MEDI AMBIENT Cimenteres o incineradores?
La crema de residus s’està convertint en una forma creixent de combustible a les fàbriques de ciment. Veïnat, ajuntaments i col·lectius especialitzats alerten dels riscos que aquesta pràctica comporta per a la salut i el medi ambient.
Publicidad
BARCELONA,
“Vivim amb la por de contraure noves malalties”. “La pols que cau és palpable, és bestial, ens taca la roba, els cotxes, els balcons”. “Noto que, sovint, em costa respirar”. “Cada vegada hi ha més casos coneguts d’al·lèrgies”. “Gairebé tothom té un familiar amb càncer”.
Publicidad
Per substituir els tradicionals combustibles com el coc de petroli, les cimenteres aposten cada vegada més per fonts d’energia alternatives, com ara llots de depuradora, fustes, combustibles derivats de residus (CDR) i pneumàtics fora d’ús (PFU).
Aquesta pràctica, coneguda com a valorització energètica, està especialment en el punt de mira en el cas de Ciments Molins, que recentment ha rebut una autorització de la Generalitat per incinerar 20.000 tones de pneumàtics anuals, quatre vegades més del que crema ara. Aquest material és més barat que el coc de petroli però, en canvi, conté la mateixa energia, motiu pel qual usar-lo com a combustible resulta molt rendible.
Xoc entre administracions
Veïnat, Ajuntament i oposició, agrupats en la Taula contra la Contaminació, s’oposen a aquesta ampliació, ja que creuen que la crema de pneumàtics pot tenir efectes perniciosos per a la salut. “Com a principi de precaució, creiem convenient no aprovar aquest tipus de crema”, sosté Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i successora al càrrec d’Oriol Junqueras.
Publicidad
Encara que l’autorització de la Generalitat augmenti de forma considerable la proporció de PFU en comparació a la resta de combustibles, la quantitat final es manté igual que en els darrers 10 anys: en total, es poden cremar fins a 115.000 tones de combustibles alternatius a l’any. Així doncs, com que la quantitat final no canvia, el Govern considera l’autorització una modificació “no substancial” de l’acord.
El debat sobre la gestió dels residus
Marta Toribio, directora de Qualitat, Medi Ambient i I+D de Ciments Molins, defensa que la valorització energètica de residus “no és res nou, sinó que és una pràctica legislada per la Unió Europea i s’aplica a molts països des dels anys 80”.
Publicidad
En segon lloc, defensa la crema de residus perquè “evita malgastar recursos naturals com els combustibles fòssils” i perquè “no s’han demostrat diferències substancials en les emissions CO2”, un dels gasos contaminants responsables del canvi climàtic. “Tot i que les emissions són inevitables, sí que es poden controlar gràcies a l’ús de residus constituïts totalment o parcialment per biomassa”, com els llots de depuradora, les fustes i, pel component de cautxú natural, també els pneumàtics.
“En conjunt, la revalorització és beneficiosa per a la societat perquè és una manera segura de gestionar residus i evitar que s’acumulin”, opina Toribio. “Al final, estem fent una contribució mediambiental a un problema social”.
Publicidad
“Viure prop d’una cimentera augmenta el risc de morir de càncer”
A banda de l’impacte que la crema de residus provoca al medi ambient, una de les principals preocupacions de l’oposició veïnal és els efectes que pot tenir sobre la salut. I és que, com a conseqüència de la incineració, s’emeten partícules en suspensió, moltes d’elles molt fines, que poden passar fàcilment als pulmons i, allà, ser absorbides per la sang.
Toribio defensa que la maquinària de Ciments Molins “està molt avançada tecnològicament” i incorpora sistemes de filtratge de partícules. Ara bé, el veïnat denuncia que aquests sistemes només detecten les partícules més grosses (entre 2,5 i 10 micres), però que es desconeixen els efectes reals de les més fines (menors de 2,5). És per això que la Taula contra la Contaminació reclama que es facin els informes mediambientals i epidemiològics pertinents, per saber l’impacte real de la crema residus.
Publicidad
A més, vincula l’emissió de tòxics ambientals amb la disminució de la qualitat dels espermatozous fins a la meitat. En el cas de les dones, els efectes es poden traduir en la síndrome d’ovari poliquístic, endometriosi i trastorns d’implantació del fetus, entre d’altres. També s’ha demostrat que provoquen alteracions en el cicle menstrual, amb intervals d’hemorràgies excessivament curts i freqüents.
La doctora subratlla que, a llarg termini, els contaminants emesos en els processos de combustió poden provocar des de malalties respiratòries fins a problemes cardiovasculars, així com diabetis, efectes sobre el fetus i càncers. Concretament, i tal com demostra un estudi de l’Institut de Salut de la Universitat Carlos III de Madrid, viure en un radi de 5 quilòmetres d’una cimentera augmenta el risc de morir de càncer, especialment de colorectal en ambdós sexes.
Per tots aquests motius, el CAPS demana que es treballi per a la prevenció i la promoció de la salut, i que es posi “tot l’esforç polític i social en la reducció, la reutilització i el reciclatge, més saludables i més sostenibles socialment i econòmicament”.
Una alternativa a la crisi de la construcció
Més enllà dels efectes que la crema de residus pugui tenir, cal situar aquesta dinàmica en una època complicada per al sector de la construcció. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, a causa de la crisi, el consum de ciment ha baixat més del 80% en els últims set anys. El veïnat argumenta que la crema de pneumàtics és, en aquest sentit, una alternativa econòmica que les cimenteres apliquen per continuar sobrevivint.