Les mesures per la Covid revifen el conflicte entre la Generalitat valenciana i la patronal del joc

El País Valencià va passar de ser l’autonomia amb més incidència de la Covid de tot l’Estat espanyol a la que menys en només poques setmanes. Per això, fa deu dies començaven a aixecar-se algunes de les restriccions més severes, com el tancament de l’interior dels bars –que ja poden obrir a un terç de la seua capacitat-, gimnasos o ludoteques, entre d’altres. Hi ha, però, una excepció. Els bingos, sales d’apostes i casinos es mantenen tancats amb pany i clau.

Ara Cejuego ha intentat la pressió pública, amb l’emissió d’una nota de premsa on es remarca "que s’estan posant en risc 133 empreses valencianes (...) amb prop de 7.000 llocs de treball directes que pujarien a 30.000 de manera indirecta". En el mateix comunicat asseguren que compten amb mesures de "control i limitació dels aforaments, personal per garantir les distàncies de seguretat i sistemes de ventilació per renovar l’aire dels locals de manera constant". També recorden que Catalunya i Balears, amb incidències de contagi més altes, han decidit obrir aquests locals. Finalment, Cejuego "exigeix conèixer els criteris que han portat a l’executiu valencià a seguir amb el tancament dels establiments" i han demanat una reunió amb Ximo Puig i la consellera de Sanitat, Ana Barceló.

Aprofitar l’oportunitat

Però no tothom veu malament el tancament de les sales de joc. En declaracions a Públic, Mariano Chóliz, catedràtic de Psicologia de la Universitat de València i director de la Unitat d’Investigació: Joc i addiccions tecnològiques, demana que s’aprofite la mesura "per part dels psicòlegs que es dediquen a la teràpia de l’addicció al joc per aplicar tècniques terapèutiques que ajuden a superar-ho als qui pateixen aquest transtorn", així com per fer una tasca de prevenció i "oferir activitats d’oci alternatives a les del joc d’apostes, que és un problema de salut pública".

En una línia similar, el diputat de Podem Ferran Martínez recorda que en la primera ordre de tancament de l’hostaleria, les sales de joc van quedar al marge, produint-se "un risc de desplaçament", de clients dels bars, que aprofitaren el manteniment de les cases d’apostes. Martínez va ser un dels impulsors de la Llei de Joc i Prevenció de la Ludopatia, aprovada al maig amb l’oposició frontal del sector i els partits de dretes i considerada una de les més restrictives de l’Estat espanyol. La norma, però, no començarà a oferir resultats palpables fins d’ací quatre o cinc anys, quan comencen a caducar les actuals llicències d’explotació i la renovació obligue a complir les noves mesures, com les distàncies mínimes d’un centre escolar o entre diferents sales de joc.