, veu bàsic que es «canviïn les regles del joc» i es vagi cap a un mercat «més transparent i amb més poder dels usuaris», que es «reconeguin les comunitats d'energia [que podrien generar la seva pròpia electricitat i proveir-se'n]», i que es torni a afavorir el desenvolupament de les energies renovables «perquè tothom hi pugui tenir accés». A banda, advoca per evitar que, com passa ara, hi hagi companyies, com Endesa, que participin en la generació, distribució i comercialització d'electricitat i opina que la gestió de les xarxes la fes «un organisme que no tingués res a veure amb la comercialització ni amb la generació». «Ara els grans actors ho gestionen tot i actuen al mercar regularitzat i al liberalitzat».