Una de les conseqüències de l'anunci de les peticions de condemna als dirigents independentistes és l'increment de veus que advoquen per articular una gran mobilització popular aprofitant la celebració del judici. Més enllà de les recurrents crides d'aquest tipus que es difonen a les xarxes socials, diverses organitzacions han començat a plantejar la necessitat de reactivar un carrer, que ni de bon tros s'ha convertit en la tardor calenta que una part de l'independentisme havia anunciat mesos enrere. L'ANC, la CUP o Endavant en són alguns exemples.

El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, va advocar el passat 4 de setembre, en una conferència pronunciada al TNC, per endegar una "mobilització permanent" en forma de marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya que hauria d'acabar el dia de la sentència del judici del Tribunal Suprem. La realitat, però, és que fins ara les mobilitzacions s'han limitat als actes de commemoració de jornades com el 20 de setembre i l'1 i el 3 d'octubre de l'any passat.

Un cop s'han conegut els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat, l'ANC ha emès un comunicat  en què, entre d'altres coses, ha anunciat que portarà a terme "una campanya de denúncia nacional i internacional d’aquest 'judici' que inclourà mobilitzacions simultànies no només a Catalunya, sinó a les principals capitals europees". En una roda de premsa celebrada aquesta tarda, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha manifestat que "treballarem per refer la unitat estratègica per fer efectiva la independència i treballarem per preparar-nos des de la societat civil per fer front al proper embat". També ha demanat a la ciutadania "que estigui preparada per mobilitzar-se de manera permanent".

En una carta escrita des de la presó de Lledoners, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart advoca perquè "durant els propers mesos" es vehiculi "la resposta del 80% de la societat catalana que defensa el referèndum com a solució al conflicte polític i no distreure’ns amb les peticions de la Fiscalia o les jugades maldestres de la Sala del judici". Segons ell, "el judici és una gran palanca de transformació democràtica cap a la República".

La CUP, en paraules del diputat Vidal Aragonés, considera que "cal que es reverteixin els judicis en un boomerang jurídic i polític contra l'Estat espanyol". La formació de l'esquerra independentista defensa que "s'articuli un contra-relat al relat dels poders judicials, polítics i mediàtics de l'Estat espanyol, el qual presenta com un delicte de rebel·lió, sedició i desobediència l'organització i celebració d'un referèndum democràtic".

Endavant demana una vaga general 

Endavant, una de les organitzacions de l'esquerra independentista que participa a la CUP, defensa obertament anar a més en les mobilitzacions i en un comunicat aposta directament per convocar una vaga general el primer dia del judici oral del Tribunal Suprem. "Cal convertir el judici oral en una gran mobilització contra l’aparell de l’estat espanyol. Les mobilitzacions al voltant del judici no han de servir per acumular forces cap a un procés negociador sinó per tot el contrari. La mobilització [...] ha de servir per a fer descarrilar aquest procés de reforma i reassentament de l’Estat i obrir encara més el fossat entre el poble català i l’aparell de l’Estat espanyol. Proposem als agents socials, polítics i sindicals treballar per la convocatòria d’una vaga general i d’una jornada de lluita el primer dia del judici oral", diu el text.

L'organització juvenil Arran aposta per "treballar sense descans per articular les bases d’una mobilització popular contundent i sostinguda que interpel·li al conjunt del moviment popular i situï la defensa de les llibertats col·lectives al centre del debat". En un comunicat, Arran, també situada a l'esquerra independentista, afegeix que la mobilització no s'ha de circumscriure "a la lògica del que l’Estat consideri il·legal o violent, sinó en la lògica del que nosaltres considerem legítim i necessari en aquest moment de la història que ens ha tocat viure". I conclou amb el següent missatge: "si protestar pel dret a l’autodeterminació és un delicte violent de rebel·lió: rebel·lem-nos sense por".