Les raons del "no" dels comuns als pressupostos, més enllà del Hard Rock
La decisió, que ha desencadenat l'avançament electoral, s'explica en part pel distanciament de la formació respecte del PSC, però resta per veure si reforça les seves perspectives a les urnes
Publicidad
barcelona,
La inflexibilitat d'En Comú Podem amb el tema del Hard Rock que ha acabat tombant els pressupostos i desencadenant l'avançament de les eleccions catalanes ha generat sorpresa. I és que la negociació estrictament pressupostària havia avançat raonablement bé, segons asseguren des del Govern i admeten algunes fonts dels Comuns encara que oficialment no s'han volgut pronunciar.
Publicidad
El veto al macroprojecte d'oci i casino del Hard Rock ha estat la punta de llança exigint a Aragonès que garanteixi que no es materialitzarà un complex que ja està en tramitació administrativa. En aquest context cal preguntar-se què ha portat als Comuns a mantenir aquesta posició de màxims fins a tombar els pressupostos acordats per dos partits com ERC i el PSC amb els quals acostuma a governar i a defensar una aliança d'esquerres. Una dels dubtes és si el gest pot acabar perjudicant electoralment el partit.
Fonts del més alt nivell de la direcció dels comuns justifiquen la posició assegurant que "el debat va molt més allà d'uns pressupostos". Aquesta mateixa font argumenta la necessitat d'"articular un projecte clar de país de consens entre les esquerres que permeti avançar en polítiques de progrés i sostenibilitat econòmica i mediambiental. I els projectes que imposa el PSC i compra ERC acríticament són caducs i van just en la direcció contrària. Per a nosaltres són inassumibles i el Hard Rock és només un exponent d'aquesta regressió".
Els comuns retreuen al PSC que s'hagi "escorat a la dreta"
Publicidad
En aquest sentit des dels comuns retreuen al PSC que s'hagi "escorat a la dreta" amb l'intent d'acaparar el vot que ha deixat lliure la caiguda en picat de Ciutadans i cert buit electoral de "vot d'ordre" que l'antiga CiU va deixar orfe amb el pas a l'independentisme. I a ERC que "primer estigués sempre competint amb Junts en independentisme i ara ho faci amb el PSC en pragmatisme".
"Ens volen reduir al paper de l'antiga ICV"
Tampoc sembla aliè a la posició d'En Comú Podem el fet de la voluntat dels comuns de distanciar-se del PSC i ERC en la recta final de la legislatura preparant la pugna electoral donada la frontera de vot que mantenen els tres partits. Encara que des de la direcció dels comuns desvinculen aquesta qüestió de la dura posició en la negociació dels pressupostos ja fa alguns mesos que aquesta qüestió sura en l'estratègia de l'espai que lidera Ada Colau, tal com va avançar Públic.
Publicidad
D'altra banda, l'enquistament de la negociació entre Barcelona en Comú i el PSC per a la incorporació dels comuns al govern municipal de Barcelona tampoc es pot desvincular de l'enduriment de la posició del partit de Jéssica Albiach i Ada Colau no sols amb els pressupostos de la Generalitat, sinó amb la relació en general respecte als socialistes catalans.
La reticència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a incorporar a Barcelona en Comú al govern municipal amb Ada Colau al capdavant ha aixecat butllofes. I també genera retrets per a Esquerra per mostrar-se indiferents, quan no poc inclinats, a la possibilitat d'un tripartit a Barcelona. Entre la militància dels comuns ha quallat la sensació d'un cert "menysteniment" per part dels socialistes, expliquen alguns afiliats.
Publicidad
El problema de fons no seria només la incorporació al comandament de la capital catalana sinó el rebuig de ple de Collboni de cedir als comuns àrees sensibles i de gran importància com poden ser les econòmiques o habitatge. "Ens volen reduir al paper de l'antiga Iniciativa, i això no ho permetrem", assegura una militant destacada dels comuns.
Els riscos del "no"
Amb tota aquesta mar de fons, la legislatura catalana s'ha esgotat i la de l'Estat s'ha complicat just en l'inici a causa d'uns pressupostos de la Generalitat que deixaran molts recursos al calaix, impedint millores en sectors claus com la lluita contra la sequera, el professorat i el sistema sanitari.
Publicidad
I el terratrèmol polític s'ha desencadenat per on menys esperable era, no pel sempre inestable front independentista amb friccions constants entre ERC, Junts i la CUP, sinó en el triangle de les esquerres que encara que a contracor han anat recomponent ERC, PSC i En Comú Podem. I amb el Hard Rock com a ariet, un projecte que ningú sap amb certesa si finalment els promotors materialitzaran o no i que en qualsevol cas va per llarg.
Caldrà veure si la dura posició negociadora millora les perspectives electorals dels comuns a Catalunya o el partit segueix per sota dels 10 diputats. De fet, amb l'articulació del projecte polític la formació va aconseguir superar clarament el sostre electoral de l'antiga ICV a nivell municipal -fonamentalment gràcies al triomf a Barcelona el 2015 i a mantenir l'alcaldia el 2019- i a les generals -triomfs el 2015 i 2016 i uns significatius 7 diputats el Congrés el 2019 i el 2023-, però no al Parlament. Actualment la formació compta amb 8 escons, els mateixos que el 2017, quan l'antiga ICV-EUiA va aconseguir-ne, per exemple, 13 el 2012.
Publicidad
Alguns experts consideren que el dèficit ha estat la incapacitat per articular un projecte nacional català propi, en part per centrar els esforços del partit a governar Barcelona. I ara mateix un dels riscos és que una porció significativa de l'electorat de la formació estigui molesta amb el "no" a uns pressupostos expansius i que augmentaven la inversió social en àrees com l'habitatge, la sanitat o l'educació. Els sindicats CCOO i UGT -els més importants a Catalunya- havien defensat el "sí" als comptes. Si per aquest flanc el partit perd vots, el seu enrocament podria acabar convertint-se en un tret al peu.