L'absència de pactes clars sumeix també la presidència del Parlament en la incertesa

La ressaca postelectoral ha centrat molt el focus en les maniobres dels partits per accedir a la presidència de la Generalitat. Amb un Salvador Illa que és el candidat amb més opcions a ser investit, i un Carles Puigdemont que no renuncia a intentar-ho encara que sigui pràcticament impossible. Però molt abans que puguem saber si hi haurà investidura o una repetició electoral a Catalunya, els partits hauran d'afrontar una primera gran disputa política com és la constitució del Parlament. I per tant, l'elecció del president o presidenta del Parlament i de la Mesa que regula la cambra.

De moment, la maquinària dels partits no ha posat en marxa les seves estratègies al respecte, però no trigaran a posar fil a l'agulla. L'absència de pactes postelectorals definits sumeix també l'elecció d'aquest càrrec en la incertesa. El PSC i Junts admeten a Públic que estan disposats a pugnar per la presidència de la cambra catalana, que suposa ostentar la segona autoritat de Catalunya, després del president de la Generalitat. Però cap dels dos no té garantits suficients suports per superar l'altre i fins i tot no és descartable que una carambola pogués donar la presidència a un candidat o candidata d'Esquerra Republicana, encara que és poc probable.

El 10 de juny, data límit

El Parlament de la XV legislatura haurà d'estar constituït abans del 10 de juny com a data límit, inclosa. La legislació indica que serà dins dels 20 dies hàbils posteriors a la data de les eleccions de diumenge 12 de maig. Correspon al president de la Generalitat en funcions, en aquest cas el republicà Pere Aragonès, de convocar la sessió constitutiva de la legislatura.

El Parlament de la XV legislatura haurà d'estar constituït abans del 10 de juny com a data límit, inclosa

El dia que es constitueixi el nou Parlament, després del tràmit en què els electes prenen possessió de l'acta de diputat o diputada, es triarà el president o presidenta de la cambra catalana, que en aquests moments ostenta Anna Erra, de Junts, que va substituir en el càrrec a la presidenta del seu partit, Laura Borràs, després de ser destituïda i inhabilitada en una sentència per irregularitats en un càrrec anterior a la Institució de les Lletres Catalanes.

A la mateixa sessió constitutiva s'elegeixen la resta de membres de la Mesa, òrgan rector de la cambra, de set membres. Aquesta legislatura, la Mesa ha tingut dos membres de Junts, dos d'ERC, els mateixos que el PSC i un darrer per a la CUP. És a dir, amb majoria independentista, però no sempre s'ha votat conjuntament. Un d'ells, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, no ha exercit el càrrec els darrers mesos després de refugiar-se a Suïssa per la imputació per terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic.

Sistema d'elecció antibloqueig

La constitució del Parlament és imperativa, és a dir, que no es pot ajornar com la investidura per manca d'acords polítics, i per això disposa d'un sistema d'elecció diferent del de la presidència de la Generalitat que evita el bloqueig. Per això el tipus de votació és diferent i es fa en dues voltes, podent presentar-se a la primera tots els candidats dels grups amb representació al Parlament que vulguin. En cas que cap no n'obtingui la majoria absoluta es procedirà a una segona votació amb la concurrència dels dos candidats més votats de la primera ronda. Guanya qui tregui més vots dels dos finalistes, i en cas d'empat es repetirà la votació fins al desempat final.

La constitució del Parlament i l'elecció de la seva presidència solen forjar pactes que ja s'enllacen amb la investidura

La constitució del Parlament i l'elecció de la seva presidència solen forjar pactes que ja s'enllacen amb la investidura per a la presidència de la Generalitat. Això vol dir que si estiguéssim en el cas d'un acord o preacord previ, per exemple, per formar un Govern tripartit d'esquerres, el PSC i els comuns avalarien una presidència del Parlament d'ERC en contrapartida a la investidura com a president de la Generalitat de Salvador Illa.

Però ERC ja ha anunciat que passarà a l'oposició, i no ha tancat cap escenari, però descarta participar d'un Govern tripartit. De manera que la cosa es complica. Es podria donar el cas que el PSC pogués votar una candidatura d'ERC a la presidència del Parlament com a gest de bona voluntat per obrir pas a les negociacions d'una investidura de Salvador Illa. Però sense un compromís explícit dels republicans s'entreveu difícil.

Els números de PSC i Junts en la disputa pel càrrec

Per tant, l'opció més factible és que el PSC presenti la seva candidatura, que tindria de sortida els 46 vots dels diputats socialistes i els 6 dels comuns, 48 en total. Mentre que la candidatura de Junts, per part seva, tindria 35 vots propis. Però una entesa independentista per a aquest càrrec podria situar la candidata de Junts a 59 vots, sumant els 20 d'ERC i els 4 de la CUP, o 55 si la CUP s'absté. Sempre per sobre dels 48 de la candidatura socialista, que necessitaria o que ERC no participi a l'entesa independentista i s'abstingui, o sumar també els 15 vots del PP que situarien la suma amb PSC i comuns en 63. Una coincidència de vots que pot semblar poc probable, però que el PP ja va consumar a favor de la socialista Assumpta Escarp en l'inici de l'actual legislatura, amb l'argumentació de no deixar que els independentistes controlin la cambra. En aquell cas va ser insuficient davant de la majoria independentista, però aquesta vegada podria funcionar.

la caiguda electoral de l'independentisme obre la porta a una presidència del Parlament socialista

Així, doncs, la caiguda electoral de l'independentisme obre la porta a una presidència del Parlament socialista, encara que amb moltes incerteses fins al 10 de juny. Tampoc de moment hi ha noms sobre la taula, encara que al PSC sonen alguns com el de la diputada Alícia Romero o el diputat Ferran Pedret. I per part de Junts, l'actual presidenta Anna Erra, tindria tots els números de ser la candidata.

Fonts del PSC i de Junts han confirmat que estan disposats a presentar candidatures. Des del PSC s'argumenta que "som la principal força del Parlament i seria lògic". Per part seva, des de la direcció de Junts afirmen que "les forces independentistes superen al Parlament la suma del PSC i els comuns, hem d'intentar que una institució tan important com el Parlament no quedi en mans d'un partit d'obediència espanyola".
Pel que fa a la Mesa, també dependrà dels equilibris i pactes que es puguin anticipar, però l'aritmètica resultant situaria el repartiment en 3 diputats socialistes, 2 de Junts, 1 d'ERC i 1 del PP si se segueixen les proporcionalitats. Això provocaria la pèrdua de la majoria a l'independentisme i permetria una majoria del PSC tant amb ERC com amb Junts o amb el PP, en funció de les temàtiques a tractar.

Canvi de cromos amb el Govern, amb una excepció

En tota la història del Parlament actual, des de la restauració després de la dictadura, la presidència del Parlament sempre ha estat lligada a contrapartides de pactes de governabilitat amb una sola excepció. La del socialista Joan Raventós.

La presidència del Parlament sempre ha estat lligada a contrapartides de pactes de governabilitat amb una sola excepció, la del socialista Joan Raventós

En el cas dels governs independentistes entre el 2015 i el 2021, les presidències de Junts de Carles Puigdemont i Quim Torra van tenir també dirigents d'Esquerra al capdavant del Parlament, Carme Forcadell –empresonada per la sentència del procés- i Roger Torrent respectivament. El 2021, quan la presidència va passar a mans d'ERC amb Pere Aragonès, el pacte entre independentistes va situar les dirigents de Junts, Laura Borràs primer i Anna Erra després, com a presidentes del Parlament.

A l'etapa de les majories absolutes de CiU, la presidència del Parlament l'ostentava habitualment el soci minoritari d'UDC. Només una vegada no es va donar aquest paradigma quan, el 1995, Jordi Pujol va perdre la majoria absoluta i tots els partits de l'oposició, des del PP a ERC, passant pel PSC, entre d'altres, es van posar d'acord per fer president del Parlament a l'històric dirigent socialista Joan Raventós, durant la legislatura que va durar fins al 1999.