L'ONU demana a l'Estat espanyol accions més efectives per combatre la violència contra les dones

Un total de sis dones han estat assassinades presumptament per les seves parelles o exparelles en els últims 28 dies o, el que és el mateix, en el que va d'any. És a dir, un home ha assassinat a la seva parella o exparella cada cinc dies en l'últim mes. Cap d'elles havia denunciat prèviament al seu agressor. La suma de dones assassinades a les mans dels seus cònjuges a l'Estat espanyol des de 2003 és de 1.039.

Mesures contra la violència masclista

Diversos països van felicitar a Espanya pels passos donats en la lluita contra la violència masclista i van celebrar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, però van animar a les autoritats espanyoles a continuar en el camí emprès amb més fermesa. Austràlia, per exemple, va ser contundent en la seva petició: "Frenar l'alt nombre de morts de dones com a resultat de la violència comesa per parelles o exparelles". Àustria també va demanar "garantir" a les víctimes de violència de gènere accés a mesures de protecció; mentre que altres països, com la República Txeca, Cuba, Geòrgia, Veneçuela o Angola van instar a Espanya a desenvolupar més "accions efectives per reduir la violència contra la dona", tal com va assenyalar la representant cubana.

Plou sobre mullat en violència de gènere

Les recomanacions que ha rebut Espanya en aquest Examen Periòdic Universal se sumen a les que ja va rebre el 2015, quan el país es va sotmetre per última vegada a aquesta eina de l'ONU per revisar el compliment en cada país dels compromisos en Drets Humans.

La violència del tràfic de dones

Les recomanacions dels diferents països del Consell de Drets Humans de l'ONU a Espanya també han posat l'accent principalment en la necessitat de lluitar contra la tracta amb finalitats d'explotació sexual. Així ens ho van demanar, entre altres, països com el Regne Unit, Suècia, el Brasil o Bulgària. Les autoritats brasileres, per exemple, van insistir a l'Estat en la necessitat d'aprovar un Pla d'acció que combati el tràfic de persones a Espanya.

Acabar amb les devolucions en calent

Una altra de les recomanacions que més es va repetir va ser la d'acabar amb les conegudes com a 'devolucions en calent' a les fronteres de Ceuta i Melilla, és a dir, de les expulsions immediates dels migrants en el moment en què intenten creuar i sense aplicar-los les proteccions de la legislació d'estrangeria. En aquest sentit, el representant de l'Estat espanyol, Fernando Valenzuela Marzo, Secretari d'Estat Afers exteriors, va afirmar al Consell de Drets Humans que a Espanya no es donen aquest tipus de situacions.

Protecció als drets del migrant i d'asil

La situació dels migrants a l'Estat espanyol va ser un dels temes que va protagonitzar l'Examen Periòdic Universal. En aquesta matèria, a més del rebuig de les devolucions en calent comentada anteriorment, van destacar per sobre de la resta dos assumptes. D'una banda, un nombre important de països van instar a Espanya a ratificar la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars. Per altra banda, es va demanar a Espanya que millori la protecció dels sol·licitants d'asil i que doti a l'Administració de més recursos per oferir majors garanties.

Llibertat d'expressió i dret de reunió

El tema estrella de l'EPU, no obstant això, va ser la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa'. Així, Suïssa va recomanar "reformar" aquesta Llei orgànica i Alemanya va demanar directament que es revisin els articles 36.6, que regula la desobediència o la resistència a l'autoritat, i el 37.4, sobre les faltes de respecte i consideració a agents de Policia, per analitzar si suposen una amenaça pel "dret a la protesta".

Drets econòmics i accés a l'habitatge

Respecte al problema de l'accés a l'habitatge i els desnonaments, els diferents Estats van recomanar a l'Etat espanyol promoure la construcció generalitzada d'habitatges socials per a les famílies vulnerables i adoptar un marc legislatiu relatiu al dret a l'habitatge destinat a garantir que les persones desnonades tinguin accés a una indemnització o un altre habitatge decent i que tinguin accés a un recurs judicial efectiu.

Justícia per a les víctimes del franquisme

També va haver-hi buit per l'habitual recomanació d'acabar amb la impunitat del franquisme i donar a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura accés a la Justícia. En aquest sentit, Suïssa va demanar que s'investiguin els crims comesos sota el prisma "del dret internacional" i donar "veritat, justícia i reparació" a les víctimes. Així, l'Argentina també va demanar a l'Estat que adopti mesures legislatives per tipificar el delicte de desaparició forçada tal com el regula la legislació internacional.

Detenció incomunicada i denúncies de tortures

També es van produir crítiques a l'aplicació que fa l'Estat de la detenció incomunicada. En aquest sentit, Luxemburg va proposar a Espanya abolir el règim d'incomunicació i prohibir la detenció en solitari de més de 15 dies, mentre que Àustria va instar a Espanya a no utilitzar aquest règim en adolescents. Finalment, la República Txeca va recomanar a Espanya harmonitzar la legislació internacional sobre tortura i detenció internacional amb normes internacionals.

Discriminació i identificació per perfil racial

Finalment, destacar que Espanya va rebre un bon nombre de recomanacions per evitar situacions de discriminació per qüestió de raça. Malàisia va demanar a l'Estat enfortir les mesures per abordar totes les formes de discriminació contra minories; Filipines va demanar "assegurar els recursos financers adequats per programes" que lluitin contra la discriminació; i altres països, com Bòsnia Hercegovina, també van recomanar "combatre el racisme, la discriminació racial i la xenofòbia".