Cargando...

L'habitatge cooperatiu es consolida a Catalunya amb un parc de més 500 pisos construïts

Des de l'any 2015, la xifra s'ha multiplicat per 10, tot i que entitats com Sostre Cívic i la PAH demanen més suport públic i ajuts per facilitar la compra dels immobles, que esdevenen les limitacions principals perquè s'estengui el model

Publicidad

El bloc del carrer Princesa 49 de Barcelona. — Sostre Cívic

barcelona,

L'accés a la compra d'un habitatge, especialment entre la població jove, o l'increment exponencial del preu del lloguer, sobretot a les zones urbanes i metropolitanes, són alguns dels hàndicaps que frenen les operacions del mercat immobiliari.

Publicidad

Sota aquesta fórmula, ni s'és propietari ni es paga lloguer

Click to enlarge
A fallback.

En aquest context, afloren noves fórmules per pal·liar aquestes mancances. Una de les que més s'està assentant a Catalunya és l'habitatge cooperatiu, que normalment es presenta sota el paraigua de la cessió de l'ús del sòl, de forma que no es té ni la propietat del pis ni s'ha de pagar una renda a un arrendador.

Un estudi de La Dinamo Fundació, anomenat Assequibilitat econòmica de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús: diagnosi, reptes i propostes, constata que la xifra de pisos s'ha multiplicat per 10 entre els anys 2015 i 2021, superant les 500 construccions. Amb aquestes dades, l'entitat es pregunta si l'habitatge cooperatiu pot esdevenir una alternativa a la crisi residencial actual.

Publicidad

La façana d'un edifici de l'Eixample, a Barcelona. — Blanca Blay / ACN

El primer repte: l'accessibilitat

En la seva anàlisi, explicita que el primer repte és l'accessibilitat, ja que el cost que suposa comprar un immoble privat per rehabilitar-lo o finançar-ne la construcció d'un edifici en sòl públic cedit a les cooperatives suposa una barrera econòmica que en limita l'accés a moltes famílies. A més, també detalla la necessitat d'aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en el seu accés per part del sector des del punt de vista l'extensió del model.

El cost inicial és una barrera per moltes famílies

Publicidad

El punt d'arrencada del creixement del model de l'habitatge cooperatiu a la ciutat de Barcelona va ser l'any 2014, quan es va signar el primer conveni de cessió de l'ús del sòl entre l'Ajuntament i l'entitat Sostre Cívic, impulsora d'aquest tipus d'iniciatives, i que també hi participa en l'estudi de La Dinamo Fundació.

Edifici de Girona on s'han comprat pisos pel parc públic. — Marina López / ACN

Concursos públics

Amb aquests casos, es va plantar la llavor que va permetre fer créixer l'opció dels concursos públics, en els quals, les entitats accedeixen a la rehabilitació o la construcció amb una cessió del terreny per part d'una entitat local a un preu assequible. "El moviment de l'habitatge cooperatiu s'articula alhora que el govern municipal ens va facilitar l'expansió i s'estén per altres territoris de Catalunya".

Publicidad

Les entitats accedeixen a la rehabilitació o la construcció amb una cessió del terreny

Aquest pas endavant va dibuixar aquesta modalitat com una alternativa real, organitzada col·lectivament i amb l'objectiu de garantir el dret de l'habitatge. En aquest sentit, Ortigosa precisa que "ens basem en una gestió democràtica i amb dinàmiques de xarxes col·laboratives perquè tenim clar que s'ha de frenar l'especulació i accedir a un habitatge és un dret, no un bé de mercat".

Publicidad

Així mateix, Ortigosa detalla la idiosincràsia de les persones que participen en aquest tipus de projectes, ja que elles mateixes en fan la promoció, cerquen el finançament, negocien amb la propietat en cas que els terrenys siguin de caràcter privat o les condicions de les cessions a canvi d'un cànon assumible si el contacte es produeix amb l'administració pública.

L'edifici de pisos de Servihabitat de l'avinguda Perpinyà de Figueres, en una imatge d'arxiu. — Gemma Tubert / ACN

El repte del finançament

Des de Sostre Cívic es reclama més suport públic perquè el model d'habitatge cooperatiu faci un salt d'escala. "Les nostres iniciatives serveixen per treure sòl privat i convertir-lo en pisos de protecció oficial. Per tant, ens cal més ajut en la nostra tasca d'oferir un habitatge accessible, sense especulació", comenta Ortigosa. A hores d'ara, per assolir aquest propòsit el gran repte pendent és el del finançament per l'adquisició dels projectes, que ara es limita a la banca ètica i a l'Institut Català de Finances (ICF). "Necessitem el reconeixement perquè hem demostrat la nostra funció social".

Publicidad

El finançament ara es limita a la banca ètica i a l'Institut Català de Finances

"L'habitatge cooperatiu és una fórmula alternativa que s'hauria d'utilitzar, però que es veu frenada per la manca d'estalvi del ciutadà per accedir a la compra d'un pis, que tampoc disposa d'una renda suficient per a l'increment de la situació de vulnerabilitat de les famílies".

Publicidad

Una aportació inicial d'entre 25.000 i 30.000 euros

Delgado valora que en l'ADN de l'habitatge cooperatiu hi sigui la voluntat d'allunyar-se de l'especulació. Tot i que el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús s'ha anat estenent en els darrers anys, la manca de finançament i l'assequibilitat econòmica dels projectes encara són dos elements amb un pes limitant important.

Els projectes d'obra nova o amb una intervenció destacada requereixen una aportació inicial d'entre 25.000 i 30.000 euros. Aquest desemborsament inicial esdevé una dificultat, el que deriva en una necessitat de suport extern. Per aquestes raons, els estudis, com el de La Dinamo Fundació, plantegen la importància d'articular mecanisme de suport per part de les administracions públiques si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat.

Publicidad