Les farmàcies esquiven un mercat negre de guants, mascaretes i gels que pot derivar-se ara al consumidor final

Sense cap mena de dubte, les farmàcies són els establiments comercials que més directament s’han vist implicats en la batalla per intentar aturar l’expansió de l’epidèmia del coronavirus. Des que va disparar-se el nombre de contagis, s’ha multiplicat la demanda de productes com les mascaretes, els guants, el gel hidroalcohòlic o, més darrerament, els tests de detecció de la malaltia. Fins al punt que, segons reconeixen des del sector, en la majoria de casos encara avui és molt difícil o directament impossible trobar-ne. L’escassetat ha provocat l’aparició de proveïdors desconeguts, que no formen part del circuit habitual, que han fet arribar ofertes a preus disparats o de productes sense cap tipus de certificació que en garantís la qualitat.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la FEFAC, que en un comunicat recordava als associats "l’obligació legal de preservar la cadena de distribució acreditada (majorista, distribuïdor o laboratori) per adquirir els referits productes sanitaris [guants, mascaretes i gel], amb l’objectiu de minimitzar el risc d’adquirir productes falsificats i/o no homologats o d’incomplir la normativa que ens regula". "Cal que la farmàcia valori els costos i els PVP aplicats, en prevenció de no ser utilitzats per empreses que tenen com a objectiu exclusiu el màxim lucre", afegeix el text.

Alta demanda i cadena de proveïment sense estoc

En conversa telefònica amb aquest diari, Antoni Torres afirma que "ha passat" el perill que les farmàcies es proveïssin dels productes més demandats -i dels quals no tenien estoc- a través d’un "mercat negre", però admet que aquest risc "va existir". "El farmacèutic és un professional responsable del que fa i per més que hagi de pagar impostos i viure, tenim molt clar que el primer és la salut", exposa Torres, abans de detallar que el perill d’aquest possible mercat negre va arribar quan es va unir "una demanda altíssima d’un determinats productes i que la cadena de proveïment, que està absolutament controlada, va quedar-se sense estoc".

Els 'nous' proveïdors oferien productes a preus molt elevats, sense certificat de qualitat o amb certificat falsificat

El president de la FEFAC detalla que "tenim el deure de garantir la qualitat del producte i quan a aquests suposats proveïdors els demanaves els certificats o bé desapareixien o bé el que et donaven era insuficient". Altres situacions que s’han donat és "que el preu fos més o menys raonable, però que finalment el producte no arribés, és a dir que fos una estafa. O que tingués certificat i, en canvi, el producte fos de baixa qualitat, bàsicament perquè el certificat est"va falsificat". Per tot plegat "vam demanar als associats que no compressin a proveïdors desconeguts". Amb tot, Torres admet que aquestes ofertes "han anat a parar al consumidor final i això és més complicat i més perillós perquè el farmacèutic fa de filtre de qualitat. Per tant, a tothom li diem el mateix, que no compri a proveïdors perquè no hi ha garanties".

Malestar amb Fernando Simón

D’altra banda, els professionals farmacèutics també pateixen una gran escassetat de material de protecció per ells mateixos. En aquest sentit, al sector van molestar molt les paraules de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, quan va dir que "assumien els riscos propis de la professió". Torres recalca que poden entendre que el material sigui escàs i es prioritzi els professionals sanitaris que estan en contacte directe amb persones que han contret la Covid-19, però "no que digui que ens aguantem".