La Llei del Canvi Climàtic ja és al Senat. Després que el Congrés aprovés aquest dijous el text final, la Cambra Baixa haurà d'aprovar la norma per la via d'urgència i l'Estat espanyol fa un pas més en la descarbonització de la seva economia i l'adaptació del país cap als reptes que imposa la conjuntura de crisi ecosocial. La mesura legislativa, no obstant això, arriba amb anys de retard –va ser el 2008 quan es va plantejar per primera vegada aquesta llei– i amb un text plagat de llums i aspectes positius, però també d'ombres i punts tant ambigus com criticats per l'ecologisme espanyol.

"La llei neix vella pels objectius que es fixa", recalca Javier Andaluz, responsable d'Energia i Clima d'Ecologistes en Acció, organització que lamenta que aquest apartat enteli molts altres aspectes positius d'una norma que serà crucial per al futur econòmic i social de l'Estat espanyol. Es refereix l'activista a la meta de reduir el 23% de les emissions de CO₂ respecte al 1990 per a 2030. Un percentatge molt allunyat del que marquen els científics del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), que exigeix una reducció anual del 7,6% durant la dècada vinent, i de la baixada de les emissions del 55% que la Comissió Europea es va fixar per a les mateixes dates.

Donada la falta de consens al voltant de les xifres, els partits han acordat revisar aquest objectiu de descens d'emissions de cara el 2023, per tractar d'incrementar l'ambició de la llei climàtica. Juan López de Uralde, president de la Comissió per a la Transició Ecològica, ha defensat durant la votació de la norma l'objectiu fixat i ha assegurat que les diferències amb els percentatges marcats per Europa es deuen principalment al fet que l'Estat espanyol parteix d'un retard en polítiques ambientals. Per a Inés Sabanés, portaveu dels Verdes Equo-Más País, el percentatge de reducció d'emissions és insuficient i assenyala que va ser fixat abans de la pandèmia, sense tenir en compte que Europa està destinant una ingent quantitat de fons per a la recuperació econòmica que podrien accelerar aquesta descarbonització.

Juan Carlos Atienza, responsable de Governança de SEO/BirdLife també reclama una major ambició climàtica, però entén que el text final hagi fixat aquest 23% de reducció de les emissions. "Hem de ser conscients que en realitat l'objectiu de reduir el 55% no és de cada país, sinó del conjunt de la Unió Europea. El que hem de fer és assegurar-nos que nosaltres contribuïm a això i si, en realitat, amb aquest 23% de reducció podem contribuir al fet que la UE compleixi amb els seus objectius", explica. "Si els objectius de la UE augmenten en els pròxims anys, nosaltres haurem de revisar-ho", agrega.

Poques eines i sense concrecions

Durant la votació de les esmenes, la diputada de Ciutadans María del Carmen Martínez ha celebrat l'arribada de la nova llei, però ha criticat que el text final no asseguri prou consens entre l'arc parlamentari perquè en el futur, davant un canvi de Govern estatal, la llei no quedi debades, com històricament passa amb les lleis d'educació. El perill que els aspectes positius d'aquesta norma climàtica quedin descafeïnats davant un canvi de poders en l'Executiu espanyol, no obstant això, no ha tant de veure amb la falta de consens –quelcom que no es percep en la votació en la qual només Vox ha rebutjat el projecte de llei– com en l'ambigüitat de les eines.

Tant és així que es tracta d'una llei "paraigua" que, segons ha explicat López de Uralde en roda de premsa, emplaçarà al Congrés a desenvolupar noves lleis que la complementin en el futur. El cas més cridaner és l'apartat relacionat amb la mobilitat sostenible, que sense endinsar-se en massa concrecions de com aconseguir l'electrificació dels transports, s'aposta per la creació en el futur d'una llei de mobilitat sostenible que doni més detalls. A més, el text aprovat obligarà als ajuntaments de més de 50.000 habitants a crear abans de 2023 zones de baixes emissions que restringeixin el trànsit més contaminant, però no fixa mecanismes específics que serveixin de guia als consistoris, per la qual cosa dependrà del Govern municipal en qüestió si la transformació de l'àrea urbana és més o menys ambiciosa.

"Un dels problemes de la llei és que deixa moltes reformes en mans de l'acció governamental. Quan fas això i deixes en mans d'ajuntaments, comunitats autònomes o ministeris les eines perquè es desenvolupi la llei, el que fas és córrer el risc que quan es produeixi un canvi de Govern, es modifiquin les eines amb reials decrets", opina Andalús.

Un altre exemple és el Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic. La nova norma contempla la creació d'aquest òrgan que tindrà com a funcions principals la fiscalització i vigilància de totes les lleis que s'aprovin al Congrés des del punt de vista de la sostenibilitat. Pràcticament tots els partits estan d'acord que ha de ser una eina independent, no obstant això, la llei en qüestió emplaça la seva creació a través d'un reial decret, la qual cosa segons el parer dels col·lectius ecologistes podria suposar una porta oberta a les ingerències dels Governs estatals.

"Fa falta desenvolupar elements vinculants. No només a nivell estatal, les comunitats autònomes tenen també responsabilitats i, de fet, és on més problemes de desregulació ambiental s'estan veient", diu Andalús.

Una llei amb aspectes "molt positius"

Més enllà de les crítiques rebudes, el text té massa punts positius per a reduir els seus resultats a la falta d'ambició o a la normal falta de concreció d'una llei marc com aquesta. "Venim de no tenir res, cal entendre que és una llei que té apartats molt positius", valora Atienza. I és que entre les nombroses esmenes debatudes durant aquests mesos, destaca la de posar fi a les concessions per a l'exploració i explotació de nous jaciments d'hidrocarburs, quelcom que segellarà per sempre les possibilitats que el fracking continuï rebent fluxos d'inversió.

No només això, la Llei contempla la prohibició de les mines d'urani a cel obert, una mesura que afecta directament el projecte extractiu de Berkeley al municipi de Salamanca de Retortillo. A més, han tirat endavant les esmenes de Teruel Existe per garantir que el desplegament de les energies renovables es dugui a terme "de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l'adequada ordenació territorial". A això se suma l'esmena impulsada per Unidas Podemos i PSOE que obligarà a les grans empreses espanyoles, incloses les públiques, a desenvolupar i a aplicar plans d'acció climàtica que garanteixin que la seva activitat econòmica avança cap a la descarbonització.

Finalment, s'introdueix l'obligació que el currículum acadèmic tingui un component transversal d'educació ambiental, tant en escoles i instituts com a universitats. Una mesura que va d'acord amb la nova Llei d'Educació i que garantirà que els docents rebin formació complementària relacionada amb el canvi climàtic, aprofundint en els principis de resiliència i adaptació.