L'emergència social marca el mandat municipal de la pandèmia: "No podem atendre tothom"

L'emergència social ha marcat aquest mandat. Primer la crisi per la Covid, i després la inflació desbocada per l'increment dels preus de l'energia han provocat un augment de les demandes als serveis socials dels municipis i a les entitats que atenen persones en situació de vulnerabilitat. "Ens trobem amb perfils que no eren habituals dels serveis socials, gent que fins ara treballant en tenien prou per viure i ara ho tenen molt just", destaca Núria Pi, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona.

A Girona el lloguer s'ha disparat un 12% des del 2021

La crisi econòmica es tradueix en dades com l'augment del 30% de desnonaments de famílies a Barcelona des de la pandèmia. Una xifra que donava fa poques setmanes Save the Children, que també posava de manifest que dues de cada deu llars amb infants destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l'habitatge. Es tracta d'una situació "especialment preocupant" a Barcelona i Girona, on el preu dels lloguers del 2022 s'ha disparat un 12% respecte del 2021.

Una manifestació contra la pobresa energètica. — ACN

Per tot això, també s'ha incrementat el volum de persones que acudeix als serveis socials per demanar ajudes per pagar els subministraments, l'habitatge o el menjar. "Hem hagut d'establir criteris de quina atenció podem donar, perquè no podem atendre tothom que ens arriba", constata la regidora.

Un nou perfil: la persona treballadora i pobra

Míriam Torres i Mercè Amich treballen a través de la Fundació Intermèdia en un programa d'inserció sociolaboral del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC): "Des de la pandèmia els marges s'han accentuat, estan més pronunciats". Les dues tècniques atenen persones que perceben la Renda Garantida de Ciutadania a Girona, i confirmen que ha canviat el perfil d'usuari.

"Ara tenir feina no et treu de l'exclusió social"

Abans, de manera majoritària accedien a serveis socials persones amb casos de pobresa "cronificada", però ara això s'ha ampliat amb els casos de persones que, com assenyala també la regidora, tot i treballar no arriben a final de mes. Ho assenyalava CCOO en un informe: gairebé l'11% dels treballadors catalans són pobres.

Per a les tècniques d'inserció, el marc de protecció encara no s'ha adaptat a aquest escenari amb noves necessitats. "Ens trobem casos de persones que viuen en un pis de propietat però que passen gana", exemplifiquen. L'exclusió social s'ha deslligat també, per exemple, de la manca de formació.

Tot i que la pandèmia ha accelerat algunes de les problemàtiques, no és la única causant d'aquesta emergència: "Ara tenir feina no et treu de l'exclusió social. La Covid ens ha obligat a posar sobre la taula coses que abans no volíem mirar, però el problema ja hi era", assenyala Torres.

L'habitatge, el problema principal

La qüestió de l'habitatge ja començava a ser preocupant el 2019. "La gent viu amb resignació, hem normalitzat el malestar i la incertesa constant", afegeix Torres. Els professionals que es dediquen a això estan cansats i saturats, i, com elles dues, reconeixen "frustració": "El sistema no està donant resposta", lamenta Amich.

L'Administració local, "molt sola" davant l'emergència habitacional

La regidora apunta que l'administració local es troba "molt sola" en la gestió de l'emergència habitacional, el problema més greu que tenen entre mans. "Ens ha pujat exponencialment, ara hi destinem el triple d'ajuts", afirma Pi.

Mercè Amich i Míriam Torres, treballadores socials. — Públic

A Barcelona, un 23% més d'usuaris que el 2019

La saturació dels serveis socials no és una qüestió limitada a Girona, sinó que a les altres capitals catalanes hi ha una realitat similar. A Barcelona, els serveis socials van atendre prop de 100.000 persones el 2022, un 23% més que el 2019. Per a la comissionada d'Acció Social de la ciutat, Sònia Fuertes, això constata que encara no hi ha hagut una recuperació de la pandèmia.

L'habitatge és també el principal problema a la ciutat, i dels ajuts destaca que se n'ha reduït el nombre però ha crescut un 20% el volum total degut a l'augment de preus, assolint gairebé els 50 milions d'euros. 

Una realitat similar a Lleida, on habitatge, alimentació i subministraments van copar també la majoria d'ajudes. A la capital de Ponent van ser 17.423 els usuaris atesos per serveis socials l'any passat, una xifra molt poc superior a la de 2019, per motius que el propi Ajuntament no ha analitzat. Es van incrementar sobretot les ajudes d'emergència per manutenció, mentre que les d'habitatge van reduir-se per l'impacte de la moratòria estatal en els desnonaments.

Nous serveis més adaptats a la realitat actual

Tot i que encara falta perquè els serveis socials s'adaptin del tot a les noves necessitats, alguns Ajuntaments comencen a desplegar mesures per millorar l'atenció. A Girona, el servei conegut com a Porta d'entrada centralitza les demandes per reduir la càrrega burocràtica als serveis de barri. "Així es poden dedicar més al treball del dia, amb la gent, i està funcionant molt bé. Era un projecte que ja teníem però la Covid va accelerar la seva posada en marxa", sosté Pi.

La bretxa digital és un dels reptes davant la digitalització de molts tràmits

Ara mateix la principal demanda que tenen a Girona és la sol·licitud d'informes de vulnerabilitat, pas previ a demanar bonificacions pel pagament dels subministraments i altres ajudes.

Voluntàries durant el Gran Recapte d'aliments. — ACN

La digitalització dels tràmits també és una realitat estesa al conjunt de Catalunya, però la bretxa digital ha creat nous problemes: "Hi ha una manca d'accés i els usuaris han vist molt limitada la seva autonomia", assenyala Amich. Durant un temps a Girona hi va haver la figura de l'agent cívic, que ajudava els usuaris a tramitar coses online als centres cívics, però ja no existeix.

Les tècniques socials afegeixen que "les solucions no passen per accions concretes sinó per un marc legislatiu més protector", que protegeixi d'un mercat de treball que precaritza les vides. Augmentar el finançament dels serveis socials bàsics, reforçar-los amb més personal, i construir més habitatge públic i limitar els preus del lloguer són mesures que anirien a l'arrel del problema. "Les solucions fins ara no s'han ajustat a la realitat", conclouen.