Les batalles guanyades de l'esport femení
Fa 50 anys, un dels responsables de l'organització de la marató de Boston va intentar aturar el camí de Kathrine Switzer en plena cursa. L'intent, fallit, va evidenciar l'absurditat de la norma que prohibia la participació de les dones. Aquesta setmana, la maratoniana feminista de 70 anys va tornar a córrer la prova nord-americana rebent més atenció mediàtica que els guanyadors. Va completar-la en menys de cinc hores. Una batalla guanyada que precedeix les victòries de l'esport femení en ple 2017.
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Aquest dissabte el FC Barcelona disputa l'anada de les semifinals de la lliga de campions amb un estadi ple a vessar. Les entrades es van esgotar fa uns quants dies. El club, a més, ha publicitat l'enfrontament amb anuncis als mitjans de comunicació. Són un reguitzell de dades insòlites quan ens referim al primer equip femení, que aquest 2017 ha arribat més lluny que mai en la màxima competició continental i que està assolint unes xifres rècord de seguiment per part de l'afició. Alexia Putellas, Marta Unzué i companyia comencen a ser conegudes entre els culés predisposats a veure bon joc al camp.
Publicidad
Dues batalles guanyades als EUA
En altres països les jugadores de futbol estan en un estadi força més avançat en la lluita per equiparar les seves condicions amb la dels jugadors masculins. En els darrers mesos, les integrants de la selecció dels EUA han denunciat reiteradament la diferència salarial entre homes i dones. La bicampiona olímpica i vigent campiona del món Carli Lloyd era concloent: "Si fem la mateixa feina, destinem els mateixos esforços i guanyem més, per què cobrem menys?". Ella és una de les cinc jugadores estel·lars que van presentar una reclamació davant la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball nord-americana en contra de la federació de futbol del seu país. Alertaven de l'existència d'una discriminació salarial per raó de gènere després d'haver denunciat la situació en nombroses entrevistes des de la celebració dels Jocs Olímpics de Rio.
Finalment, aquest mes d'abril han firmat un nou acord laboral vàlid fins al 2021 que millora els seus salaris fins al punt que algunes de les jugadores cobraran més que alguns dels membres de la selecció masculina. A més, també disposaran de millores en els desplaçaments (hotels, vols) i rebran una compensació econòmica pel diferencial existent en els darrers anys.
El cas de la selecció de futbol als EUA ha vingut precedit per un altre lluita sonada i amb acord sobre la botzina. Es tracta, en aquest cas, de la selecció nord-americana d'hoquei sobre gel. Les jugadores, fartes de pressionar la federació per arribar a un acord, van anunciar un boicot al mundial que es disputava al seu país. Fins a aquell moment cobraven 1.000 dòlars mensuals durant els sis mesos previs als Jocs Olímpics i no tenien cap ingrés de la selecció durant els 3 anys i mig restants més enllà d'algun premi econòmic per triomfs (han guanyat 7 dels darrers 8 campionats del món disputats i han pujat al podi dels 5 Jocs Olímpics que han comptat amb l'hoquei gel femení).
Publicidad
L'esport femení interessa als espectadors
Molt sovint l'argument que apareix per justificar la diferència de salaris i condicions entre l'esport masculí i el femení és la diferència en l'interès dels aficionats. Si bé és cert que la majoria de competicions d'esports d'equip generen més espectadors i ingressos econòmics a clubs i federacions en categoria masculina, també cal posar a l'altre costat de la balança el seguiment mediàtic (l'esport femení ocupa el 6% del temps en les notícies d'un mitjà públic com TV3) o el context històric i social que n'ha limitat la presència de les dones fins fa pocs anys. Als Jocs Olímpics, per exemple, la presència de les dones no arribava ni al 20% fins als Jocs de Moscou de 1980. La decisió del COI d'equiparar les proves femenines i masculines en tots els nous esports del programa olímpic ha generat un fort efecte en els darrers anys i la xifra ha superat el 45% a Rio de Janeiro.
És interessant, a més, comprovar que les disciplines amb més cerques per als homes són els esports que compten amb estrelles mundials (golf, bàsquet, tennis). La convicció de l'olimpisme actual en rebatre la misogínia del baró de Coubertin ("l'aplaudiment femení és la millor recompensa per als esportistes") i companyia, ha afavorit la fermesa davant el masclisme del segle XXI. Camí de Tòquio 2020, per exemple, el club de golf que acollirà les competicions de golf ha hagut de canviar els seus estatuts i permetre l'accés a les dones a les seves instal·lacions després d'allargar el debat durant mesos. La resistència del Kasumigaseki Country Club ha acabat derrotada.
Publicidad