La Llei pel dret a l'habitatge de Catalunya, aprovada el 2007, obre una nova via per lluitar contra el 'mobbing' immobiliari

La finca del carrer del Carme número 106 de Barcelona, en ple barri del Raval, està plena de pancartes que denuncien l'assetjament mobiliari. Pau Barjuan, un dels veïns que hi viu, explica que des que l'immoble va ser adquirit per Optimum III, una socimi -societat anònima cotitzada d'inversió immobiliària, un instrument amb grans avantatges fiscals- que en poc temps va comprar una quinzena de finques a Ciutat Vella, el mobbing immobiliari ha estat constant.

"Ja no hi haurà impunitat"

Ja fa algunes dècades que es produeixen casos de mobbing immobiliari, però fins ara bàsicament la via utilitzada per plantar-hi cara era la penal i molt sovint els jutges no han donat la raó als llogaters. En aquest sentit, a través de la via administrativa prevista a la normativa de 2007 Marta Ill, del Sindicat de Llogateres, confia que "ja no hi haurà impunitat per casos d'assetjament i violència immobiliària". L'activista ha subratllat que darrere l'assetjament el que hi ha és una clara voluntat especuladora perquè "es vol forçar la marxa del llogater amb l'objectiu d'incrementar el benefici econòmic" de l'immoble. Fer un nul manteniment dels blocs, fer signar contractes abusius als llogaters, negar-se a cobrar la renda mensual per després demandar un suposat impagament o, en el cas del Raval, mirar cap a l'altra banda quan s'instal·la un narcopis a la finca són alguns exemples de pràctiques d'assetjament més o menys comunes.