Lingüistes defensen el "gran valor pedagògic" que tindria l'ús del català al Congrés

Els lingüistes veuen amb bons ulls la incorporació del català al Congrés dels Diputats i sostenen que tindria un "gran valor pedagògic" per la ciutadania. Creuen que si s'acaba tirant endavant la proposta, el fet que es facin servir diferents llengües a les Corts Generals comportaria una visibilització i, conseqüentment, una normalització d'aquestes. Això sí, avisen que es tracta només de la primera pedra i que cal que tota l'administració estigui "oberta" al plurilingüisme. 

L'autorització de la nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, pel que fa a l'ús del català, el basc i el gallec ha estat rebuda amb optimisme, però sense sorpresa per part dels lingüistes que recorden que es tracta d'una petició que no és "nova ni estranya". En parla la professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Gelpí a l'ACN, que afirma que el fet que es pugui utilitzar el català en qualsevol situació comunicativa és "positiu".

"Simbòlicament és un pas, però no afecta gaire la vida quotidiana de la gent"

Això sí, admet que s'hauran de definir diferents aspectes, com per exemple en quines situacions es pot fer servir, si s'aplica també a les expressions orals i què passa amb la llengua de signes catalana. "No és que sigui complex, però hi ha temes per resoldre en els proper dies", assenyala.

En la mateixa línia s'ha expressa el catedràtic de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona, Emili Boix, que subratlla que la notícia és "bona" en quant al reconeixement del català. Tot i això considera que es tracta d'una "peça mínima" i que la feina pendent és "immensa". "Simbòlicament és un pas", diu, "però no afecta gaire la vida quotidiana de la gent".

Pel que fa al coordinador de la càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra, Vicent-Climent Ferrando, considera que es tracta d'una oportunitat per "donar visibilitat al multilingüisme" en una de les institucions importants de l'Estat. "Té un gran valor pedagògic, perquè fa que es percebi com una cosa habitual, la representativitat institucional d'una llengua indica que aquesta forma part de les institucions d'un país”, afirma.

El debat al voltant de la nomenclatura

Un altre dels aspectes que s'han posat sobre la taula és el de la nomenclatura que hauria de tenir. Gelpí recorda que el codi lingüístic en qüestió és el català i que mentre s'utilitzi no és tan important quina denominació acabarà prosperant. Tot i això, en cas que s'incorpori el valencià, donant pas a una nomenclatura de català-valencia, la professora apunta que es tracta d'una mateixa llengua i no pas de dues, tenint en compte que hi poden haver diferències pel que fa a la varietat dialectal.

"El català i el valencià són la mateixa llengua, malgrat que hi poden haver diferències pel que fa a la varietat dialectal"

Per Boix, que subratlla que el terme valencià "és indiscutible" al País Valencià actual, hi ha dos camins que poden portar a dos escenaris diferents si s'incorpora el valencià a la nomenclatura. "Si ha de servir per desactivar la bomba de rellotgeria que els partits de dreta han despertat, sí; si ha de servir per continuar defensant el secessionisme lingüístic, no", sosté. 

En quant a Ferrando, explica que es pot analitzar el cas des de dos punts de vista, l'estrictament científic que sosté que la llengua que es parla a tots els territoris és el català i, en termes estrictament filològics, "es diu català". Un argument que segons l'expert permetria "desactivar els arguments d'aquelles persones que defensen que el valencià és una llengua diferent i que només volen trencar els lligams".  

Sobre l'oficialitat del català a la Unió Europa

Sobre l'oficialitat del català a la Unió Europa, Ferrando veu "complicat" que es pugui tirar endavant la proposta. Tot i que considera que a nivell tècnic podria ser factible, ja que el reglament diu que ha de ser una llengua oficial a l'Estat i no pas la de l'Estat, recorda que és absolutament necessari que hi hagi una gran voluntat política al darrere.