Medi ambient Les zones humides de Catalunya, un pulmó natural amenaçat per la construcció

La gasolinera per a les aus que migren, el niu de moltes altres espècies, un engullidor de CO2 i una recàrrega essencial d'aigua dolça. Aquestes i altres funcions són les que fan de les zones humides un punt estratègic a nivell ambiental, però també per evitar inundacions de zones habitades, per afavorir el drenatge d'aigua cap als aqüífers i, fins i tot, com una possible atracció econòmica amb impacte positiu. La Generalitat té quantificades 2.980 zones humides a Catalunya, encara que els experts indiquen que la seva situació és alarmant, i citen els plans d'AENA per fer-ne desaparèixer un de gran rellevància, al Delta de l'Llobregat, amb una possible ampliació de l'aeroport.

Més enllà d'aquests, hi ha aiguamolls i maresmes amb un valor ambiental àmpliament reconegut, com són el mateix Delta del Llobregat o l'Estany d'Ivars i Vila Sana (Pla d'Urgell). Molts altres van desaparèixer fa més d'un segle: "Mussolini ja li va declarar la guerra als pantans per lluites contra el paludisme. Aquí no van ser menys: el franquisme va assecar la Janda de Cadiz o el mateix estany d'Ivars a Catalunya, que després es va recuperar ", explica Toldrà. A això se li ha de sumar la transformació de zones humides per al conreu, que va precedir a l'urbanisme del totxo i ciment.

Un reservori de biodiversitat

"Totes les zones humides del món són les que permeten la migració d'aus", recalca Annelies Broekman, investigadora sobre l'aigua al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). "Són llocs que moltes espècies necessiten per tancar el seu cicle de vida. Si desapareix l'aiguamoll, desapareix tota l'espècie", diu, i esmenta aquells animals amb fases de larva, els peixos o els amfibis, i tots aquells que s'alimenten d'ells. "Estem parlant del que és l'escola bressol, l'escola infantil, el centre de pediatria per a molts animals". L'altre grup d'espècies que necessita d'aquestes zones són les aus: "No podrien arribar des d'Escandinàvia a l'Àfrica sense les zones humides", on crien i s'alimenten.

Sepultades per la ciutat

Així i tot, gran part de les zones humides s'ha anat esvaint al llarg dels anys, quan anys abans cobrien el litoral mediterrani: "T'imagines que una comarca es digués Bosc i no tingués ni un sol arbre? Doncs nosaltres en tenim una que es diu Maresme i no té ni un aiguamoll", ironitza Ramon Ferré, tècnic del GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Cita la gran pressió demogràfica i urbanística que pateix la costa: "Es concentra la majoria de la població a escala global". Una cosa que genera un desequilibri ecosistèmic: "Quan plou a Cunit es diu que hi ha molts mosquits perquè les cunetes de la carretera, impermeabilitzades, s'omplen d'aigua. Aquí abans hi havia aiguamolls. S'està substituint un ecosistema per un element artificial".

Problemes al Llobregat i l'Ebre

Però fins i tot aquells aiguamolls més reconeguts, destacats o fins i tot protegits estan seriosament amenaçats. El cas més urgent i que torna a estar en el focus és el de Delta del Llobregat, en el qual AENA proposa una nova ampliació de l'aeroport afectant, una altra vegada, llacunes de l'ecosistema, com és La Ricarda, protegida per la Xarxa Natura 2000. Una altra vegada, perquè aquesta infraestructura ja es va ampliar el 2008 amb el permís excepcional de la Comissió Europea a canvi d'intervencions ambientals compensatòries, sacrificant part d'una altra llacuna, el Remolar - Filipines: "No han complert cap de les mesures que els van exigir, al contrari. Després que Depana interposéssim una queixa i 20 anys després, la Comissió els ha dit que han de complir. I què diu AENA? Doncs que vol ampliar una altra vegada", denuncia Toldrà.