'L'Espanya fortalesa' gasta vuit cops més en detenir i expulsar migrats que en integrar-los

Drons, detectors de passos, tanques amb fulles, sistemes de reconeixement facial i fins i tot programari militar per escanejar les xarxes socials de qualsevol migrat. Les últimes edicions de Homsec i Sicur, les majors fires armamentístiques i de seguretat d'Espanya, són un aparador del negoci que floreix entorn de les migracions, i que troba a l'Estat espanyol un dels seus principals mercats.

Perímetres fronterers, el cor del negoci antimigratorio: Europa fortalesa

La imatge de la immigració irregular a Espanya és la d'una dona d'aproximadament 30 anys procedent de Colòmbia, Veneçuela o Hondures i que va arribar amb avió. El 77% dels migrats irregulars procedeixen d'Amèrica Llatina, però el Govern d'Espanya concentra el gruix de la despesa antimigratorio en la frontera sud. La major part dels 1.677 contractes públics analitzats tenen per objecte reforçar el perímetre fronterer d'Espanya (551,3 milions d'euros, el 83,5% de la despesa total), especialment en la zona de l'Estret.

Els murs d'Europa a Àfrica

El 2006, Espanya es va convertir en el primer país del món a equipar una tanca fronterera amb sirga tridimensional. El Govern estatal va gastar entorn de 20 milions d'euros a instal·lar 1.200 quilòmetres de cables d'acer (la distància de Cadis a Lleida) a la triple tanca de Melilla, una de les fronteres terrestres més desiguals del món, per davant fins i tot de la dels EUA i Mèxic.

Composició de la triple tanca entre Melilla i el Marroc abans que Interior anunciés la retirada de les concertines. DIANA MORENO

El gest va ser aplaudit per diversos sectors, ja que la sirga venia a substituir a la concertina, amb fulles que causaven ferides profundes, però el 2013 el Govern estatal va tornar a instal·lar les concertinas. Entre 2006 i 2013, aquest i altres despeses de la tanca van sumar un desemborsament de més de 47 milions d'euros de l'erari públic. Bona part d'aquests diners els va ingressar Mora Salazar, l'empresa malaguenya que fabrica aquestes fulles i que va passar de ser una desconeguda a signar contractes amb més de 20 països, principalment de la Unió Europea (UE). També grans empreses de l'Ibex, com Indra, Dragatges i Ferrovial. Almenys 45 alts càrrecs que van estar al Govern espanyol en aquest període van ser contractats després per empreses armamentístiques i de seguretat de la Indústria del Control Migratori.

Tampoc és possible saber quina part exacta procedeix dels més de 800 milions d'euros que entre 2014 i 2019 la UE va destinar a Espanya per reforçar les seves fronteres i impedir l'arribada de migrats irregulars. Les autoritats espanyoles i europees asseguren no saber res de les fulles instal·lades a l'altre costat de la tanca pel Marroc, país que el 2019 va percebre 140 milions del Govern espanyol i d'Europa per reforçar la seva lluita contra aquells que tracten d'arribar al Vell Continent. A mitjans de maig, Público va informar sobre com

Guàrdies civils patrullen a la tanca frontererea entre Melilla i el Marroc. FOTO: Jairo Vargas

En aquest mateix període, el Govern d'Espanya va adjudicar almenys 1.677 contractes per valor de 660 milions d'euros per reforçar les fronteres, desplegar agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat als països d'origen dels migrants, posar en marxa sistemes de vigilància per satèl·lit i costejar els centres en els quals es reclou als migrants sense papers, entre altres.

Vigilància en el Mediterrani

Tan sols 14,4 quilòmetres separen l'Estat espanyol del continent africà en la seva part més pròxima, l'Estret de Gibraltar, sense tenir en compte que Ceuta i Melilla són les úniques ciutats europees d'Àfrica continental. Aquesta franja de mar de 53.000 km quadrats —comptant la mar d'Alborán— però que únicament suposa el 2,1% de tota la mar Mediterrània, és una de les zones més vigilades del món i un dels negocis més lucratius de la ICM a Europa, en particular, d'empreses del sector armamentístic.

Salvament Marítim

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima, més coneguda com a Salvament Marítim o SASEMAR, i adscrita al Ministeri de Foment, té presència a tot el litoral espanyol, principalment a la frontera Sud, la meitat sud de Llevant i Illes Canàries, on concentra entorn de 45 embarcacions de les 83 de la seva flota, així com el gruix dels seus mitjans aeris.

El "sistema de sistemes"

El Sistema Integral de Vigilància Exterior (SIVE) és una de les eines més potents de control migratori. Conegut com a "sistema de sistemes", està compost per centenars de radars fixos i mòbils, càmeres tèrmiques i de llarg abast, avions no tripulats, sensors optrónicos i tecnologia satel·litària capaç de detectar i monitorar qualsevol embarcació, des de pasteres fins a barques de joguina, al llarg de més de 2.700 quilòmetres de les costes portuguesa i espanyola. La gestió del SIVE està en mans de la Guàrdia Civil i la Direcció General de la Policia, que vigilen la frontera marítima i coordinen operacions per interceptar migrants a través de 19 centres de control, la majoria situats en el litoral mediterrani.

El SIVE també és un exemple il·lustratiu per entendre el rol d'Espanya com a laboratori de les polítiques antimigratorias d'Europa i la seva estreta relació amb les multinacionals del control migratori, especialment les del ram militar. Indra, la principal promotora i beneficiària d'aquest sistema, explica en les seves presentacions que el SIVE va començar a funcionar a finals dels 90, quan l'arribada "d'immigrants il·legals" es va convertir en "un problema que va assolir dimensions inimaginables".

Detenir i expulsar: vuit vegades més diners que per a acolliment

L'ingrés de migrants en centres gestionats per empreses privades i la seva expulsió forçosa en vols privats suposa un important nínxol de mercat per a les empreses de la ICM. Tots dos negocis estan protegits pel secretisme imposat des del Ministeri d'Interior: l'Estat permet als periodistes accedir a presons i altres instal·lacions protegides, però no als centres on es deté als estrangers, i oculta qualsevol tipus d'informació sobre els vols de deportació.

Presons de migrants

Entrar de manera irregular en territori espanyol és una falta administrativa, no un delicte, però la Llei d'Estrangeria permet privar a aquestes persones de llibertat. Espanya compta amb tres tipus de centres d'internament d'estrangers: els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), situats a Ceuta i Melilla, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE, hi ha set en la Península i Canàries), i els Centres d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATI), de recent obertura, localitzats a la frontera sud i les cel·les dels quals són fins i tot més petites que les dels presos comuns. Interior, responsable d'aquests centres, bloqueja l'accés de periodistes i signa ordres que impedeixen conèixer informacions clau sobre aquests, inclosos nombrosos contractes públics. Els CATI són els centres més opacs en tota la xarxa de presons per a migrants. Fins avui, el Govern d'Espanya no ha publicat un sol contracte relatiu a aquests centres.

Els CETI de Ceuta i Melilla són els que més afluència tenen i, des de la seva obertura, han protagonitzat una llarga llista d'escàndols, a causa del mal estat de les seves instal·lacions, la falta de béns i serveis bàsics i les contínues denúncies per maltractaments. Entre els problemes menys coneguts d'aquests centres, encara que no per això menys rellevants, estan la falta d'intèrprets, un problema que fa que molts migrants que podrien demanar asil no ho facin, o que uns altres que estan acusats de greus delictes no puguin parlar amb el seu advocat d'ofici ni defensar-se amb garanties. L'últim migrant mort sota tutela de l'Estat en un d'aquests centres va ser un home algerià i va morir a la fi de maig per raons que encara no han transcendit.

Els CATI són centres "creats per una situació d'urgència", segons el Ministeri de l'Interior, en els quals es reté als migrants en situació irregular durant un màxim de 72 hores. Aquests calabossos expressos per a estrangers són finançats amb diners europeus i només existeixen a Espanya, on amb freqüència s'experimenten nous procediments i tècniques que posteriorment són exportades a altres països europeus.

Vols de deportació

Entre 2009 i 2019, Frontex va expulsar de la Unió Europea a 60.135 persones a través de 1.437 operacions diferents. Espanya és el tercer major deportador d'Europa, amb almenys 996 vols fletats per compte propi i participació en 263 més en l'última dècada, en coordinació amb Frontex i altres països europeus.

A l'Estat espanyol, la Policia Nacional es coordina amb Frontex per organitzar els vols conjunts d'expulsió amb destinació a Mauritània, el Senegal, Colòmbia, Albània i altres països. El Comitè per a la Prevenció de la Tortura ha cridat diverses vegades l'atenció al Govern d'Espanya pel tracte que reben els estrangers en ser expulsats, tant abans com durant el viatge. Ni el Govern d'Espanya ni Frontex supervisen que els migrants expulsats tinguin unes garanties mínimes després de ser lliurats a les autoritats del país de destinació. No s'informa si més no de si aquestes persones romanen amb vida al transcurs de 24 hores.

Acolliment i integració, les engrunes del negoci antimigratori

L'acolliment i integració de persones migrants és la categoria que menys diners genera en la Indústria del Control Migratori: només el 1,8% de tots els diners adjudicats i publicat des de 2014 fins a 2019; 167 contractes en total, en la seva majoria cofinançats per la UE, dels quals 155 corresponen al Ministeri de Treball, Seguretat Social i Migracions (actualment, la cartera de Migracions està separada de la de la Treball).

Creu Roja, CEAR i ACCEM són les organitzacions que atenen els migrants quan són desembarcats per Salvament Marítim o la Guàrdia Civil. També s'encarreguen de prestar assistència jurídica, suport psicològic, traductors i un lloc on allotjar-se als refugiats que viuen a Espanya. El 2015, la subvenció aprovada en el marc d'aquest conveni va ser de 12,8 milions a repartir entre aquestes tres organitzacions sense ànim de lucre. El 2019, aquesta subvenció va tenir una dotació de 69,9 milions d'euros.

La majoria dels contractes d'acolliment i integració analitzats fan referència a classes d'idiomes, serveis d'intèrprets, activitats socioculturals o queviures i productes d'higiene per a centres d'acolliment, per citar alguns exemples.

També destaca l'escàs nombre d'empreses en determinades subcategories. Per exemple, l'empresa Ofilingua acapara la pràctica totalitat dels diners per a "serveis d'intèrprets" i "serveis de traducció", per valor de 2,2 milions d'euros des de 2014 fins a 2019.