L’emergència habitacional impulsa un decret llei per ampliar l’habitatge públic al País Valencià

El decret llei per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià mitjançant els drets de tanteig i retracte, aprovat pel ple del Consell el passat 5 de juny, arriba aquest dimecres a les Corts, que haurà de votar la seua convalidació. La norma, impulsada per la Conselleria d’Habitatge que dirigeix el també vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau, pretén donar resposta a les situacions derivades de l’actual emergència habitacional, donant un nou impuls al dret d’adquisició preferent de la Generalitat i altres entitats públiques com ajuntaments o mancomunitats.

Protecció permanent

"Ens n’hem d’alegrar, d’aquesta normativa. Hem passat molts anys sense cap tipus de política pública destinada a ampliar eixe parc públic d’habitatge", expressa Nacho Collado, soci de El Rogle, cooperativa que treballa drets relacionats amb l’habitatge. El jurista aplaudeix que, a partir d’ara, la totalitat dels habitatges adquirits per aquesta via tindran protecció permanent, corregint els règims de protecció temporal i desclassificació de VPO que han derivat en un negoci especulatiu.

El jurista, d’altra banda, admet l’avanç que suposa descentralitzar aquesta competència. La norma preveu mecanismes per crear o ampliar el parc públic municipal d’habitatges d’aquelles localitats que ho desitgen mitjançant l'exercici dels drets d'adquisició preferent a favor seu o la cessió d'aquests drets. Amb tot, Collado reconeix una manca de personal en l’estructura gestora que pateix tant la Generalitat com les administracions locals i que pot revelar-se com el principal entrebanc a l’hora d’aplicar la norma. De manera paral·lela, el pla preveu l’elaboració d’un catàleg en el termini màxim de sis mesos amb l’objectiu de delimitar les àrees de major necessitat d’habitatge.

El decret llei preveu que les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen funcions de reinserció social puguen obtenir cases mitjançant cessió d’habitatge públic

Un altre dels punts destacats és la funció social de l’habitatge que s’hi contempla, amb la destinació de l’habitatge adquirit a les persones i les famílies en risc d’exclusió. Alhora, el decret llei preveu que les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen funcions de reinserció social puguen obtenir cases mitjançant cessió d’habitatge públic. Collado creu imprescindible que les administracions promoguen polítiques d’habitatge assequible però, a més d’adreçar-les de manera prioritària a les persones més desfavorides, el membre de El Rogle sosté que cal generar altres polítiques encaminades a modular el mercat i oferir recursos diferents per al conjunt de la població. "D’aquesta manera, tenim la possibilitat de frenar o refredar els preus", indica.

Més voluntat i més pressupost

Des de la Coordinadora de les PAH del País Valencià també valoren la norma com un avanç important atesa la situació ínfima, tant en quantitat com en qualitat, del parc públic actual de la Generalitat. Per a aquests col·lectius, els 14.000 habitatges de què disposa el Govern valencià resten molt lluny d’una cobertura digna davant les necessitats d’emergència habitacional procedents de la crisi de 2008, agreujada per les demandes sorgides de la covid-19.

Contra l’escut social

La sessió a les Corts de hui arriba després de setmanes d’intensa campanya contra aquest decret llei de tanteig i retracte. La seua aprovació ja va estar marcada per les denúncies del vicepresident Martínez Dalmau, qui ha afirmat l’existència de pressions i amenaces, "públiques i privades, per part d’aquells que volen manar sense presentar-se a unes eleccions".