L'altra cara del turisme de neu: precarietat laboral i el preu de l'habitatge, pels núvols

Darrere les xifres habituals d'ocupació turística o el valor estratègic del negoci de la neu per fixar poblacions a determinades zones del Pirineu català i generar riquesa a aquestes comarques, existeix una altra realitat no tan dolça, que deriva en condicions laborals precàries i una pressió sobre el mercat immobiliari amb una escalada infinita del preu dels habitatges, destinats en moltes ocasions als turistes.

Fruit d'aquesta realitat, un dels col·lectius més afectats, els dels treballadors de les estacions d'esquí van realitzar tres jornades de vaga, entre els passats dies 10 i 12, per reivindicar una millora de les seves condicions laborals. Tot i que estava prevista una altra tanda d'aturades per aquest pròxim cap de setmana, finalment les han desconvocat pels perjudicis econòmics provocats als negocis propers a les estacions d'esquí d'Espot, Port Ainé i La Molina.

Els empleats d'aquestes tres estacions d'esquí, que formen part de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), acumulen 16 anys sense seure a negociar un conveni col·lectiu. En aquest sentit, el secretari del comitè d'empresa de FGC a les estacions d'Espot i Port Ainé, José Antonio Rodríguez de las Heras, recorda que el darrer acord, que es va signar pel període 2007-2012, es va deixar d'aplicar el 2010: "Tot i ser treballadors públics, ens consideren com el germà petit de l'Administració i aprofitant-se del nostre caràcter estacional, ens resulta impossible arribar a acords, més enllà de l'increment de salari establert per llei, que enguany se situa en el 2,5%".

Facilitar el transport fins a les estacions d'esquí, uns sous més vinculats a l'evolució de la inflació o la reducció de la jornada laboral són algunes de les reivindicacions i demandes que plantegen. "És inadmissible que amb nosaltres no se segueixi el mateix criteri que amb la resta de treballadors públics". De fet, des de fa una dècada, els empleats de les estacions d"esquí es troben sense un conveni que els empari.

Rodríguez de las Heras, que forma part de la UGT Catalunya, insisteix que els treballadors se senten discriminats salarialment i lamenten que cada vegada que s'hagi de renegociar el conveni o les condicions de sou, l'amenaça de la vaga hi sigui sobre la taula. "Els hi hem donat un any i mig de confiança i no hem tingut cap avenç. Se¡ns ha acabat la paciència", afegeix el responsable sindical.

A l'espera del nou conveni laboral

Després dels tres primers dies de vaga, l'empresa pública FGC va criticar la mobilització i en alguns casos va reduir a la meitat el preu dels forfets per incentivar la presència d'esquiadors, tot i que la davallada de visitants es va notar. En un comunicat, afirma que "la vaga s'ha convocat en un moment en què les negociacions del conveni estan molt avançades i en cap cas bloquejades".

La companyia argumenta que les reivindicacions de la plantilla superen els límits legals en l'àmbit de les retribucions i la reducció de la jornada. A més, qualifiquen de "moviment insolidari" el fet de fer pressió amb la vaga, fent-la coincidir amb els Campionats del Món de Snowboard per a persones amb discapacitat, que estan tenint lloc a l'estació gironina de La Molina. Tot i la cancel·lació de les aturades, el comitè d'empresa es compromet a escoltar les propostes de FGC i continuar negociant el conveni col·lectiu, encara que "es mantingui l'immobilisme empresarial".

L'alt preu de l'habitatge està fent que el col·lectiu no trobi pisos ni habitacions de lloguer

A les comarques de muntanya, especialment a la Vall d'Aran, té lloc un altre fenomen que està perjudicant els treballadors de temporada de les estacions d'esquí: l'alt preu de l'habitatge està fent que el col·lectiu no trobi pisos ni habitacions de lloguer i es vegi forçat a viure en caravanes. Així ho confirma el mateix Rodríguez de las Heras: "Els preus s'han duplicat i poblacions com Vielha han entrat al circuit de les plataformes que ofereixen apartaments turístics". A més, alerta que és una situació que es repeteix durant el període estival.

Els temporers de la neu

A conseqüència de la pressió turística, el mercat immobiliari s'ha encarit exponencialment els darrers anys i fa que sigui una missió impossible trobar un habitatge a un preu assequible. Els propietaris dels apartaments opten per un lloguer per dies o per setmanes per assolir un major rendiment econòmic. Amb aquest escenari, molts treballadors decideixen no acudir a les convocatòries per treballar durant la temporada de la neu al Pirineu i els empresaris es troben amb dificultats per trobar personal. La situació és similar a la qual viuen a l'estiu a Menorca o Eivissa.

En temporada alta els apartaments a Vielha poden arribar a tenir un preu de 1.500 euros a la setmana

Des del Gremi d'Hostaleria de la Vall d'Aran, adverteixen que els preus dels apartaments en temporada alta a Vielha poden arribar a ser de 1.500 euros a la setmana, esdevenint un problema que va a més. Així, el col·lectiu admet les dificultats per trobar empleats, el que acaba repercutint en la qualitat del servei que es proporciona. Ateses aquestes problemàtiques, durant el mes de setembre de l'any passat, 24 empreses del Pirineu (21 de la Vall d'Aran i tres del Pallars Sobirà) van anar a captar treballadors per la temporada d'esquí a la Costa Daurada, aprofitant que els empleats havien finalitzat la campanya d'estiu.

L'especificitat de la situació del mercat immobiliari a les comarques de muntanya ha provocat que el passat 11 de març es presentés a Alp el Sindicat d'Habitatge de la Cerdanya, una entitat que neix de la mà del Sindicat de Llogateres de Catalunya i centrarà la seva activitat en aquesta zona i els municipis de la comarca.

La situació també reverteix en els joves del Pirineu que, com que no poden permetre's un habitatge, en el moment d'independitzar-se, es traslladen a altres zones més barates, aguditzant-se el despoblament rural. Mentrestant, alguns municipis, amb recursos normatius limitats, utilitzen mecanismes com habilitar zones de pagament per restringir l'accés als espais naturals per combatre la massificació turística o la falta d'oportunitats immobiliàries.