L'addicció dels adolescents al mòbil preocupa els experts: com afrontar-la?

L'addicció a les pantalles és una qüestió que fa temps que està sobre la taula i cada vegada més experts alerten sobre el seu perjudici en la salut mental d'infants i joves, que s'ha deteriorat de manera notable els últims anys i ja ofereix dades tan esfereïdores com que el 43% d'adolescents catalans ha tingut pensaments suïcides.

La salut mental dels adolescents s'ha deteriorat en els últims anys

En aquesta situació d'incertesa, i davant l'evidència que el mòbil distreu i aïlla els adolescents, alguns instituts van anunciar a l'inici de curs que en prohibien el seu ús. És el cas de l'INS La Ribera, a Montcada i Reixac, o el Pla Marcell, a Cardedeu.

Una realitat que no es pot obviar

Les tecnologies i les pantalles fa anys que han arribat per quedar-se i Guirado apunta que "la realitat no la podem ignorar ni canviar", alhora que es mostra convençut que anem "tard" en el control i regulació de l'accés dels joves als dispositius mòbils. 

Una major quantitat d'hores de pantalla s'associa a trastorns com la depressió

Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 2021 els adolescents d'entre 13 i 17 anys passaven de mitjana vuit hores al dia davant d'una pantalla, i el 77% no tenien cap límit de temps en l'ús del mòbil.

Nens llegint un llibre. — Nia Escolà / ACN

"Un ús excessiu de pantalles el que fa és modificar l'estat físic i mental del subjecte. També canvia l'organització del cervell, un cervell en estat de maduració" en el cas dels infants i adolescents, sosté Guirado. Un ús massiu de les pantalles redueix també l'activitat física i els experts ho vinculen a més sedentarisme i fins i tot una major incidència de casos d'obesitat i diabetis que abans.

L'insomni provocat per l'hiperconnexió -prop d'un 20% de la població té problemes per dormir derivats de les pantalles, assenyala Guirado- redunda en un impacte sobre la tensió arterial. Tot plegat no es pot desvincular de la salut mental. "Això afavoreix que apareguin mes trastorns d'ansietat, depressius i alteracions de conducta", enumera Calvo.

La prohibició, un pas endavant amb "clarobscurs"

Els dos professionals es reconeixen molt preocupats per una situació que veuen com en els últims anys ha anat empitjorant. El Col·legi de Metges de Barcelona, del qual Calvo està a la Junta de Govern, està preparant actualment una guia de recomanacions per fer-hi front "sense alarmismes" però amb la realitat que es troben en el dia a dia.

Alerten que la prohibició trasllada el problema a un altre espai, com la llar

Els dos professionals coincideixen en què la prohibició no és la mesura ideal, en el sentit que trasllada el problema a un altre espai, com pot ser la pròpia llar, i no el soluciona. Tampoc aborda l'ús social que fem de les pantalles. Per Guirado, té "clarobscurs" perquè no implica canviar-ne l'ús quan sí que s'hi té accés, per exemple, a casa.

I els ordinadors?

La majoria de centres fa anys que han incorporat els portàtils com una eina de treball més a l'aula. Això, al final, suposa també una exposició extra a les pantalles. Segons l'últim informe de la Unesco sobre l'educació al món, "no hi ha gaires proves sòlides sobre el valor afegit de la tecnologia digital a l'educació". 

La Unesco sosté que "no hi ha proves sòlides" del valor afegit de les TIC a l'educació

Tot i que l'organisme destaca que l'aprentatge en línia va permetre seguir l'educació durant la pandèmia, critica que les pantalles poden tenir un efecte "perjudicial" si s'utilitzen "de manera inapropiada o excessiva".

Què es pot fer davant l'addicció?

Precisament perquè la prohibició del mòbil al centre no en soluciona l'addicció fora, els professionals aposten per diverses propostes per millorar la situació d'addicció a què molts joves -i també adults- es veuen abocats respecte a les pantalles.

Espais lliures de mòbils i no donar-ne fins els 12 anys, entre les recomanacions

Per la psiquiatra, caldria implementar a casa nostra la Digital Act europea, que regula l'ús de les pantalles però també de les pròpies tecnologies, a vegades ja programades per provocar addicció.

Tot i això, una de les principals recomanacions és endarrerir l'edat a partir de la qual es dona accés a les pantalles als infants. Fins als dos anys, els experts recomanen zero exposició, en ser "una finestra de desenvolupament molt vulnerable". Entre els dos i els cinc anys, un màxim d'una hora al dia, comptant els dibuixos i la televisió, per exemple. 

Uns infants en una activitat d'estiu a Barcelona. — Ajuntament de Barcelona

A partir dels sis anys, un màxim de tres hores. I mòbil, els dos sostenen que fins els 12 anys no és recomanable, i que si es decideix a donar-lo a aquesta edat, que no sigui amb carta blanca. Guirado apunta que alguns experts ho allarguen fins als 13 o 14 anys, una etapa en què el cervell ja està més format. "El recomanable seria esperar el més tard possible per a l'ús indiscriminat d'aquest instrument".