Les topades entre Junts pel Sí i la CUP en cinc capítols

La detenció de militants de l'esquerra independentista investigats per presumptament cremar fotos del rei Felip VI durant el darrer 11 de setembre ha estat el detonant de la darrera topada entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. Els cupaires van reclamar ahir la dimissió del conseller d'Interior, Jordi Jané, en entendre que el departament en comptes de col·laborar en el suposat procés de desconnexió es dedica a detenir independentistes. No és, ni de bon tros, la primera topada, ni probablement serà l'última. Els prop de quinze mesos transcorreguts des de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015 han estat marcats pels teòrics passos endavant, i les modificacions, en el full de ruta independentista i per les discrepàncies, a vegades sonades, entre les dues formacions que aposten inequívocament per la consecució d'un Estat propi per a Catalunya.

El passat setembre, el president Puigdemont va superar la qüestió de confiança al Parlament gràcies als vots de la CUP, que fa uns dies va anunciar que facilitaria l'admissió a tràmit dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent, sense que això en pressuposés l'aval definitiu. Precisament, la llum verda o no als comptes i la convocatòria o no d'un referèndum d'independència -probablement unilateral tenint en compte la reiterada negativa de l'executiu espanyol a acceptar-ne un d'acordat- seran les qüestions que marcaran decisivament el futur de l'aliança independentista.

La renúncia de Mas

El primer gran xoc va allargar-se més de tres mesos i va guanyar en intensitat a mesura que s'apropava la data límit per investir un president del govern i evitar la convocatòria d'unes noves eleccions. Tot i que figurava en el número quatre de la candidatura per Barcelona de JxSí, Artur Mas era el candidat de la coalició de CDC -aleshores encara vigent- i ERC a continuar al capdavant de l'executiu autonòmic. La CUP s'havia compromès en campanya a no investir-lo i després de dos debats fallits d'investidura, la pressió cap als cupaires va anar in crescendo, amb episodis especialment agressius a les xarxes socials.

La militància de la CUP es va partir, literalment, entre els que finalment acceptaven investir Mas i els que s'hi oposaven

La militància de la formació es va partir, literalment, per la meitat entre els partidaris d'acceptar en darrer terme la investidura de Mas i els que s'hi oposaven, fins que el 3 de gener la reunió del Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP va refermar la negativa. Els següents dies van estar marcats per compareixences molt dures de Mas contra els anticapitalistes i per unes darreres hores frenètiques en què l'aleshores líder convergent va acceptar fer el famós "pas al costat". D'aquesta manera, el també convergent Carles Puigdemont, que era alcalde de Girona, va convertir-se en el nou president català, gràcies a l'aval parcial de la CUP.

El 'no' als pressupostos

La Generalitat ha funcionat el 2016 amb uns pressupostos prorrogats després que el govern de JxSí no aconseguís el suport de cap dels altres grups parlamentaris per aprovar-ne un de nous. De fet, ni tan sols es van arribar a tramitar a la cambra autonòmica, ja que tota l'oposició va presentar esmenes a la totalitat al projecte governamental. La negociació havia tornat a posar tots els focus mediàtics damunt la CUP, que va considerar que les seves principals demandes -una major progressivitat fiscal, la reversió de les privatitzacions i una marxa enrere en les retallades dels darrers anys, entre d'altres- no van ser ateses. Finalment, la CUP va refermar la negativa en una altra votació ajustada, que va tornar a mostrar la divisió d'una formació que, poques setmanes més tard, va renovar el secretariat nacional -la seva executiva- amb l'objectiu d'intentar liquidar la divisió en dos grans blocs que l'ha caracteritzat històricament.

La no desobediència d'Interior a les institucions estatals

La repressió de les institucions judicials espanyoles cap a l'independentisme, ja siguin càrrecs electes o no, és un dels fets que més està tensant les relacions entre JxSí i la CUP. Ahir se'n va viure el darrer exemple, després que els Mossos d'Esquadra detinguessin -a instàncies de l'Audiència Nacional- quatre membres de l'esquerra independentista investigats per cremar presumptament imatge del rei Felip VI durant la darrera Diada de l'11 de setembre. Després dels fets, la CUP va reclamar el cessament tant del conseller d'Interior, Jordi Jané, com del director general dels Mossos, Albert Batlle, per la gestió de les detencions.

Càrrecs de la CUP cremant imatges del rei a Barcelona. EFE

No és, però, la primera vegada que una actuació dels Mossos d'Esquadra desferma una crisi en el camp independentista, ja que va succeir el mateix fa poc més d'un mes, arran de la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Des de l'òptica de la CUP, la resolució de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre de l'any passat estableix que les institucions catalanes han de "desobeir" les institucions de l'Estat espanyol, de manera que la policia autonòmica no ha d'atendre determinats requeriments judicials. Entre d'altres qüestions, la formació ha reclamat als Mossos que no atenguessin els requeriments de l'Audiència Nacional per demanar informació sobre els ajuntaments que van aprovar mocions de suport a la declaració del 9-N. El regidor de Vic Joan Coma, acusat d'un suposat delicte d'incitació a la sedició, també va demanar a la policia catalana que desacatés una "eventual ordre de detenció". La resposta de Jané a totes aquestes peticions ha estat que els Mossos "han de complir les lleis".

La "lentitud" del procés sobiranista

Fa un parell de mesos la CUP va presentar l'Observatori del Procés, un instrument propi destinat a fiscalitzar el progrés dels treballs per assolir la independència. La conclusió de l'Observatori és que el procés no avança, ni de lluny, a velocitat de creuer, sinó que el ritme és molt més lent del que voldrien els anticapitalistes. Entre d'altres qüestions, la CUP ha alertat de la lentitud en el desenvolupament de les anomenades llei de desconnexió i en tot allò vinculat al procés constituent. De fet, fa algunes setmanes la formació va advertir que s'havia incomplert el primer dels terminis relacionats amb el procés previstos en els acords del Debat de Política General, en concret el vinculat a la creació d'una comissió de seguiment del procés constituent.

Nombroses votacions divergents

L'aliança entre JxSí i la CUP només se cenyeix a allò vinculat al procés sobiranista, però no a d'altres qüestions, fet que s'ha posat de manifest en nombroses votacions divergents al Parlament de Catalunya. D'exemples n'hi ha desenes des que va començar la legislatura i el govern ha perdut votacions en plens i comissions. En alguns casos, fins i tot hi ha hagut divisió dins de JxSí, amb els diputats de PDEcat i els d'ERC votant en sentits diferents.