Més del 97% de la població catalana té garantida la depuració de les aigües residuals

Avui és habitual que els rius formin part de la vida de la ciutadania i de moltes de les seves activitats. Fins i tot, per aquelles persones nascudes a principis del segle XXI, els hi pot semblar estrany que fa 40 anys, els principals rius de Catalunya estiguessin contaminats, i allunyats de les activitats de la població. Si tirem d’hemeroteca, podrem comprovar que els rius propers a Barcelona, com el Llobregat i el Besòs, per exposar dos exemples, estaven molt contaminats, amb episodis d’escumes que podien tenir una alçada superior al d’una persona.

Els efectes positius del sanejament

La posada en servei de les depuradores, a més d’altres mesures com el control d’abocaments, les inspeccions en el territori i altres actuacions mediambientals, ha fet possible que la qualitat dels nostres rius s’hagi recuperat de manera progressiva. Precisament el riu Besòs, que fa 30 anys era notícia per les grans escumes que es generaven, ara és notícia per altres motius, com la presència consolidada de llúdrigues en diversos punts de la seva conca.

Depuradora de L'Escala - Agència Catalana de l'Aigua

La paradoxa del 1.000/1.000

Tot i aquest alt índex de l’estat del sanejament a Catalunya, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.

Depuradora de Sabadell - Agència Catalana de l'Aigua

Trencant tòpics: les depuradores no tracten residus sòlids

En moltes ocasions, quan es detecten restes de residus domèstics a l’entorn hídric (rius i platges, principalment), s’apunta cap a les depuradores com les responsables d’aquests residus. En la majoria dels casos, aquestes instal·lacions no registren cap mena de problema.