La llei franquista de secrets oficials encadena al Congrés cinc anys d'espera per sotmetre's a una reforma

La reforma de la llei de secrets oficials, una norma promulgada pel dictador Francisco Franco fa 53 anys, segueix pendent al Congrés. Concretament, han passat ja cinc anys des que la Cambra Baixa admetés a tràmit el primer intent del PNB per aixecar el secret dels documents classificats en un termini de 25 anys i de deu en el cas de les matèries reservades. D'altra banda, l'anunci del Govern espanyol de presentar la seva pròpia proposta de reforma podria dilatar encara més en el temps aquest reclam.

La desclassificació de documents oficials, reclamada per periodistes, historiadors, investigadors i partits polítics, posaria llum sobre qüestions que encara estan vetades a l'opinió pública, com les actuacions de l'Estat durant la dictadura franquista; el procés de la Transició; la matança del 3 de març a Vitòria el 1976; el cop d'estat fallit del 23F; els assassinats dels GAL durant els Governs de Felipe González; la venda de material armamentístic a dictadures militars (Xile i Paraguai) i a altres règims involucrats en atacs militars (l'Aràbia Saudita o Unió dels Emirats Àrabs); i els viatges del rei i del president del Govern (també dels ministres i altres autoritats de l'Estat "quan les circumstàncies l'aconsellin").

Quart intent de reforma

El 23 de juny de 2020, una àmplia majoria absoluta de la Cambra Baixa —197 vots a favor, 53 en contra (Vox) i 99 abstencions (PP)— va donar llum verda a la tramitació d'una altra proposició del PNB per dur a terme una reforma de la llei. Si bé, aquesta nova oportunitat, la quarta en cinc anys (les quatre últimes legislatures), acumula una contínua pròrroga del termini d'esmenes, el mateix mal que va abocar als anteriors intents de modificació al fracàs.

Aquest partit reconeix que, encara que la seguretat i defensa de l'Estat és un valor constitucionalment protegit i al Govern estatal li competeix el seu resguard —i per això l'accés dels ciutadans a aquelles matèries que poguessin afectar-lo queda vedat—, "no és menys cert que aquest valor i el seu resguard no és absolut, perquè ha de dialogar amb altres valors i principis també constitucionalment protegits".

L'Executiu espanyol treballa en una altra llei

No obstant això, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar aquest dimarts que l'Executiu treballa per presentar una llei de secrets oficials en entendre que és "bo per a la qualitat democràtica espanyola". En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Sánchez va confirmar aquesta informació, avançada per El País, sense oferir més detalls sobre aquest tema. En aquest sentit, fonts d'Unidas Podemos assenyalen a Público que, fins avui, no tenen constància que existeixi un esborrany sobre el projecte.

Si el Govern presenta finalment la mesura, es donaria la circumstància que convergirien dues iniciatives sobre el mateix assumpte en el mateix òrgan parlamentari. Per això, la Comissió Constitucional (la que té la competència legislativa plena en aquest cas), haurà de decidir si inclou la proposició del PNB en el projecte de llei o opta per una iniciativa.