El Departament d'Ensenyament de la Generalitat sembla decidit a apostar per una escola inclusiva. Com a mínim així ho manifesta el nou decret en el que treballen Generalitat i comunitat educativa i en el que es preveu que els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) deixin d'escolaritzar-se en Centres d'Educació Especial i passin, en bona part, a l'escola ordinària. Aquest procés reobre el debat dins la comunitat educativa sobre la necessitat o no que les persones amb necessitats educatives especials siguin educades o no en centres d'educació especial.

En l'actualitat, dels més 1,2 milions d'alumnes que hi ha escolaritzats a Catalunya, 26 mil entren dins la categoria d'aquells que tenen NEE. D'aquests, prop de 19 mil van a escoles ordinàries i els altres set mil estan repartits entre els 42 centres d'educació especial públics i els 62 concertats que hi ha al Principat.

Tot i la diversitat d'opinions sobre els límits de la inclusió, tots els actors coincideixen amb la necessitat de prioritzar l'anàlisi individualitzat de cada cas, perquè, com diu Raquel Giménez, membre d'USTEC -un dels sindicats amb més incidència entre els mestres catalans- “per bé que els nens tinguin un mateix trastorn, el subjecte sempre es diferent”.

L'escola ha de ser com la societat

Una de les bases en què es basen les demandes d'avançar cap a l'escolarització de les persones amb necessitats especials en centres ordinaris fa referència al paper que aquestes han de jugar dins el conjunt de la comunitat. “La societat és diversa i quan els nens surten al carrer la troben, per tant l'escola ha de ser diversa. Els iguals dels nens amb NEE són els iguals que troben pel carrer, no els de l'escola d'educació especial”, rebla la portaveu de la Plataforma Escola Inclusiva i professora del departament de pedagogia de la Universitat de Barcelona, Núria Santiveri.

En la mateixa línia s'expressa Cristina Agud, una de les persones de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) que treballa sobre aquest tema. Ella exemplifica el fet que “moltes vegades la gent no sap com tractar persones amb NEE. Si els nens van a escola amb aquestes persones, quan són grans ho normalitzen. Es tracta de naturalitzar la diferència”.

Matisa aquesta posició la directora del Centre d'Educació Especial Font de l'Abella de Girona, Maria Àngels Verdaguer. “Pensem que els alumnes que poden tenir benefici d'estar a l'escola ordinària hi han de ser, tot i que no tots hi poden anar, treballem perquè estiguin el màxim temps possible en una escola ordinària” exposa Verdaguer, no sense posar de relleu que “hi ha alumnes que les seves necessitats són tan intensives que no poden ser a l'escola ordinària, per exemple aquelles que tenen trastorns autistes molt greus”. La directora del Font de l'Abella afegeix una altra variable també: “hi ha alumnes que potser no tenen unes NEE tant intenses però que l'entorn no els ha anat bé, que han passat per l'escola ordinària i no ho han passat bé i ara els tenim aquí”.

La inclusió com eina per renovar l'escola

Efrén Carbonell, psicòleg i president d'ASPASIM, posa de manifest un dels punts que remarquen les persones favorables a una escola inclusiva: “l'alumne que té més capacitat no queda perjudicat, al contrari, vetlla també per aquest alumne, per tots”. Perquè això sigui possible, Carbonell defensa un altre dels pilars de l'escola inclusiva, els plans individualitzats i exposa la necessitat que l'escola canviÏ les seves metodologies per evitar que el gap entre alumnes es vagi fent gran a mesura que els alumnes creixen. “Has de preparar les classes pensant allò que vols que cada alumne aprengui en diferents nivells d'intensitat, a diferents ritmes”, exposa el president d'ASPASIM.

També Santiveri considera que l'escola, en general necessita canvis i proposa “aprofitar que volem una escola inclusiva per incidir en estratègies, espais, currículums, objectius...”. “És molt fàcil tenir un currículum homogeni per persones homogènies, però els mestres estan per adaptar-se. No és fàcil, però pitjor és aquesta separació, perquè després et trobes que aquesta part de la societat està amagada”, diu, contundent, Agud.

L'escola inclusiva guanya pes.

Les dificultats de l'edat

Bé per les característiques evolutives dels infants, bé per les condicions dels centres, algunes veus es mostren crítiques pel que fa a la inclusió a partir de certes edats. “La secundària és el gran eix perjudicat, allà la formació de qui hi treballa no és la dels mestres, estan més preocupats pels continguts” expressa Verdaguer. Reforça l'argumentació la seva cap d'estudis, Marta Gasull, que posa l'accent en el fet que “els instituts són macroinstituts. Tenim nens amb Transtorn de l'Espectre Autista amb nivells d'aprenentatge alts però que tenen molta fragilitat emocional. En un institut gran, on perden molt els referents, no acaben de funcionar. Hem tingut experiències bones, però en instituts petits”.

Més restrictiu es mostra el psicopedagog de l'Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Ciutat Vella i professor associat de la Universitat de Barcelona, Miquel Àngel Torrico. Per a ell la inclusió és beneficiosa fins a una edat determinada, però “a partir de 3r de primària comença a no produir el benefici que s'espera. La socialització comença a no existir perquè l'escletxa entre alumnes és cada cop més gran”.

Torrico argumenta que malgrat ser cert que els alumnes ordinaris “aprenen a tolerar i cuidar els nens amb NEE, l'amistat en si no és dona, és unidireccional perquè els alumnes amb trastorns van per una via de creixement diferenciada”.

El nou decret

“Aquest decret parteix de la LEC on s'hi recull que la inclusió és un principi important on s'ha d'assentar l'escola del nostre país i un factor clau per la societat catalana”. Aquest és per a la Directora General d'Ensenyament, Carme Ortoll, l'esperit del nou decret que preveu que en 4 anys el nombre d'alumnes escolaritzats en centres d'educació especial, passi dels actuals 7 mil a entre 5 i 6 mil.

Ortoll creu, però que això és només una previsió i que dependrà de la visió dels centres i els Equips d'assessorament Pedagògic (EAP). Per a Ortoll el focus caldrà posar-lo “en les criatures que entrin a P3, que hauran d'estar valorades molt acuradament si van a un centre especial”. El projecte estarà dotat de 141 milions d'euros en quatre anys.

La previsió és que com que els centres d'educació especial, que veuran reduït el seu nombre d'alumnes, passin a funcionar com a Centres Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos (CEEPSIR). Aquestes noves entitats serien les encarregades de prestar bona part del suport logístic, material i de recursos humans als centres ordinaris per tal de donar resposta a l'entrada de més alumnes amb NEE.

En l'actualitat ja són 12 centres d'educació especial els que estan actuant com a pla pilot del que han de ser els futurs CEEPSIR. Un d'aquests és el CEE Font de l'Abella de Girona. La seva cap d'estudis, Marta Gasull, remarca la tasca que fan com a especialistes en aquesta nova funció: “com que som més professionals, perquè tenim més formació i experiència amb alumnes amb NEE, anem a l'escola ordinària a fer acompanyament perquè els alumnes puguin estar en les millors condicions a l'escola ordinària”.

Maria Àngels Verdaguer, explica que van haver de realitzar un projecte per veure què podien aportar als centres ordinaris com a proveïdors de recursos: “d'un costat podíem oferir l'assessorament de les nostres logopedes expertes en sistemes augmentatius i de l'altre l'assessorament en musicoteràpia i psicomotricitat o educació física dels nostres especialistes”.

Per tal de dur a terme aquest transvasament cap a l'escola ordinària d'alumnes amb NEE, es preveu la creació de nous espais dins aquestes escoles per donar resposta a les noves necessitats previstes i nodrir als alumnes i professors d'eines i materials que puguin ser necessaris, com per exemples les Aules Integrals de Suport. Aquestes últimes seran presents a alguns centres i estaran destinades a acollir alumnes amb trastorns mentals i de conducta greus durant algunes hores.

Hi ha prou recursos?

Si bé hi ha un consens en que cal caminar cap una educació el màxim d'inclusiva possible, alguns sectors de la comunitat educativa dubten de si el nou decret posarà sobre la taula les inversions i els canvis necessaris per fer front al que suposaria aquest pas cap a la inclusió sense sobrecarregar més els mestres o sobre les edats en què és positiva aquesta inclusió.

En aquest sentit s'expressa Raquel Giménez, de la USTEC, que titlla el decret de “decret econòmic, perquè agrupant el que fa es reduir despesa” i afegeix que “si tothom tingues possibilitat de tenir un bon horari laboral per poder treballar pensant en els nens i no en la rendibilitat econòmica no caldria fer decrets sobre escola inclusiva. Calen dotacions de plantilla, materials i recursos que el decret obvia”.

La mateixa advertència fa Gasull: “Si es porten aquests nanos sense dotar de recursos el centre ordinari i no es pot fer el pla individualitzat es pot fer l'efecte rebot de que volent incloure a tothom l'escola ordinària es reboti contra el sistema”. Per a Giménez “es pretén posar els nens amb NEE a l'escola sense baixar ràtios, sense escurçar l'horari dels mestres, simplement fer el traspàs. Enlloc de desmantellar els centres d'educació especial cal fer una bona dotació amb allò que necessiten. El decret parla de ràtios de 6 alumnes, però alguns centres en tenen fins a 10 per mestre”.

Miquel Àngel Torrico parla del decret com un text molt ben elaborat i avançat, no obstant això considera que ara mateix no és el moment d'impulsar-lo perquè abans cal que l'escola resolgui d'altres prioritats. “El podríem impulsar el 2013, però ara hauríem de fer front a la segregació escolar, l'augment de nens amb desavantatges educatius, el volum de professors itinerants que canvien de centres...”.

Malgrat la seva posició ferma per la inclusió de gran part de l'alumnat, Carbonell es qüestiona com es pot voler fer un sistema inclusiu “si d'entrada treus el temps de complement de les persones de suport i dels mestres – per preparar les classes- com va fer la senyora Rigau? Hi ha una generació de mestres que l'han cremat perquè han posat tota la carrega en ells”. Tot i això, Carbonell té esperances en que el nou decret posi remei a això. També Santiveri creu que cal “fer un canvi d'estructures que doni seguretat als mestres, ser dues persones a l'aula els donaria aquesta seguretat”.

Aquesta contradicció també la denota Giménez que critica que des del Departament es parli d'una escola inclusiva “quan s'estan fent avaluacions que creen competència entre centres” i aclareix que en l'actualitat “ja hi ha rànquings de centres en funció dels resultats i que depenent d'aquestes pots triar un cert tipus de professionals i recursos tecnològics millors”. Partint d'aquesta base, aquesta membre de l'USTEC es pregunta sí “el mestra voldrà tenir nens amb NEE si segons aquests criteris li pot posar pals a les rodes?”.