El maltractament psicològic serà motiu de desheretament

El “maltractament greu” ja és motiu de desheretament, però la regulació de les successions obvia el maltractament psicològic. El Departament de Justícia prepara un avantprojecte de llei que hi farà referència expressa, per evitar l’ambigüitat actual i adaptar la norma a la nova realitat social. Igual que en el cas dels maltractaments físics, el canvi de la regulació també preveu el desheretament dels legitimaris que maltractin psicològicament la parella o els pares del testador. D’aquesta manera, la llei proporcionarà més protecció als testadors, especialment a les persones grans i dependents.

L’abús psicològic representa un de cada dos maltractaments

Els danys que perjudiquen la integritat física, psíquica, patrimonial, l’autonomia personal o qualsevol altre dret fonamental són maltractaments. Les accions que provoquen aquests danys poden ser aïllades o repetides. Es tracta, en definitiva, d’una falta de resposta a les necessitats de les persones grans. Segons l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya, els abusos psicològics sumen el 44% dels maltractaments, seguits de les negligències (29%), els abusos patrimonials (15%) i els físics (12%).

Només una denúncia per cada deu abusos

En la meitat dels casos, els autors dels abusos són els fills o altres familiars. Aquesta circumstància explica que només es denunciïn un de cada deu maltractaments, perquè les víctimes tenen por de represàlies, vergonya, sentiment de culpa per la seva dependència i un vincle emocional amb els autors dels abusos. Segons l’IDESCAT, a Catalunya hi ha més de 1.400.000 persones majors de 65 anys. Cada any, els Mossos d’Esquadra reben al voltant d’un miler de denúncies per suposats maltractaments a persones grans.

La llegítima catalana

La llegítima és una part de l’herència que, llevat de les excepcions previstes, queda obligatòriament reservada per als fills o descendents i, en el seu defecte, per als pares. El Codi civil de Catalunya estableix que la llegítima correspon a la quarta part dels béns de la persona difunta. La regulació catalana dels testaments està recollida al llibre quart del Codi civil de Catalunya.

La Comissió de Codificació de Catalunya

Els treballs de redacció del projecte de llei van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan extern, expert i plural, encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat i paritari és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.

Un Codi civil viu, adaptat als temps i al servei de les persones

El Codi civil és una norma d’aplicació principal, que converteix el dret civil espanyol en una regulació subsidiària a Catalunya. Aquest Codi és viu i el Parlament de Catalunya l’actualitza per dotar-lo de la màxima vigència, perquè doni resposta legal als reptes socials d’avui. El Codi civil agrupa les normes jurídiques que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques. El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries que regulen. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008), regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat; i, finalment, el sisè (2017), a les obligacions i els contractes. Per tant, del Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d'una història mil·lenària.