El guió ja està preparat. Quan el rellotge marqui les 21.00h d'aquesta nit de Nadal, el rei Felip VI tornarà a aparèixer en les pantalles de les llars per traslladar el seu habitual missatge de Nadal. Ho farà després d'un any intens, marcat per una sèrie d'assumptes no del tot còmodes per a la monarquia. En aquest context, el cap d'estat ha de resoldre què diu, com ho diu i, sobretot, què calla. "És millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules", va escriure alguna vegada William Shakespeare. Per aquí va la cosa.

Després del discurs del passat 6 de desembre al Congrés pel 40 aniversari de la Constitució, Felip VI tindrà una nova ocasió de dirigir-se a la ciutadania -o almenys als que encenguin el televisor abans del sopar- amb el seu tradicional discurs nadalenc. Un apunt per als amants de les anècdotes: si en algun moment diu la paraula "pollastre", una cadena de menjar ràpid regalarà 11.111 euros al seguidor que més ràpid el reprodueixi a Instagram.

No cal enganyar-se. Les possibilitats que el rei coli el terme "pollastre" en la seva intervenció són, com a mínim, diminutes. El mateix passarà amb altres termes més polítics, com "plurinacionalitat". A dia d'avui ningú aposta ni un cèntim al fet que el monarca pronunciï aquest concepte. La sociòloga Laura Bejarano s'apunta als que creuen fermament que aquest terme no sortirà aquesta nit de la seva boca. Ni aquesta ni cap altra, pronostica l'experta. El motiu? "El nostre monarca no es creu que estem en un Estat plurinacional", reflexiona.

En efecte, es preveu que el rei parli d'una manera o altra sobre Catalunya, però no precisament per encoratjar la possibilitat de construir un altre model d'estat en què es respecti el dret a decidir. En l'hemeroteca encara ressona el seu discurs del 3 d'octubre de 2017, quan es va posicionar clarament a favor de la via dura contra l'independentisme. "Llavors el rei va demostrar que la monarquia és una institució que impedeix articular un estat amb caràcter plurinacional", afirma a Públic l'analista Rodrigo Amírola, llicenciat en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid.

Què dirà ara, quan s'obre una mínima finestra de diàleg entre els governs de Pedro Sánchez i Quim Torra? La jurista i professora de Filosofia del Dret María Eugenia Rodríguez Palop creu precisament que "sobre la qüestió territorial no hauria de dir res, perquè ja ho va dir tot el 3 d'octubre de 2017". "Llavors es va posicionar d'una manera clarament parcial i esbiaixada. El més honest per la seva banda seria callar", subratlla.

Reivindicacions feministes

Més enllà de Catalunya, 2018 també ha estat l'any de la vaga feminista del 8M. Avui apareixen amb més força que mai les reivindicacions de les dones, que es neguen a seguir patint la desigualtat i la violència del sistema patriarcal. "No serà suficient que Felip VI faci una simple menció a la violència de gènere o al nombre de dones assassinades aquest any. Aquí s'ha evidenciat que hi ha una violència estructural per part de l'Estat que ens afecta i que ha de ser combatuda", diu Bejarano. "Si el Rei no ens interpel·la a les dones des d'un pla en el qual es pugui crear un país de futur en el qual nosaltres siguem protagonistes -continua la sociòloga-, està perdent l'oportunitat de parlar-li a la meitat d'Espanya".

Rodríguez Palop apunta que, efectivament, el cap d'estat "hauria de parlar de violència masclista assumint la perspectiva del moviment feminista". O el que és el mateix, "reconeixent que no es tracta del producte d'una patologia individual, sinó que estem davant el subproducte d'un determinat model social", remarca la jurista.

En aquest sentit, el politòleg Alejandro Pérez recorda que el 2017, el monarca "va focalitzar el discurs únicament en la violència de gènere". "Aquest any, hauria de ser capaç d'incorporar algunes de les demandes que ha posat sobre la taula el feminisme, com la desigualtat a la feina, tenint en compte la bretxa salarial i l'anomenat sostre de vidre", afirma l'expert.

Corrupció real

Els especialistes consultats coincideixen a assenyalar un altre assumpte que previsiblement el rei també evitarà en el seu discurs: la corrupció monàrquica. "Parlarà en abstracte, com l'any passat", pronostica Pérez. Ningú espera ni una paraula sobre els enregistraments coneguts fa alguns mesos en què Corinna Sayn-Wittgenstein, amiga íntima de Joan Carles de Borbó, desvetllava les presumptes pràctiques corruptes del rei emèrit.

"Si volgués aclarir dubtes sobre el seu paper com a cap d'estat, Felip VI hauria de ser el primer interessat a aclarir-se", sosté Bejarano En aquesta mateixa línia, Pérez subratlla que "aquest any, el rei hauria de llançar un missatge o un toc d'atenció que li permeti dibuixar una regeneració de la monarquia". "Sincerament, no crec que ho faci", admès.

El descrèdit de la justícia espanyola és un altre dels temes estrella de 2018. El que no està tan clar és si també ho serà en el discurs nadalenc. "Crec que farà una defensa bastant tancada de les institucions, quan és prou palès que hi ha una crisi de legitimitat molt important", sosté Amírola.

La renúncia del jutge Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial després dels polèmics WhatsApp o la sentència pel cas de La Manada són alguns dels punts que estan sobre la taula.

"No crec que faci menció a la manca de credibilitat de la justícia, entre altres coses perquè no li interessa. És preferible no parlar-ne abans que enunciar i tallar els problemes; si no ho esmenta, no existeix", diu la sociòloga Laura Bejarano.

Pensionistes, víctimes del franquisme ...

Tampoc s'esperen picades d'ullet cap a les milers de persones que pateixen la precarietat laboral o la lluita que manté el moviment pensionista, les reivindicacions del qual han estat molt presents als carrers durant 2018. "Pel paper que té la monarquia, és previsible que el rei faci un discurs de tall molt institucional, mantenint-se al marge dels problemes més mundans. a més, és bastant lògic que hi hagi una desconnexió molt forta de la monarquia respecte a una majoria de la població a Espanya: són dues dimensions molt allunyades ", assenyala Amírola .

Aquesta llunyania també marca les relacions entre la monarquia i les víctimes del franquisme, que segueixen reclamant justícia. "El rei no podria parlar de les víctimes del franquisme ni de l'exhumació de Franco sense qüestionar la pròpia institució de la monarquia, ja que seria molt inconsistent. Realment no sé què podria dir per afavorir una política de la memòria sense posar en qüestió els orígens de la pròpia institució que ocupa", apunta Rodríguez Palop. La pilota està ara a la teulada del rei.