Són el símbol del terror. De la tortura i de la desaparició. De règims que van aixafar a la població civil i van tirar gent viva a la mar. Són els ja morts Jorge Rafael Videla i Gregorio Álvarez a l'Argentina i l'Uruguai o l'encara dictador Teodoro Obiang a Guinea. Els uns i els altres, caps militars tots, tenien i tenen una medalla en comú: Joan Carles I els va condecorar amb una de les més altes distincions que ofereix Espanya. La tenien i la tenen perquè a l'Estat espanyol no hi ha hagut intenció d'anul·lar aquestes distincions. Ara hi ha una oportunitat.

El pas l'ha donat el Moviment per a l'Alliberament de Guinea Equatorial Tercera República, conformat per opositors a la dictadura d'Obiang. En una iniciativa presentada per escrit a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i als grups parlamentaris, els responsables d'aquesta organització guineana amb seu a Madrid reclamen que la Cambra anul·li formalment la concessió del Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica a aquest dictador.

La distinció va ser atorgada pel rei Joan Carles mitjançant un reial decret publicat el 12 de desembre de 1979, quatre mesos després del cop d'estat a Guinea Equatorial. En aquells dies també van ser condecorats altres membres de la cúpula colpista amb la Gran Cruz de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Gran Cruz de l'Orde del Mèrit Civil.

El Moviment per a l'Alliberament de Guinea Equatorial Tercera República qualifica de "vergonyós" que Obiang, "el dictador més longeu del món", continuï ostentant aquesta medalla. Recorda que el cap del règim "ha mostrat nul respecte als drets humans i llibertats fonamentals de les persones" i ha ordenat "tortures, detencions il·legals, segrestos i assassinats", alhora que "ha mostrat el seu menyspreu a l'Estat espanyol acusant-lo públicament de tot".

"Per tant, és una vergonya per a la democràcia espanyola que Teodoro Obiang Nguema Mbasogo i la seva camarilla continuïn avui ostentant tan altes distincions", assenyala en la missiva remesa a Batet i als portaveus dels grups polítics en el Congrés, als quals demanen "adoptar les iniciatives que corresponguin o si escau instar el Govern a invalidar i revocar de manera efectiva les esmentades condecoracions".

De la mateixa manera, plantegen la imposició de sancions "a persones involucrades en abusos de drets humans, corrupció, degradació de l'Estat de Dret i repressió de la democràcia en el règim dictatorial de Teodoro Obiang". En concret, sol·liciten la prohibició d'entrada a la Unió Europea, el congelament de comptes, confiscació de béns i revocació de permisos de residència a l'Estat espanyol "si els tinguessin" a una sèrie de membres del règim.

Videla i Mobutu

La veritat és que en el llistat de dictadors condecorats per l'Estat espanyol no només figura Obiang. Aquell mateix any, el rei Joan Carles també va lliurar el Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica al militar argentí Jorge Rafael Videla i al seu homòleg peruà, Francisco Morales Bermúdez.

En el cas del cap del règim argentí, les relacions es van veure enfortides amb el viatge que el monarca havia realitzat a aquell país al novembre de 1978. De res van valer llavors les peticions de diferents organitzacions de drets humans perquè no realitzés aquesta visita oficial a la dictadura de Videla, responsable de milers de desaparicions i tortures.

Dos anys després, el monarca espanyol va distingir amb aquest mateix emblema a dictadors d'altres llocs: l'indonesi Suharto, considerat per Transparència Internacional com el líder més corrupte de la història moderna, el xeic emiratí Zayed bin Sultà o l'emir de Bahrain Isa bin Salman Al Jalifa van rebre aquesta condecoració espanyola.

El 1983 va haver-hi distincions per al dictador uruguaià Gregorio Álvarez i per al brasiler João Baptista Figueiredo, així com per a un altre rostre de la repressió: el temut Mobutu Sese Seko, dictador de la República de Zaire, també figura entre els condecorats aquest any pel rei Joan Carles I.

"Comportamens extraordinaris"

Segons destaca el ministeri d'Afers exteriors a la seva pàgina web, l'orde d'Isabel la Catòlica "va ser instituïda pel Rei Ferran VII el 14 de març de 1815, amb la denominació de Reial orde Americana d'Isabel la Catòlica". El seu objectiu és "premiar aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per persones espanyoles i estrangeres, que redundin en benefici de la Nació o que contribueixin, de manera rellevant, a afavorir les relacions d'amistat i cooperació de la Nació Espanyola amb la resta de la Comunitat Internacional". "Sa Majestat el Rei és el Gran Maestre de l'Orde d'Isabel la Catòlica, per la qual cosa totes les condecoracions d'aquesta Ordre són conferides en el seu nom", destaca Exteriors.

La normativa estableix que en cas de defunció de la personalitat distingida amb el collar, "els hereus" de les persones distingides amb aquesta insígnia han de lliurar-lo a les autoritats diplomàtiques espanyoles.

Pregunta sense resposta

"Ha previst el Govern revocar les condecoracions i reconeixements oficials, tenint en compte que aquests militars i diplomàtics van ser repressors i criminals d'una feroç dictadura?", va preguntar en 2014 el llavors diputat de l'Esquerra Plural Joan Josep Nuet després de la publicació de diferents informacions sobre aquest assumpte a Público. El Govern de Mariano Rajoy mai li va respondre.

L'Executiu del PP també va rebre una pregunta del llavors diputat d'IU Gaspar Llamazares, a qui sí que va respondre: al febrer de 2015, el Govern va al·legar que "les relacions bilaterals entre Espanya i l'Argentina en l'època de la dictadura del general Videla, es van mantenir conforme amb el principi de la universalitat de relacions diplomàtiques entre Estats i similars a les mantingudes amb la resta de països del continent iberoamericà".

"La relació bilateral en aquesta època va ser a més conseqüent amb el fet que l'Argentina és una de les nacions amb les quals Espanya té llaços històrics i culturals més intensos, que van més enllà de la permanència en el poder d'un tipus o un altre de Govern, en assentar-se les relacions diplomàtiques no entre aquests sinó entre Estats", va defensar llavors l'Executiu del PP.