L'independentisme discuteix sobre quina ha de ser la resposta a la sentència del Tribunal Suprem al judici del Procés. Aquest cap de setmana, diversos actors s'han reunit a Suïssa per posar sobre la taula diferents apostes. Segons publica l’Ara, la proposta plantejada des de Bèlgica és convocar un nou referèndum l'1 d'octubre de 2020 o unes eleccions avançades de caràcter plebiscitari. Les fonts consultades pel diari atribueixen la idea a Carles Puigdemont, però el seu entorn ho nega.

Asseguren que seria una mesura per mantenir "l'embat amb l'Estat", si bé no tindria el vistiplau dels partits polítics. En cas que tirés endavant el referèndum, però, l’organització recauria en la societat civil per no comprometre les institucions.
A banda, només seria possible si l’actual Govern de la Generalitat, que està molt qüestionat, és capaç d’aguantar fins aleshores, un fet que sembla complicat ateses les relacions cada cop més tenses entre JxCat i ERC. L'altre problema que probablement es trobaria l'executiu català seria una probable nova aplicació de l'article 155, sobretot després que el Tribunal Constitucional avalés la intervenció de l'autonomia després de l'1-O.

En tot cas, es preveu que la resposta a la sentència tingui dos vessants. Un de caràcter social i de protesta, amb la participació de les entitats, sindicats i altres actors de la societat civil. L'altre, en l'àmbit institucional, des del Govern de la Generalitat. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ja s'ha pronunciat recentment en contra d'un hipotètic nou referèndum, ja que considera que el mandat de l'1 d'octubre és clar i defensa la via unilateral. Per contra, Òmnium Cultural aposta per la desobediència civil sense concretar més en la seva estratègia ideal.

L'aposta per impulsar un nou referèndum es planteja pel 2020 per a complir amb la gran majoria de les recomanacions de la Comissió de Venècia, segons la qual ha de passar almenys un any entre la convocatòria i el debat entre les diferents opcions. Tot i això, aquesta nova convocatòria no compliria un altre dels requisits indispensables: que sigui acordat amb l'Estat i que respecti "la Constitució i la legislació aplicable", tal com el president de l'organisme va advertir a Puigdemont l'estiu de 2017.