Les infraestructures eternitzades a Catalunya

Els pressupostos generals de l’Estat (PGE) per a 2022 destinen 2.230 milions d’euros en inversions per a Catalunya, la xifra més alta en 10 anys. Més enllà del debat sobre si aquesta xifra és suficient o no, l’aprovació dels primers pressupostos des de 2018 (prorrogats el 2019 i el 2020) posa sobre la taula l’històric debat sobre la manca d’execució pressupostària a Catalunya: les infraestructures es planifiquen, es pressuposten però no s’executen. Aquests nous comptes inclouen partides per a infraestructures que acumulen anys de retard, com l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, la B-40 (conegut com a Quart Cinturó) o el desdoblament de la R3, però la cronificació d’una execució pressupostària molt inferior a la projectada crea escepticisme sobre si realment es desencallarà la seva construcció.

A Catalunya el grau d’execució entre 2015 i 2018 va ser del 66%, inferior a la mitjana estatal

"Hi ha unes previsions d’inversió que al final no acaben materialitzant-se i això genera una manca de credibilitat en aquests pressupostos", explica per telèfon a Públic Ricard Font, secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. "La manca d’execució significa que inversions que s’han d’executar en quatre o cinc anys acaben amb 15 o 20 anys de retard", critica. 

Desdoblament de la R3

Enguany, el 30% de la partida per a Catalunya es destinarà a Rodalies

La R3, línia que connecta Barcelona amb la Tor de Querol, passant per Vic i Puigcerdà, és l’única de Rodalies que encara té bona part del recorregut en via única. Això comporta freqüències limitades i retards habituals davant de qualsevol incidència. El 1981 ja es contemplava el seu desdoblament, però no es va començar a treballar el projecte fins el 2008, que va quedar aturat amb la crisi tot i estar inclòs al Pla Rodalies 2008-2015. L’inici de les obres ha començat, finalment, aquest any, al tram entre Parets del Vallès i La Garriga.

Intercanviador de la Torrassa i soterrament de les vies a l’Hospitalet

Una altra de les peces clau incloses també al Pla de Rodalies 2020-2030 és l’intercanviador de la Torrassa, que implicarà el soterrament de les vies a l’Hospitalet de Llobregat -iniciat fa poc- però que anirà més enllà, ja que integrarà l’actual estació de metro amb una nova de Rodalies. Serà "una peça clau per reorganitzar, racionalitzar i donar més capacitat" al servei ferroviari a l’àrea metropolitana, diu Casart. Segons el pla, aquesta obra que hagués hagut de començar el 2008, haurà d’estar executada abans de 2030.

A-27 entre Tarragona i Montblanc

L’A-27 rebrà el 2022 la principal partida per a carreteres catalanes dels PGE, amb 23,4 milions per finalitzar el tram entre la variant de Valls i Montblanc. S’hi hauran de sumar 8,5 milions projectats per al 2023, quan està previst que finalitzi l'obra.

La partida per l'A-27 és la més nombrosa de les destinades a les carreteres catalanes

L’autovia A-27 és una carretera que havia de desdoblar la N-240 i connectar Tarragona i Lleida. La primera vegada que es va projectar va ser el 1995, quan la Generalitat va proposar el desdoblament entre Tarragona i Montblanc, un total de 27,4 quilòmetres. El traçat passa per Valls i inclou un túnel per superar el Coll de Lilla, d’un quilòmetre i mig. Actualment estan en servei els trams de Tarragona a Valls, inaugurats el 2013 i el 2015, però falta arribar fins al Coll de Lilla. El túnel està previst que s’acabi a finals de 2023. Finalment, el tram fins a Lleida no es farà ja que abans que s’iniciés la seva construcció s’han alliberat els peatges de l’AP-2, de manera que s’enllaçaran aquestes dues vies, tot i que no serà fins el 2025.

B-40 o Quart Cinturó

La B-40 o Quart Cinturó de Barcelona és una autovia de circumval·lació que s’inicia on es creua l’A-7 amb l’A-2 a Abrera i continua cap a Terrassa, Sabadell i Granollers per finalitzar a l’autopista C-60. La primera vegada que s’hi va fer referència va ser al Pla metropolità del 1968, tot i que els primers estudis informatius daten del 1998 i les primeres dotacions pressupostàries, del 2007. És una infraestructura rellevant per l’Àrea Metropolitana perquè permetrà connectar el Vallès Oriental i el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat i Maresme. L’objectiu és facilitar les connexions de les ciutats de la segona corona metropolitana. Dels quatre trams, dos estan en servei (Abrera-Olesa de Montserrat i Viladecavalls-Terrassa), mentre que un està encara en fase d’estudi (Terrassa-Granollers) i un, en obres (Olesa-Viladecavalls) que s’han anat allargant. Estava prevista la seva finalització aquest any però això no passarà, almenys, fins a finals del 2023.

Acessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona

Aquest projecte es tracta d’una de les "baules pel desenvolupament del Corredor Mediterrani", segons Foment del Treball. A nivell viari, es construirà un nou accés al Port pel sud, que es va començar el 2014 però que ha patit diverses aturades. Ara s’hi accedeix per la Ronda Litoral, i el canvi millorarà la connectivitat i descongestionarà els accessos. A nivell ferroviari, es va haver de desestimar el projecte vigent per motius de seguretat i recuperar l’inicial.

Estació de la Sagrera

Un clàssic de les infraestructures eternitzades. L’estació de la Sagrera de Barcelona és una macroinfraestructura que acumula "retards considerables" en la seva construcció, iniciada el 2010. L’estiu de 2021 es va licitar la redacció dels projectes de l’estació i es preveu que pugui funcionar el 2026. "Sembla que ara va tirant però ha trigat moltíssim a superar la fase inicial d’execució", apunta Casart.

La variant de Vallirana (B-24)

Es tracta d’una reivindicació històrica, finalment ja finalitzada però inclosa al recull perquè també va anar amb dècades de retard. Als 90 es van iniciar les obres per construir aquesta variant de la carretera N-340 al municipi del Baix Llobregat. Després de diverses interrupcions en els treballs, l’última, entre 2011 i 2014, a finals de 2019 la infraestructura va entrar en servei. Es tractava d’una llarga reivindicació per treure del mig del municipi el pas diari de fins a 4.000 camions i 16.000 altres vehicles, segons Foment del Treball. Tot i la seva finalització, no s’ha pogut donar de baixa del catàleg que elabora periòdicament la patronal perquè forma part d’una obra més gran que no s’ha acabat, el desdoblament de la N-340.

Connexió de l’AP-7 i l’A-2 al Baix Llobregat

Es tracta també d’una infraestructura la construcció de la qual s’ha allargat durant anys, concretament, 14. La unió de l’autopista AP-7 i l’autovia del Baix Llobregat (A-2) a l’alçada del Papiol i Castellbisbal va concloure fa amb prou feines uns mesos i ja està operativa des del setembre. Es tracta d’una connexió de 2,4 km de longitud, de la qual bona part del traçat consisteix en dos viaductes sobre el riu Llobregat. Fins al seu funcionament, els vehicles havien de fer un recorregut de 12 quilòmetres més per per arribar fins l’enllaç de Sant Vicenç dels Horts. També ha estat afectada per diverses interrupcions de les obres i canvis de projecte durant més de 10 anys, i ha costat més de 88 milions. La seva posada en marxa suposa una reducció important dels temps de viatge i un benefici pels municipis del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.