La llei d'habitatge i la regulació dels lloguers torna a ser, de nou, un element de tensió entre el PSOE, d'una banda, i Unidas Podemos i el denominat bloc de la investidura, per un altre. Les paraules del ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, dimecres passat sobre la possibilitat que el Govern espanyol interposi un recurs davant el Tribunal Constitucional per tombar la normativa catalana en matèria d'habitatge ha sacsejat les dues artèries que nodreixen l'Executiu espanyol: la coalició entre els socialistes i la formació morada, i la majoria que sosté la legislatura des del Parlament.

"Si una llei autonòmica vulnera el marc competencial, jo tinc políticament, moralment i legalment l'obligació de presentar aquest recurs", va avançar Iceta aquest dimecres davant el Ple del Congrés durant una interpel·lació urgent d'EH Bildu. La portaveu del grup, Mertxe Aizpurua, havia exigit prèviament al titular de Política Territorial un compromís clar que el seu Govern "no tornarà a utilitzar el recurs d'inconstitucionalitat" contra les normes aprovades pels Parlaments Basc i de Navarra i, per extensió, altres assemblees autonòmiques.

Segons va exposar la diputada de l'esquerra sobiranista basca, els diferents executius, tant del PP com del PSOE, han recorregut més de 30 lleis aprovades en sengles cambres parlamentàries en els últims deu anys, com també ha passat amb lleis catalanes, la qual cosa ha comportat la seva posterior anul·lació. Moltes d'elles, fins i tot, tenien un marcat contingut social i econòmic, com la llei basca d'habitatge, la de protecció del medi ambient o la norma contra el fracking. També van acabar en sac trencat la llei navarresa antidesnonaments, la d'assistència sanitària universal i la del copagament farmacèutic.

Aizpurua va remarcar que aquesta havia estat la conducta del Govern espanyol durant els últims 40 anys, una queixa compartida per la resta de forces territorials que componen l'arc parlamentari. "Senyor Iceta, aquest Estat encara té tics, grans tics, autoritaris i centralitzadors. És l'essència de gran part de la seva història. Ho veiem en la incapacitat de solucionar els conflictes que aquest Estat manté amb les nacions perifèriques que en ells convivim. Ho veiem en la incapacitat de respectar les voluntats majoritàries dels seus territoris com són les lleis que els parlaments aproven", va postil·lar.

Concentració davant del Congrés

Aquestes paraules del ministre van encendre les alarmes dels seus socis d'investidura fins a tal punt que els grups i partits que sostenen a l'Executiu espanyol van participar tan sols 24 hores després al costat del Sindicat de Llogateres català i el madrileny Sindicato de Inquilinas en una protesta que va ressonar clarament a advertiment.

"Un Govern que es diu a si mateix progressista no pot insinuar que tombarà la llei catalana d'habitatge que regula el preu dels lloguers", ha criticat aquest dijous Jaime Palomera, membre del sindicat català, a les portes del Congrés. Els activistes del dret a l'habitatge, recolzats per diputats d'Unidas Podemos, En Comú Podem, ERC, EH Bildu, Junts, Més País, Compromís i la CUP, han demanat a Pedro Sánchez que no recorri la limitació del preu del lloguer a Catalunya, una proposta que, d'altra banda, s'ha d'estendre a la resta del país.

En aquest sentit, Palomera ha confessat que els causa "estupor" que el Govern espanyol "tingui la llei d'habitatge en un calaix des de fa mesos" mentre que "insinua o amenaça" de tombar la norma catalana, un pas que, en aquest cas, implicaria rebaixar-se a les "enormes pressions" dels "fons voltor". També, a col·lació de la mesura catalana, la diputada morada Sofía Castañón ha urgit a regular "com més aviat millor" el preu del lloguer en l'àmbit estatal.

La llei d'habitatge del Govern espanyol, en punt mort

I és que, les paraules d'Iceta no només van encendre les alarmes del denominat bloc d'investidura, sinó que en el propi si del Govern estatal de coalició van provocar el so d'uns tambors de guerra que semblaven enterrats. Des de fa alguns mesos, Unidas Podemos sembla haver canviat d'estratègia respecte a les negociacions que manté amb els socialistes, un canvi que implica allunyar aquests debats del focus mediàtic i evitar que les confrontacions i diferències que continuen existint surtin a la llum.

No obstant això, aquestes negociacions "en l'ombra" tampoc semblen estar donant els seus fruits; un exemple és, precisament, la llei d'habitatge, que acumula ja més de quatre mesos de retard malgrat que el PSOE i la formació morada han enterrat la destral de guerra, almenys en públic. El moviment dels socialistes afecta directament a aquestes negociacions i al desenvolupament d'una normativa estatal en matèria d'habitatge, ja que la llei catalana contenia, entre altres preceptes, la limitació dels preus del lloguer amb la finalitat d'evitar les pujades abusives.

Aquest és precisament el principal punt de discòrdia entre la formació morada i els de Pedro Sánchez, malgrat que en l'acord de coalició tots dos partits es van comprometre amb la regulació dels lloguers. Des del principi de les negociacions, el Ministeri de Transports, dirigit pel socialista José Luis Ábalos, rebutja la idea de limitar els preus i advoca per una regulació a través d'incentius fiscals als propietaris dels immobles, una posició que per a Unidas Podemos és, directament, un incompliment de l'acord de coalició.

Malgrat els retards en l'aprovació de la llei (i al fet que les negociacions han entrat en una fase d'estancament), tots dos partits han deixat de retreure's públicament les seves diferències en aquesta matèria. No obstant això, l'eventual recurs d'Iceta sobre la llei catalana (que conté la regulació dels preus del lloguer)

El recurs podria tensar les relacions amb els seus socis

A més, a Unidas Podemos estan preocupats per les relacions amb el bloc de la investidura. Conscients de la importància que té per grups com ERC l'aprovació d'una normativa estatal que empari la llei catalana d'habitatge, temen que un eventual recurs dels socialistes davant el Constitucional porti a la corda fluixa el suport del bloc de la investidura.

"No és la primera vegada que el bloc de la investidura adverteix al Govern que no li sortirà gratis obviar la limitació dels preus del lloguer; no només és un acord entre el PSOE i Unides Podemos, sinó que s'estén a la majoria que sustenta a l'Executiu estatal en el Parlament, que s'està afartant d'aquesta situació", adverteixen des de la formació morada.

La vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, són conscients de la complexitat de la situació i estarien tractant de frenar aquest eventual recurs davant el Constitucional que va anticipar Iceta. No obstant això, fonts del partit insisteixen que aquest assumpte "depèn en última instància del PSOE. Seria un greu error", conclouen.

PNB avisa d'una "ruptura de la confiança"

A més d'ERC, altres socis parlamentaris del Govern espanyol, com el PNB, EH Bildu, Más País o Compromís, han constret en reiterades ocasions a l'Executiu estatal a posar en marxa l'agenda progressista que es va comprometre a impulsar a principis de la legislatura (gener de 2020). La regulació dels lloguers és una d'aquestes reivindicacions, però hi ha més: la derogació de la reforma laboral i de la llei mordassa, la reforma de les pensions i un nou sistema de finançament autonòmic, entre altres.

Així mateix, en la sessió de control a l'Executiu espanyol d'aquest dimecres, el diputat del Grup Basc en el Congrés Iñigo Barandiaran (en línia amb les queixes exposades per diferents portaveus de PNB al llarg de les últimes setmanes), va denunciar el retard de la transferència de l'Ingrés Mínim Vital a Euskadi i Navarra prevista per a octubre de 2020. Per això, va avisar al ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que, de mantenir-se en la seva posició, "suposaria una ruptura de la confiança" amb el seu ministeri.