Público
Público
informe sos racisme catalunya

La majoria d'agressions racistes a Catalunya són exercides per veïns i cossos policials  

SOS Racisme denuncia que el racisme entre veïns, que representa un 27% dels casos de discriminació racista del 2019, s’identifica erròniament com problemes de convivència i, per tant, no es creen polítiques públiques contra el racisme en l’àmbit de la convivència.

Un dels migrants que es van concentrar a la Barceloneta i la Via Laietana de la capital de Catalunya contra el ‘racisme institucional’ de l'Ajuntament. David Zorrakino / Europa Press
Un dels migrants que es van concentrar a la Barceloneta i la Via Laietana de la capital de Catalunya contra el racisme institucional de l'Ajuntament. David Zorrakino / Europa Press

públic

L'entitat SOS Racisme ha presentat aquest dilluns l'Informe sobre l'estat del racisme a Catalunya i ha demostrat, un any més, que la discriminació no s'atura, sinó que augmenta. De les situacions de racisme identificades l'any anterior, les majoritàries són entre particulars (27%), exercides per la seguretat pública (15%) i serveis privats (13%). "El racisme entre veïnes s’identifica, erròniament, com problemes de convivència o culturals i, per tant, no s’incideix en aquesta discriminació i no es creen polítiques públiques contra el racisme en l’àmbit de la convivència", destaca l'informe.

Aquest 2019, l'entitat ha atès un total de 677 persones, 148 més que el 2018 (529). D’aquestes, 519 s’han adreçat per primera vegada a l'entitat i 188 de les situacions han estat identificades com racistes. D'aquestes, 19 casos (15%) són considerats d'elictes d'odi  i 109 casos (85%) discriminacions. 

Així mateix, s'han detectat un total de 22 situacions en les quals els mitjans de comunicació o usuaris de xarxes socials han exercit un discurs d'odi, el que suposa un 12% del total, un 4% més que el 2018. En el cas de tots els casos oberts (286), 73 dels incidents s'han donat entre particulars, 49 han estat exercits per serveis privats, 30 han estat relacionats amb l'accés a drets socials, 62 duts a terme per membres de la seguretat pública, 26 de seguretat privada, 21 han succeït en entorn laboral, 18 són casos de discurs d'odi exercit per mitjans de comunicació o xarxes socials i 7 han estat perpetrats per membres de grups d'extrema dreta.

En el cas concret de les discriminacions perpetrades per membres de la seguretat pública, aquestes han disminuit del 17 al 15% respecte al 2018. Un total de 62 agressions sí que han estat denunciades, 44 de les quals són d'anys anteriors i 18 són noves. Dels casos nous un 39% han estat identificacions per perfil ètnic, un 28% tracte abusiu, 17% una confecció d'atestat, 10% són denúncies d'actuacions dins d'un CIE i el 6% han estat agressions policials.

El 36%de les agressions policials  no han estat denunciades

D'altra banda, el 36% d'aquestes situacions no han estat denunciades. Segons SOS Racisme, el que podria provocar aquesta xifra és "la impossibilitat d'exercir la denúncia contra membres dels cossos de seguretat pública" que han comès un abús i/o agressió racista. "La contra-denuncia policial s’utilitza per argumentar una possible actuació inapropiada", detalla l'informe. D'altra banda, en els pocs casos que es pot iniciar una denúncia, sovint s'acaba arxivant per manca de prova o per considerar que els fets no són delictius. Respecte als resultats judicials, exemplifiquen que el 2019 van obtenir una sentència condemnatòria d'un cas del 2009 i, per tant, d'un procés judicial que ha durat 10 anys. Les sentències condemnatòries cap a l'usuari del SAiD (Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia) suposen el 15% dels 27 incidents
gestionats per la via penal, i un 11% dels casos on hi havia policies implicats s'han arxivat.

Les persones no denuncien a través del SAiD per desconfiança en el sistema, el context de vulnerabilitat io per derivacions a un altre tipus de servei.

Una de les conclusions que destaca l'informe és que tot i que enguany disminueix el percentatge de situacions no denunciades (del 52% al 32%), això no significa que s'hagi avançat en la garantia del dret de les persones afectades per racisme a denunciar aquestes situacions. Els principals motius pels quals les persones que s’adrecen al SAiD no segueixen el procés de denúncia són la desconfiança en el sistema (37%); el context de vulnerabilitat (25%) o derivacions a un altre tipus de servei (5%). 

Així mateix, l'entitat denuncia que tot i que la via d'intervenció penal és la més nombrosa en relació als casos gestionats (34 de 73), disminueix pel que fa als casos nous de 2019 (7 de 31). La manca de sensibilitat de l'administració de justícia pel que fa al racisme, la revictimització, la despenalització dels insults i la dificultat de l'aplicació del marc normatiu del delicte d'odi són alguns dels entrebancs amb els quals es troba SOS Racisme quan ha de denuciar aquests incidents. 

En el cas de la mediació entre veïns, l'entitat remarca que "no es treballa amb la perspectiva del racisme", i el fet de no incorporar la vulneració de drets com a condicionant del conflicte dificulta que el procés de mediació conclogui amb la seva resolució i/o amb la restitució del dret. D'altra banda, molts serveis de mediació no intervenen fora del marc de la comunitat de veïnes, i això implica que molts conflictes de convivència no es contemplin, com per exemple aquells que tenen lloc a l'espai públic.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?