Les constants rectificacions marquen la gestió espanyola de la Covid-19

La centralització de les competències per gestionar la crisi del coronavirus ha deixat en el calendari un reguitzell de canvis de directrius des del Govern estatal, molt criticades des de la Generalitat de Catalunya. Davant l'emergència sanitària, l'Executiu encapçalat per Pedro Sánchez va considerar que calia prendre les decisions únicament des de Madrid, una aposta gens innòcua que tibava encara més les relacions amb els governs autonòmics en ple conflicte territorial, i especialment, amb el basc i el català. La Generalitat ha denunciat reiteradament l'experiment de centralització d'ordres, decidides a cop d'assaig i encert, en detriment de l'eficàcia en la gestió, sobretot després que Sánchez hagi fet cas omís a algunes de les propostes del Govern per, dies després, reorientar-les amb aproximacions evidents al criteri català.

El tancament de les fronteres

En un primer moment, el Govern espanyol no va tancar el port i l'aeroport, una decisió que no es va entendre des de Catalunya, on hi ha el segon aeroport més gran de l'Estat i el port més gran de creuers del Mediterrani

Així va ocórrer al principi de la gestió de la crisi, quan el president Quim Torra va demanar el tancament de totes les fronteres el 13 de març, un dia abans del decret d'estat d'alarma. La petició va ser desqualificada, però l'endemà Sánchez, tal com feien altres governants europeus, ordenava el tancament de fronteres terrestres, que es va fer efectiu el 16 de març amb la publicació en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Paradoxalment, el que no va manar l'Executiu espanyol va ser el tancament dels accessos per via aèria i marítima, quelcom que no es va entendre des de Catalunya, on es troba el segon aeroport més gran de l'Estat i el port més gran de creuers del Mediterrani. No va ser fins a la mitjanit del 21 de març, i després que el Govern insistís durant tota la setmana, que les limitacions de mobilitat es van ampliar a aeroports i ports, de tal manera que només es permetia l'accés a ciutadans espanyols o residents en l'Estat espanyol, de la Unió Europea o de l'espai Schengen que acreditessin estar tornant a casa.

El confinament dels treballadors

L'altra mesura que no va agradar a la Generalitat va ser la timidesa del primer desconfinament, aplicat també a partir del 14 de març, que permetia anar a la feina en sectors no essencials de la producció o els serveis. El 24 de març, la vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, defensava que l'activitat ja es trobava "molt alentida" i que no calia major duresa en les restriccions. "Perquè un hospital funcioni és indubtable que ha de continuar funcionant la indústria química i farmacèutica, els transports perquè els treballadors dels hospitals puguin anar a treballar cada matí, el sector tèxtil i l'agroalimentari". Davant la insistència del Govern, que demanava un confinament total dels sectors no essencials, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va arribar a afirmar que "el pitjor és proposar mesures que no es poden complir".

Dies més tard, el 28 de març, amb més de 72.200 positius i 5.690 morts, Pedro Sánchez anunciava l'enduriment d'aquest confinament, que no afectava, òbviament, a l'agricultura i a la indústria de l'alimentació, a la fabricació d'equips mèdics o de productes farmacèutics: "Crec que és una mesura molt positiva i necessària, alternativa al tancament total de l'activitat econòmica", deia Sánchez. Quinze dies després, el Govern espanyol va decidir tornar a permetre l'activitat de sectors no essencials de l'economia, una decisió que la Generalitat no va entendre: "És una temeritat i una imprudència absoluta", deia Torra en la videoconferència de presidents autonòmics el 12 d'abril.

Compres de material de protecció

Una de les principals línies d'actuació des de Madrid pel que fa a la centralització de competències havia de ser la compra de material. Finalment, part dels Equips de Protecció Individual (EPI) i altres materials també els han hagut d'adquirir les comunitats en un context de mercat internacional salvatge on cada país ha lluitat per a cobrir les seves necessitats. El conseller d'Interior, Miquel Buch, va lamentar que la compra centralitzada de material "retardés" el proveïment per part de la Generalitat, mentre la portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegurava el 26 de març que la Generalitat estava proporcionant el 90% del material, com per exemple màscares, bates i respiradors: "Amb comandes pròpies hauríem guanyat un temps preciós que ara no tenim", deia.

La sortida de nens al carrer

Vergés acusa l'Estat espanyol "d'improvisar" amb canvis de criteri sobre la sortida de menors

Amb la corba de contagis ja continguda i la vista posada en el pla de desconfinamiento, els canvis de criteri de l'Executiu espanyol es van mantenir. Des de la societat civil es reclamava que els menors d'edat poguessin sortir al carrer en algun moment i la Generalitat va proposar franges horàries de passeig per a tots els menors de 18 anys, però el Govern espanyol va anunciar un desconfinament per a menors de 12 anys i només per acompanyar els adults a realitzar activitats permeses, com per exemple comprar.

Províncies o regions sanitàries?

L'última polèmica s'ha generat arran del marc territorial del desconfinament que entrarà en la seva primera fase el pròxim 11 de maig, anunciat per Pedro Sánchez en una compareixença el passat 29 d'abril. La Generalitat havia assenyalat en reiterades ocasions que la tornada a la normalitat no podia ser homogènia en tot el territori i havia reclamat el retorn de les competències per gestionar el desconfinament català. Si bé en un primer moment l'Executiu estatal es va tancar en banda en l'aplicació de mesures territorializadas, durant una nova compareixença Sánchez va explicar que el marc territorial del pla de desescalada es faria per províncies, de manera que les successives fases es podrien anar aplicant de manera asimètrica.

Marta Rovira afirma que el Govern estatal ha rebutjat propostes perquè "venen de Catalunya"

Aquesta proposta tampoc va agradar al Govern, el qual va denunciar que ni la població desenvolupa la seva vida d'acord amb el marc administratiu provincial, ni el servei sanitari català està organitzat segons aquestes àrees, ni la realitat del coronavirus es pot observar d'acord amb un marc administratiu caduc: "Fer això a la província de Barcelona, per exemple, no tindria massa sentit. No és igual la situació a la ciutat de Barcelona que en altres municipis molt més petits de l'Anoia, el Bages o el Berguedà", deia Vergés.