Les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre seran uns comicis excepcionals. D'entrada, perquè no els ha convocat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sinó el president espanyol, Mariano Rajoy, esprement l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. I, de sortida, perquè molt probablement se celebraran amb els membres del cessat executiu autonòmic repartits entre l'exili belga i la presó. En aquest context, els propers dies es coneixeran les candidatures que concorreran a les urnes, i una de les principals incògnites a resoldre és què farà la CUP.

La formació de l'esquerra independentista considera que les eleccions del 21-D són il·legítimes, una opinió compartida pel gruix del sobiranisme. Ara bé, això no significa que no participi als comicis. Dissabte, després del consell polític que la CUP va fer a Perpinyà, la portaveu del secretariat nacional de l'organització, Núria Gibert, va explicar als mitjans que treballen "amb totes les opcions".

Quines són? Fonamentalment no presentar-se als comicis o fer-ho, ja sigui dins una coalició -una opció que s'emmarcaria en l'excepcionalitat del moment- o en solitari. En qualsevol cas, la decisió es prendrà aquest diumenge, en una assemblea nacional extraordinària oberta a tota la militància del partit i a la de les organitzacions de la Crida Constituent, com Poble Lliure, Endavant, Arran o Constituents per la Ruptura.

Per mantenir tots els escenaris oberts, la CUP va anunciar que registraria una marca blanca, justament perquè aquest dimarts s'esgota el termini per registrar coalicions, a l'espera que les seves bases prenguin una decisió definitiva. Paral·lelament, tot i que el veuen com un escenari "difícil", els anticapitalistes tampoc descarten que des de les instàncies de l'Estat se'ls intenti il·legalitzar abans dels comicis. Ho va exposar el diputat Benet Salellas al diari La Jornada, i hi va insistir la regidora a l'Ajuntament de Barcelona i exparlamentària, Eulàlia Reguant.

No participar-hi

Partint de la idea que les eleccions del 21D són "il·legítimes", una de les opcions que té damunt la taula la formació anticapitalista és no concórrer-hi. L'opció es planteja com a "coherent" amb la idea de no reconèixer uns comicis convocats pel govern espanyol i amb el relat que Catalunya ja té un govern legítim, que és el republicà.

Com a possibles inconvenients a aquesta línia hi ha el fet que tant des de sectors sobiranistes com, especialment, des de sectors espanyolistes es plantejarà la cita amb les urnes en clau plebiscitària. I no concórrer-hi, podria ser contraproduent en l'objectiu d'avançar en la "construcció de la República" que defensa l'organització, ja que podria facilitar una majoria no independentista al Parlament.

Presentar-s'hi en coalició

L'excepcionalitat del moment ha obert la porta a una possibilitat que, en qualsevol altra circumstància, seria impensable: una candidatura unitària de l'independentisme en què hi concorrin des de candidats del PDeCAT a representants de la CUP. El PDeCAT ja ha deixat clar els darrers dies que la seva aposta és una llista unitària encapçalada pel president Puigdemont. ERC era en principi reticent a la llista conjunta, si bé ha matisat lleugerament la seva opinió. Els republicans, però, volen que el seu líder, el vicepresident català Oriol Junqueras -ara mateix empresonat- encapçali una candidatura que hauria de comptar sí o sí amb la CUP per tirar endavant, ja que descarten repetir l'experiència de Junts pel Sí, una coalició formada bàsicament pel PDeCAT i ERC, a banda d'altres partits menors, com Demòcrates o MES.

En roda de premsa, el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va manifestar aquest dilluns que els partits sobiranistes trobaran la "millor fórmula" per guanyar les eleccions i sumar el màxim de vots possibles. En aquest sentit, va subratllar que si finalment hi ha candidatures separades, aquestes tindran "punts conjunts" al programa. Sabrià també va obrir les portes de la candidatura al dimitit secretari general de Podem, Albano Dante Fachín, amb independència que finalment ERC concorri als comicis en solitari o en coalició.

Qui segur que no participarà en una llista conjunta és Catalunya en Comú. La formació presentarà com a cap de llista Xavier Domènech, actual portaveu d'En Comú Podem al Congrés, i aposta per formar una coalició amb Podem, un fet que dependrà del resultat de la consulta interna de la formació morada.

Dins la CUP, diverses organitzacions s'han posicionat a favor d'aquesta llista conjunta. Poble Lliure, on milita el diputat Albert Botran, va emetre dissabte un comunicat en què afirmava que treballaria per la "constitució d’una candidatura àmplia guanyadora". Aquesta llista hauria de dissenyar durant les properes setmanes "l'acció governamental que durà a terme per tal d’implementar les estructures i la legalitat republicana" i treballar "pel reconeixement internacional de la República Catalana".

Constituents per la Ruptura, una organització sorgida de l'antic Procés Constituent, aposta per una "llista transversal" que estigui liderada per la societat civil, és a dir, per representants de l'ANC i Òmnium Cultural, però també dels Comitès en Defensa de la República (CDR) i altres organitzacions, i que tingui el suport de "tots els partits sobiranistes".

Dos dels noms que circulen amb força per liderar una hipotètica llista no encapçalada pels partits són els dels empresonats presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. La candidatura que planteja Constituents per la Ruptura hauria de fixar-se com a repte superar el "50% dels vots" i "consolidar la República amb totes les garanties". En aquest sentit, proposa que de les urnes no en surti un nou govern, sinó que es bloquegi el Parlament, de manera que s'impedeixi que en tres mesos s'escolli un nou president de la Generalitat que rellevi Carles Puigdemont.

Candidatura en solitari

La darrera opció damunt la taula és una candidatura de la CUP en solitari, aplegant la resta de les organitzacions de l'esquerra rupturista. Un model que ja va seguir als comicis autonòmics de 2012 i 2015, els únics en què ha concorregut. Els arguments favorables a aquesta opció és que evitarien una hipotètica pèrdua de vots que podria donar-se en una llista unitària, ja que potencials votants cupaires podrien refusar fer confiança a una candidatura amb dirigents d'ERC i el PDeCAT.

Sigui quina sigui l'opció escollida, el que tenen clar els cupaires és que l'important és treballar en l'escenari post-electoral, en el sentit que es tracta de construir la república catalana, aquest cop de debò, un cop s'hagi passat per les urnes. Fins d'aquí un mes i mig, però, no veurem la resposta real a aquest plantejament. Molt abans, aquest diumenge, sí que sabrem si la CUP participa als comicis i, en cas afirmatiu, com ho fa.