Gairebé 80.000 firmes. Aquest és el nombre de signatures que ha recollit la plataforma Change.org per una petició que demana l’aturada de “l’espoli d’oliveres mil·lenàries de Catalunya”. Aquesta iniciativa la va posar en marxa l’advocat Paco Zapater, que argumenta que “hi ha un patrimoni històric riquíssim a la zona del Sènia i se l’estan emportant olivera a olivera”.

La denúncia de Zapater torna, així, a posar al centre del debat una qüestió que fa anys que inquieta la població del sud de Catalunya, el nord del País Valencià i una part de l’Aragó, la regió que es coneix com la Mancomunitat del Sénia i que compta amb un gran nombre d’oliveres que tenen un valor molt important per la seva elevada edat que en alguns casos sobrepassa els mil anys i 3,5 metres de perímetre, l’extensió mínima per considerar “monumental” exemplars pels quals se’n poden arribar a pagar 20.000 euros.

Malgrat tot, el territori català no compta amb una llei que protegeixi aquest tipus d’arbres, al contrari del País Valencià que des del 2005 té un text -al que recentment se li ha afegit un nou reglament més restrictiu- que dona cobertura legal a aquests puntals del patrimoni agrícola mediterrani, en què l’espoli dels arbres monumentals per part de propietaris de vídeos que es dediquen a la seva venda, està a l’ordre del dia.

La Mancomunitat de la Taula del Sènia calcula, segons dades del seu últim recompte l’any 2018, que la regió té fins a 5.027 exemplars d’oliveres monumentals repartides per la seva extensió i a Catalunya n’hi ha prop de 2.000. El cas català té unes característiques peculiars, ja que, segons dades del Grup d’Estudi de Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec-EdC) recollides l’any 2005 -el mateix any en el que el director general d’agricultura a les Terres de l’Ebre es comprometia a fer “una llei immediata de protecció de les oliveres"-, 1.668 exemplars es concentraven a la comarca del Montsià, dels quals uns 1.500 es trobaven al poble d’Ulldecona.

Proposició de llei del PSC

Precisament, un dels casos més polèmics dels últims mesos va tenir lloc a finals de gener del 2018 a Ulldecona, on l’empresa Cultius Ponç, de Sant Celoni (Vallès Oriental), va arrencar nou arbres considerats monumentals per l’inventari municipal -d’entre 3,5 metres i 4,2 metres de perímetre- per incloure’ls al seu stock deixant enrere un requeriment emès des del consistori per tal d’intentar aturar l’operació. Aquesta no era la primera ocasió en què es produïa un episodi així, però sí que va ser l’avís definitiu perquè el PSC es posés a treballar en la redacció d’una proposta de llei que havia de servir per posar fre a l’espoli constant d’oliveres al sud del territori català.

Al juliol del mateix any, el grup parlamentari socialista presentava al Parlament de Catalunya una proposició de llei per protegir les oliveres monumentals. La seva portaveu, Eva Granados, i els diputats del grup Jordi Terrades i Rosa M. Ibarra argumentaven que la riquesa paisatgística generada per les oliveres "constitueix un patrimoni ambiental, agrari, cultural, social, històric i econòmic” pel qual suposava “d’evident interès públic la seva protecció i conservació”.

Precisament, Terrades explica que “els arbres han de romandre al territori que els ha vist créixer i produir l’oli” i d’aquí justifica que una part de l’articulat busqui “donar prerrogatives al Govern perquè pugui exercir el dret de tempteig i retracte sobre arbres que hagin estat trasplantats i dipositats en gardens”, exercint així pressió sobre les empreses que especulen amb els béns agraris.

No obstant això, la proposta de llei, que ha de ser presa en consideració pels diputats entre finals del mes de gener i principis del mes de febrer, es troba a la corda fluixa. El 27 de setembre, els grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van presentar-hi una esmena a la totalitat. Fonts de JxCat justifiquen la seva posició dient que “la defensa de les oliveres monumentals no precisa d’una llei específica”, fent referència a “diversos instruments legals per poder dur a terme una efectiva protecció de les oliveres mil·lenàries” com ara la Llei 8/2005 o els decrets 214/1987, de 9 de juny, el 47/1988, d’11 de febrer o el 120/1989, de 17 d’abril. Així mateix expliquen que un arbre es pot protegir sent declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), entre d’altres mesures.

Grup d'oliveres mil·lenàries a les Terres de l'Ebre. GEPEC

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, responia de fet a una pregunta del diputat de Catalunya en Comú Podem David Cid al Govern “davant l’extracció d’oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre per vivers privats”, assegurant que “no s’ha detectat un problema generalitzat, només alguns fets puntuals. En conseqüència, no es considera necessari plantejar una llei específica”.

Malgrat tot, la geografia catalana només compta actualment amb tres exemplars protegits, dos al terme d’Ulldecona, tal com explica la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Teresa Adell, deixant-ne d’aquesta manera desprotegits gairebé la totalitat. El diputat del PSC espera que properament els grups que formen el Govern i el grup socialista puguin apropar posicions i aprovar un marc legal que assegura la protecció dels arbres.

Un articulat que vagi més enllà

Tot i aquestes primeres passes però, la proposta de llei és considerada “molt insuficient” per les entitats ecologistes del territori. Guillem Riba, membre de la plataforma Salvem lo Montsià, exposa que l’articulat es fixa tan sols “en uns arbres molt concrets: a partir dels 3,5 metres i en unes finques on hi hagi una presència de més del 60% d’arbres mil·lenaris”. Riba assegura que d’aquesta manera la mesura “afavoreix que es mantinguin uns arbres emblemàtics molt concrets però tota la resta es pugui espoliar” mantenint la dinàmica habitual.

En aquest sentit, Adell matisa, d’acord amb la posició de la Taula i el PSC, que “hi ha d’haver un equilibri entre les postures conservacionistes i l’activitat agrícola del territori” i per considerar que la mesura satisfaria tant als interessos del medi ambient com als del mercat econòmic. “No defensem que convertim els oliverars en un jardí sinó que hi hagi una activitat econòmica aprofitant les oliveres. En algun moment s’ha de posar el límit”, afegeix.

Els ecologistes defugen de ple aquesta posició recordant que “s’estan arrencant moltíssimes més oliveres comparat amb les que s’arrancaven abans” i busquen la manera de posar el fre a la conjuntura. A l’espoli de les oliveres s’hi ha de sumar l’elevada activitat destructiva que es du a terme a la zona de les Terres de l’Ebre. Xavier Jiménez, vicepresident del Gepec, recorda que “és el territori amb més densitat d’explotació extractiva” i relaciona aquest fet amb la posició dels grups del Govern a l’hora d’esmenar per complet la proposta el PSC, dient que donar llum verda a la proposta pot “generar por de cara a esculls futurs dels partits a les Terres de l’Ebre”.

Un cordo sanitari per a un sector en hores baixes

El patrimoni agrícola de les terres de l’Ebre és un dels principals atractius de la zona, declarat Patrimoni Agrícola Mundial per la FAO, tot i la seva baixa rendibilitat. A més, tal com apunta Josep Aragonés, coordinador de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre, la pagesia és una activitat que es troba en ple retrocés a escala general. Tot plegat fa que els pagesos sovint siguin persones grans que veuen en la venda dels arbres monumentals que són propietat seva una oportunitat per obtenir ingressos.

Diverses de les fonts consultades coincideixen en què els preus que s’estan pagant per les oliveres històriques, a vegades de menys de mil euros, “no surten a compte” però tot i així reconeixen que cada vegada hi ha més competició al mercat. De fet, any rere any les empreses de vivers que es dediquen a arrencar oliveres creixen i per contra el preu que es paga per la matèria primera va caient mentre es consolida un modus operandi de les empreses agressiu.

Riba explica que l’estratègia de compra d’oliveres monumentals comença posant en joc uns buscadors que es dediquen a rastrejar el terreny. Cal tenir en compte, puntualitza, que “moltes vegades el viverista va a un pagès que sap que té una finca, abandonada o no, amb oliveres centenàries i li fa una oferta per la finca dient-li que la vol reconvertir un camp de tarongers”. Seguidament li farà una oferta inicial de compra que anirà acompanyada d’un preu corresponent al d’un terreny agrícola de secà i que es mantindrà si el propietari no hi posa objeccions. Una vegada l’empresa l’ha comprat, s’arrenquen les oliveres monumentals i es traslladen al viver per tenir-les en stock.

En aquest sentit, la proposta del PSC estableix una sèrie mesures dures contra els possibles compradors i d’avantatges fiscals pels productors d’oli i per poder conservar així el paisatge de mar d’oliveres tan característic. Encara està per decidir el futur de la proposta de llei. Això no obstant i a l’espera de nous moviments, Paco Zapater assegura que el dia que se celebri la votació serà al Parlament amb totes les firma recollides a la mà per insistir que “hi ha una opinió pública que no està d’acord amb el que està passant”.