L'expansió creixent de les finances islàmiques

Les finances islàmiques guanyen a poc a poc presència arreu del món. A l'Estat espanyol no existeix actualment cap banca islàmica, però sí que funciona des del 2014 CoopHalal, una cooperativa de serveis financers islàmics que té la seu a Barcelona. La capital catalana acull aquesta setmana, de dijous a dissabte, el tercer Barcelona Congrés de les Finances Islàmiques (BCIF, per les sigles en anglès), un certamen organitzat pel Centre d'Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI) que reuneix experts de diversos països per aprofundir en la situació del sector.

A banda de CoopHalal, entre 2007 i 2008 BanCorreos -entitat nascuda de l'acord entre Correus i Deutsche Bank- va treballar en la instauració d'una eventual banca islàmica a l'estat Espanyol. També La Caixa, Banesto i el Santander van mostrar interès en algun moment per aquest tipus de banca, però finalment se'n van desentendre.

A l'Estat no s'ha donat resposta a la necessitat de tenir finances islàmiques, tot i que hi resideixen dos milions de musulmans. En països com el Regne Unit, França o Alemanya sí que hi ha bancs islàmics. Al primer, per exemple, n'hi ha nou. Les perspectives de creixement de la banca islàmica al món són importants, ja que dels 25 Mercats de Creixement Accelerat (RGM, Rapid Growth Markets en anglès), 10 tenen una gran massa de població musulmana, assegura des la consultora Ernst & Young.

Una banca sense usura

Una de les característiques principals de la banca islàmica i que la diferencia del model que coneixem és que no permet la usura. Els beneficis que es generen a través dels interessos es consideren injustos i no merescuts, ja que no han comportat cap esforç. Ho explica Isabel Romero: "La banca islàmica té una vocació clarament social i en el moment en què hi ha un benefici, s'entén que aquest ha d'anar destinat a la societat. El benefici és lícit si ve de moure els diners, el que no és lícit és l'especulació en si mateixa, és a dir el moviment dels diners sobre els diners".

L'especulació també hi està prohibida, ja que es considera una activitat de risc i poc estable que va en detriment de l'economia real i no beneficia la societat, així com les inversions en negocis i activitats pecaminoses considerades haram, com la prostitució o la pornografia, els negocis d'armes, el joc i la fabricació o venda de tabac, alcohol i productes procedents del porc. És per aquest motiu que sovint també es parla de banca halal, és a dir aquella que s'adapta als preceptes religiosos, tot i que no tota la banca islàmica té perquè ser-ho.

Aquesta actitud conservadora davant les finances fa que la banca islàmica hagi pogut esquivar els estralls de la crisi econòmica que va assolar el món a partir del 2008. Basada en una economia real i productiva i allunyada de les fluctuacions del mercat, la banca islàmica cada cop guanya més adeptes en països musulmans i no musulmans.