El jutge José de la Mata, de l'Audiència Nacional, ha imputat el PDeCAT en el cas del 3%. Mata argumenta que els demòcrates són la "mera continuació" de l'espai polític de Convergència i els imputa els delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capital. La decisió del jutge té a veure amb la investigació en aquesta mateixa causa d'alts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya que, amb altres càrrecs públics i funcionaris, presumptament van posar en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit.

En la seva resolució, el jutge cita com a imputats CDC i el PDeCAT, com a persones jurídiques, i afirma que la creació d'aquest darrer partit el juliol del 2016 va suposar la "mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat, amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent". En aquest sentit, el jutge assenyala que el PDeCAT manté una "identitat substancia"l amb "l'estructura, funcionament i recursos humans i materials" de l'antiga Convergència, que "en molts casos, són titularitat de CDC".

El magistrat afegeix que alts càrrec del partit van estar finançant-lo irregularment mitjançant "donacions" a fundacions lligades a CDC -Com ara CatDem-, i que ho feien "en connivència" amb empresaris i càrrecs polítics, pel sistema d'alterar concursos públics perquè se'ls adjudiquessin empreses que, al seu torn, col·laboraven amb "donacions" al partit.

Segons les investigacions, la suma total de licitacions compromeses ascendeix a 218, 85 milions d'euros, mentre que l'import de les adjudicacions definitives puja a uns 175 milions, incloent-hi prorrogues i modificacions de projectes. Les donacions irregulars rebudes per les fundacions de CDC i lligades a aquestes adjudicacions superarien el milió d'euros.

El PDeCAT ha reaccionat a la decisió judicial manifestant la seva "més absoluta disconformitat i incredulitat", perquè "els fets investigats en aquesta causa corresponen a una etapa en la qual el Partit Demòcrata no s'havia constituït". El partit explica que es va fundar el 2016 fent de "la transparència i les bones pràctiques una de les seves senyes d'identitat", i considera que la imputació "es basa en apriorismes sense consistència jurídica", que no hi ha cap base real per a la imputació del PDeCAT, i que "l'única intenció d'aquesta" és "estendre una ombra de dubte amb objectius que no tenen res a veure amb la lluita contra la corrupció".

"No permetrem que l'arbitrarietat embruti el nom del Partit Demòcrata i demostrarem la nostra innocència", afirma el partit en el seu comunicat.

CDC coneixia els fets

El jutge sosté que tant els òrgans com el personal amb responsabilitat directiva a CDC estaven en coneixement d'aquestes irregularitats "almenys a través dels informes emesos pel Tribunal de Comptes", i que no tenia cap "normativa de control interna" per prevenir-les. Afegeix que aquest presumpte sistema de finançament il·legal va ser "sostingut en el temps", amb independència de les persones concretes que van passar pels càrrecs implicats.

Sobre aquest punt, el jutge remarca que el partit no hauria dut a terme cap mesura per impedir aquesta presumpta activitat delictiva, que s'hauria mantingut, almenys durant 11 anys.

La resolució ha arribat el mateix dia que l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol, fill de l'expresident Jordi Pujol, acceptés una condemna de dos anys i mig per haver cobrat comissions il·legals d'empresaris del sector de les Inspeccions Tècniques de Vehicles, en el conegut com a cas de les ITV.

En un tràmit a l'Audiència de Barcelona que ha durat amb prou feines 10 minuts, Pujol, la seva esposa, Anna Vidal i altres quatre acusats -l'empresari i amic del matrimoni Sergi Alsina, i els també empresaris Ricard Puignou i Sergi Pastor- han reconegut els fets imputats i han acceptat les penes que sol·licitava la Fiscalia Anticorrupció. Aquesta havia rebaixat les seves peticions de condemna inicials, després que els acusats reconeguessin l'existència dels pagaments de comissions. 

La defensa de Pujol demanaran que se suspengui l'ingrés a la presó, una possibilitat prevista per la llei quan cap de les condemnes supera els dos anys. Pujol ha estat condemnat a un any i mig per falsedat documental, vuit mesos per suborn i cinc mesos per tràfic d'influències. La Fiscalia ja va advertir ara fa un any, quan va arribar al pacte amb els acusats, que demanaria el compliment de la pena a la presó.