Llengua catalana Un informe de 'Mèdia.cat' alerta que la "desconnexió" entre el públic jove i la CCMA amenaça el futur del català

La "desconnexió" actual entre bona part dels joves i els mitjans de la CCMA és una de les causes principals de la davallada de l'ús del català en aquestes edats. Així ho assenyala l'informe Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual, que ha fet públic l'observatori Mèdia.cat aquest dimarts. Segons l'estudi, la revolució digital ha desdibuixat el model comunicatiu on la televisió era central, i aquesta "pèrdua d'influència" de TV3 ha comportat la desaparició de referents juvenils en català, tot plegat en un context d'oferta privada de continguts –lineals o sota demanda- molt escassa. Es constata, per contra, una xarxa important de creadors independents en català als principals canals de consum audiovisual per a joves.

La conclusió de l'informe és que la manca de referents audiovisuals per a joves amenaça el futur del català en el seu conjunt. El seu autor analitza com els mitjans de la CCMA han "perdut influència" en el "nou model" comunicatiu generalitzat els darrers anys, que té com a element central l'accés a través de dispositius mòbils. Segons el mateix estudi, són els problemes pressupostaris els que "han impedit que la CCMA s’hagi pogut adaptar" al nou model comunicatiu, la qual cosa ha facilitat "una desconnexió" entre la CCMA i una part molt significativa del públic jove, que actualment consumeix continguts audiovisuals fora dels canals tradicionals. De retruc, subratlla, això ha reduït els referents dels joves en llengua catalana".

De fet, en el terreny de les propostes per garantir el futur de la llengua catalana en l'audiovisual, el treball suggereix precisament impulsar ajudes públiques als creadors en català de l'entorn digital com una de les principals vies de millora. També, revertir la "debilitat pressupostària" esmentada del sector per fer "continguts atractius" per als joves. L’informe també conclou que des de les institucions públiques i des de l’àmbit acadèmic caldria impulsar estructures que permetin detectar "noves tendències, nous entorns i nous actors" en un món digital molt canviant i dinàmic, així com "estratègies" a mitjà i llarg termini.