SOS Racisme alerta que durant el confinament més estricte es van agreujar alguns conflictes veïnals racistes i també les identificacions racials per part de la policia. Durant la presentació de l'informe anual de l'entitat, s'ha detallat que el seu Servei d’Atenció i Denúncia (SAID) va atendre durant el 2020 un total de 590 persones, 418 de les quals era el primer cop que s’hi van adreçar. D’anys anteriors encara hi ha 172 casos oberts i pendents de resolució.

Un total de 182 situacions van ser considerades racistes, davant de les 188 del 2019, de les quals 99 es van denunciar per la via penal, civil o administrativa i 83 no es van poder denunciar. Això suposa que els casos no denunciats han passat del 32 al 46% en un any. El 39% dels casos que no s’acaben denunciant és pels recels de les víctimes cap a l’Estat, i en un 27% dels casos la víctima acaba sent no localitzada per l’entitat, sobretot per altres problemes econòmics o socials que té. Els àmbits amb major percentatge de casos no denunciats ha estat la seguretat privada (60%), els drets socials (55%), la policia (54%) i els conflictes entre particulars (44%).

De fet, els conflictes amb la policia i entre particulars sumen el 50% dels casos totals rebuts, un 27% els particulars i un 23% els policials, i el 47% dels denunciats. Un 12% dels casos estaven relacionats amb discriminació per accedir a drets socials. La discriminació en serveis privats, el discurs d’odi, la seguretat privada i la discriminació laboral van tenir entre un 7 i un 9% d’incidència cadascun. Els casos finalment denunciats, van ser un 28% de conflictes entre particulars i un 19% per agressions i abusos de cossos policials. El 12% va ser per discriminacions en serveis privats i un 10% en l’accés a drets socials.

Creixement durant el confinament

Dels conflictes entre particulars, el 54% van ser entre veïns, que es van veure agreujats durant el confinament més estricte durant el segon trimestre. Pel que fa als abusos policials, el 74% van ser identificacions per perfil racial, moltes d’elles també durant el confinament més estricte, quan quasi no hi havia gent pel carrer i aleshores era més difícil trobar testimonis, però no es poden denunciar penalment. Pel que fa a drets socials, es van repartir entre habitatge, educació i salut. En el cas dels serveis privats, la meitat va ser per accedir a la prestació d’aquests serveis, mentre que el 42% va ser pel dret d’admissió. En els casos de discurs d’odi, el 38% es van donar en mitjans de comunicació, un 25% en xarxes socials i un 135 en discursos polítics. La seguretat privada va protagonitzar 15 casos, repartits a parts iguals en el transport públic, equipaments públics i centres comercials.

Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 47% van ser migrats regularitzats, un 36% tenien nacionalitat espanyola i només un 5% eren migrats irregulars. Això, segons SOS Racisme és perquè aquest últim col·lectiu no es refia de l'estat i creu que si denuncia abusos o discriminacions pot ser deportat al seu país d’origen.

Un dels conflictes que va generar més titulars va ser el dels temporers de Segrià que no podien confinar-se durant la recollida de la fruita. La pressió social i mediàtica ha permès millorar les seves condicions d’allotjament durant l’estiu que ve. Altres migrats s’han trobat amb problemes per ser vacunats ja que no tenen targeta sanitària tot i viure a Catalunya de fa temps. Molts ajuntaments els posen traves per empadronar-se si no tenen domicili estable i fix, cosa que impedeix tenir la targeta sanitària.

Gemma Ferreón, coordinadora d’Incidència de SOS Racisme, i Alícia Rodríguez, coordinadora del SAID, han explicat que molts migrats havien de sortir a treballar igualment durant el confinament més estricte perquè sinó, no cobraven. Això els va portar a alguns conflictes amb cossos policials en moments que no hi havia gairebé cap testimoni a la via pública. Alguns també van patir l’estigmatització per l’aparició de rebrots de Covid en alguns municipis.