Les persones sense llar fan front a l'hivern del coronavirus

L'arribada sobtada de la Covid-19 a Catalunya va agafar a les administracions i a la població desprevinguda, i en qualsevol crisi els més vulnerables són els que més pateixen: és el cas de les persones sense llar. Els índexs de rebrot cada vegada són més alarmants, i és per això que Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona s'estan preparant per encarar un hivern que es presenta més dur que els anteriors, sobretot per aquells que no tenen un habitatge digne on protegir-se no només del fred, sinó també de la pandèmia.

El confinament: un abans i un després

Ferran Busquets (Arrels): "Vam arribar a 700 persones durant el confinament total. Repartíem entre 70 i 100 àpats diaris"

La declaració de l'estat d'alarma va desconcertar a la majoria de la població, i encara més a aquelles persones que no estan informades del dia a dia. El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, explica que durant el confinament es van haver de reorganitzar: a més de la falta d'informació, el tancament de bars i restaurants va provocar que moltes persones es quedessin sense algun àpat calent al dia. Els treballadors i voluntaris d'Arrels van fer rutes per informar i portar menjar. "Vam arribar a 700 persones durant el confinament total. Repartíem entre 70 i 100 àpats diaris", puntualitza Busquets.

L’Ajuntament de Barcelona va afegir 700 places més a les 2.200 prèvies a la pandèmia

La responsable del Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Barcelona, Fina Contreras, recorda que l'atenció a persones sense llar es va triplicar durant la pandèmia. Seguint la dinàmica d'Arrels, van distribuir pícnics a la parròquia de Santa Anna i la de Sant Cebrià. "Venien moltes persones que no vivien al carrer, sinó en infrahabitatge", detalla. Per acollir a les persones que s’havien quedat al carrer de forma sobrevinguda, l’Ajuntament de Barcelona va afegir 700 places més a les 2.200 prèvies a la pandèmia.

A Tarragona, la Fundació Bonanit es va posar les piles: en comptes d'obrir només a les nits van decidir estar oberts les 24 hores perquè cap persona es quedés al carrer. Mentre que a Barcelona es va obrir la Fira de Barcelona, que tenia capacitat per a 450 persones, a Tarragona es va obrir el Pavelló Esportiu de Serrallo on podien dormir fins a 50 persones durant tot el període del confinament i part de l'estiu.

En el cas d'Arrels Sant Ignasi (Lleida) van patir les mateixes modificacions d'Arrels Fundació: van mantenir el servei de dutxes però van haver de cancel·lar la sala d'estar. "Tenim una manera d'atendre més càlida, propera, i això era molt difícil. Es generava molta distància", explica Òscar Costa, membre d'Arrels Sant Ignasi. Per la seva part, la regidora de Drets Socials i de Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Núria Pi, assenyala que durant la pandèmia van utilitzar el Pavelló Palau 2 per atendre 82 persones.

Voluntaris de la Creu Roja distribuint aliments als sensellar. ACN/Marina López

Excessiva centralització dels serveis

Barcelona, Girona i Tarragona atenen a usuaris dels municipis dels voltants, fet que satura els serveis

Mentre que a Arrels Sant Ignasi reben persones majoritàriament de Lleida, les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona atenen també a usuaris dels municipis dels voltants, el que provoca una sobresaturació dels serveis, i més en temps de covid-19. Contreras assenyala que aquest desplaçament entre municipis és contraproduent en plena pandèmia, ja que es demana a la població que tingui els mínims contactes possibles. En aquest sentit, adverteix que Càritas Barcelona no podrà assumir totes les necessitats de la població vulnerable, i que per això és necessari que exerceixin els seus drets per reclamar les ajudes socials que els hi pertoquen.

A Girona, sobretot des del centre d’acollida La Sopa, atenen gent de Banyoles, Lloret, Palafrugell, o de Blanes; des de Càritas Barcelona expliquen que només a Barcelona i Badalona tenen serveis habilitats per a persones sense llar, i el director de la fundació Bonanit, Josep Maria Carreto, alerta que Tàrrega té l'alberg tancat i que a Castelló no admeten gent nova. 

La Generalitat ha transferit 2,8 milions d'euros a ens locals per fer front a l'hivern més incert

Davant de les demandes dels municipis, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, assegura que la Generalitat ha transferit 2,8 milions d'euros a ens locals per fer front a les dificultats de l'hivern més incert. Aquests diners, assegura, són per a què els ajuntaments ampliïn les places per a persones sense llar en diferents municipis, i així rebaixar la pressió que pateixen les capitals. D'altra banda, afegeix que s'han habilitat places a diferents municipis amb la col·laboració de la Creu Roja: 51 places a Vall d'en Bas (Garrotxa), 68 a Bellpuig (Urgell), 77 a Sant Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 40 a Altafulla 60 a Manresa i 76 a Canyamars (Maresme).

Noves mesures per a l’hivern més difícil

Amb els bars tancats, moltes persones sense llar a Barcelona es queden sense un àpat calent

Tot i l'augment del pressupost que ha aportat la Generalitat, algunes entitats no tenen suficients fons econòmics i fan servir la xarxa de suport veïnal per cobrir algunes de les necessitats bàsiques. Per exemple, una de les problemàtiques de tancar de nou bars i restaurants és que, a Barcelona, moltes persones s'han tornat a quedar sense un àpat calent i depenen o de menjadors socials o d'entitats com Arrels Fundació. En el cas de Tarragona, Carreto explica que la xarxa entre esglésies, veïns i associacions fa que les persones sense llar no hagin de patir per tenir un àpat calent entre mans. Ara bé, des de la Fundació Bonanit reclamen més places, ja que s'apropa l'hivern, i com que es van veure obligats a reduir places al seu alberg busquen nous locals per poder ampliar els seus serveis. A més, asseguren que si torna a haver-hi un confinament domiciliari, tornaran a obrir les seves portes les 24 hores del dia.

Núria Pi: "Tenim un suport de la Generalitat i de la Diputació però qui assumeix el cost més elevat és l'Ajuntament de Girona"

En el cas de Girona, Pi assegura que ja estan cercant un nou establiment que no estigui en ús, com és el cas del Pavelló Palau 2, per poder acollir les persones que ho necessitin. Ara bé, recrimina que des de l'Ajuntament se senten "sols". "Tenim un suport de la Generalitat i de la Diputació però qui assumeix el cost més elevat és l'Ajuntament de Girona", reclama. A Lleida, Costa afirma que han notat un lleuger increment: el 2019 van atendre a 923 persones sense llar (88 identificades com a sense sostre), i del que porten de 2020 n'han atès 929 persones en infrahabitatge i 81 sense sostre. Encara que els temporers es desplacen a altres parts de l'Estat espanyol durant l'hivern, Costa reclama que l'administració trobi una solució per a ells, ja que tot i tenir documentació no viuen en habitatges en bones condicions. Per la seva part, Busquets celebra que l'Ajuntament de Barcelona hagi obert el centre "La llavor", que acollirà 40 dones sense llar a la capital catalana. Tot i això, destaca que aquests centres no atenen a les persones que fa anys viuen al carrer, sinó a casos més recents i amb més possibilitats de reincorporar-se a la societat