L'Acadèmia del Cinema Català ja ha iniciat els preparatius de la quinzena edició dels Premis Gaudí. La gala d'aquest any estarà marcada per l'èxit acaparador d'Alcarràs, de Carla Simón, i per l'augment de produccions fetes en llengua catalana. Els membres de l'Acadèmia podran votar entre un total de 68 títols (34 llargmetratges de ficció; 10 documentals; 3 pel·lícules per a televisió; 11 curtmetratges i 10 films europeus). Els pressupostos mitjans de les pel·lícules presentades enguany s'incrementen lleugerament, i n'hi ha sis que superen els 3 milions d'euros. 

En la quinzena edició dels Premis Gaudí, que tindrà lloc el 22 de gener de 2023, s'hi incorporen tres noves categories: millor guió adaptat, que se sumarà al de millor guió original, millor direcció novella i millor interpretació revelació. A més, el Premi especial del públic s'obre a les finalistes a millor pel·lícula documental i millor pel·lícula d'animació, que hi optaran juntament amb les produccions nominades a millor pel·lícula i millor pel·lícula en llengua no catalana.

Aquest any, la llista de llargmetratges en català ha augmentat considerablement, sobretot a la categoria de Millor Pel·lícula, on es passa de 6 a 9 títols en català. I en general, 19 de les 68 produccions són en llengua catalana.

Les principals candidates 

Enguany, fins a nou títols opten a la nominació a millor pel·lícula del 2022. Aquests son: Alcarràs, de Carla Simón; El fred que crema, de Santi Trullenque; El sabater d'Ordis, de David Ruiz Arroyo i Pitu González; Escape Room: La pel·lícula, d'Héctor Claramunt; Jusqu'ici, tout va, de Francesc Josep Cuéllar; L'últim salt, de Nando Caballero; Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll; Toscana, de Pau Durà, i Suro, de Mikel Gurrea.

En l'altra categoria que protagonitza el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, hi competeixen un total de 24 llargmetratges, entre el quals destaquen 42 segundos, de Dani de la Orden i Àlex Murrull; Asombrosa Elisa, de Sadrac González-Perellón; Culpa, d'Ibon Cormenzana; Dúo, de Meritxell Colell Aparicio; El color del cielo, de Joan-Marc Zapata; Espejo, espejo, de Marc Crehuet; Girasoles silvestres, de Jaime Rosales; Historias para no contar, de Cesc Gay; i La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona, entre d'altres.

En la categoria d'animació, només hi ha una candidata Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda, d'Enrique Gato. Pel que fa als documentals, els deu títols preseleccionats, d'entre els 21 inscrits, han estat Amateur, de Martín Gutiérrez; Cantando en las azoteas, d’Enric Ribes; El sostre groc, d'Isabel Coixet; El vent que ens mou, de Pere Puigbert; Estimada Sara, de Patricia Franquesa; Francesca i l'amor, d'Alba Sotorra Clua; L’eternitat, de Christophe Farnarier; McCurry, the Pursuit of Color, de Denis Delestrac; Oswald. El falsificador, de Kike Maíllo, i Tolyatti Adrift, de Laura Sisteró. Entre tots els preseleccionats destaca el documental de Coixet sobre els abusos a menors a l'Aula de Teatre de Lleida.

Situació del català entre les candidates

Després de dos anys amb unes xifres molt baixes, la producció de llargmetratges de ficció en català puja en aquesta quinzena edició dels Premis Gaudí, amb nou títols en llengua catalana. Si es fa el recompte de la resta de categories, hi ha 19 de les 58 produccions catalanes candidates s'han rodat en català, i 39 en altres llengües. A banda de les tres pel·lícules per televisió, cal destacar que quatre dels deu documentals i tres dels deu curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana. 

En declaracions a l'ACN, la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, Judith Colell, celebra la "bona collita d'aquest any" i la millora de pel·lícules i pressupost de les rodades en català. Colell creu que per competir als festivals de primer nivell mundial i evitar que guanyar es converteixi en un "miracle" que es produeix "de tant en tant", cal augmentar la inversió en totes les pel·lícules, des de les que tenen els pressupostos més alts fins els que el tenen més modest. "Hi ha llum però hem de seguir picant pedra", afegeix