CAMÍ DE LA INVESTIDURA JxCat intenta trobar un candidat de consens alternatiu a Puigdemont

Junts per Catalunya (JxCat) i el Partit Demòcrata (PDeCAT) ja treballen sobre un pla alternatiu a una nova investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Encara mantenen que és el seu candidat, però la data límit del 22 de maig s'acosta i no volen obrir un nou enfrontament del Parlament amb el Tribunal Constitucional que posi "en risc" més persones.

Així ho han deixat prou clar dirigents significats del grup parlamentari i del partit que li dóna suport, el PDeCAT, que aquest dissabte han admès obertament que la candidatura de Puigdemont presenta "complicacions" que volen evitar. Aviat donaran a conèixer un candidat alternatiu, que han de negociar amb Esquerra Republicana (ERC), però no descarten del tot la possibilitat de convocatòria de noves eleccions.

El propi Puigdemont ha reconegut, en una entrevista publicada al suplement del diari The Times que té clar que el seu futur passa per "dècades de presó", en el cas que fos extradit o "molts anys a l'exili". 

El Parlament ha de reunir-se en sessió plenària el proper dijous i en el seu ordre del dia figura el projecte de modificació de la llei de Presidència, que hauria de permetre una investidura a distància, en contra de la qual s'ha pronunciat el govern espanyol, el Tribunal Constitucional i el Consell de Garanties Estatutàries de la cambra catalana.

Decisió "col·lectiva"

"Si hem de prendre una decisió ha de ser fruit d'una reflexió" i la solució "serà col·lectiva", ha dit Pujol, sense concretar si aquesta s'adoptarà abans del ple de dijous.

Noves eleccions?

 Pujol, com a portaveu de JxCat, no ha descartat la repetició d'eleccions, doncs els comicis "sempre s'han de contemplar", ja que són "un element molt potent a l'hora de fer política"  "Volem eleccions? No les volem, però en política no es pot rebutjar una carta com aquesta", ha subratllat.

Pujol ha admès que l'escenari "més còmode i més útil" és la formació de govern abans del 22 de maig, però ha fer saber "els seus dubtes" sobre la voluntat del govern central d'aixecar immediatament després l'aplicació de l'article 155, perquè "qui és trampós ho és sempre i li costa molt rehabilitar-se", ha dit. "Sempre busquen algun camí per tenir-nos atrapats", ha remarcat, per demanar a continuació a qui els pressiona per a la formació de govern que reclamin  "el compromís ferm per a que s'aixequi el 155 de forma immediata, i no en còmodes terminis, sinó quan hi hagi un Govern".

Aquest mateix divendres el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, havia exigit als sobiranistes catalans que "s'acomodessin" a les indicacions del Tribunal Constitucional. "No facin coses estranyes, ja saben quina serà la reacció del govern", va advertir.

"Qui digui Puigdemont"

L'alcaldessa de Girona i diputada de Junts per Catalunya, Marta Madrenas, també ha mantingut que el candidat a la investidura ha de ser  Carles Puigdemont, però ha afegit que també pot ser qui ell digui, en clara discrepància amb el que havia declarat la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich.

"I naturalment tindrà tot el suport de tot el grup parlamentari de JxCat. LLevat, és clar, que es vulgui anar a eleccions", ha escrit en una piulada a xarxes socials.

Si ha d'haver un candidat ha de ser @KRLS Puidemont o el que digui @KRLS Puigdemont. I naturalment tindrà tot el suport de tot el grup parlamentari de @juntsxcat. Llevat, és clar, que es vulgui anar a eleccions.

— Marta Madrenas 🎗 (@MartaMadrenas) 28 d’abril de 2018

La presidenta del PDeCAT i ex-vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, s'ha pronunciat en sentit similar a Madrenas i ha demanat als sobiranistes que no s'atabalin, que  Puigdemont és "qui es va presentar a les eleccions del 21-D per a ser novament investit com a president de Catalunya". "Té tota la meva confiança i suport en les seves decisions", ha afegit.

És @KRLS el candidat legítim i natural a l’investidura, a qui vull i he votat. Qui es va presentar a les eleccions 21-D per ser novament investit com a president de Catalunya. Te tota la meva confiança i suport en les seves decisions. No ens atabalem, fem-li confiança!

— Neus Munté 🎗 (@neusmunte) 28 d’abril de 2018

A banda dels problemes que tinguin per arribar a un consens entre dirigents del PDeCAT i diputats del grup parlamentari de JxCat, es troba ERC, que fa temps que reclama un candidat efectiu i manté una certa discreció en aquest moment, però amb qui òbviament també hauran de negociar. El seu portaveu Sergi Sabrià s'ha limitat a dir que ho hauran de fer en una taula i no davant els mitjans de comunicació. 

"El que necessita el món municipal"

I el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Port de la Selva (Al Empordà), Josep Maria Cervera, del PDeCAT,  també ha defensat que el proper president de la Generalitat hauria de ser Carles Puigdemont, perquè ho considera l'opció legítima després dels resultats de les eleccions, però admet que actualment la situació és "prou complicada".

Cervera ha dit que no seria desitjable que es repetissin unes eleccions a Catalunya, però ha admès que en aquest moment no és "descartable" pel context polític actual.

Cervera ha defensat que el que "el que necessita el món municipal per a que les coses funcionin és estabilitat". "El que no tinc clar", ha precisat, "és que tenir un Govern amb la situació de repressió que viu el país porti a l'estabilitat", ha afirmat l'alcalde, que es troba al capdavant de la AMI des del passat mes de març.

Baixarà la tensió?

El president de l'AMI ha reconegut que l'eventual formació d'un Govern no serà "la panacea" per rebaixar la tensió amb l'Estat. Ha recordat que la seva entitat ha tingut més de 400 causes obertes fins i tot abans que s'apliqués l'article 155 de la Constitució.

Gran acte amb alcaldes

Cervera ha explicat que la seva entitat juntament amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) preparen l'organització d'un gran acte amb alcaldes, també d'altres parts de l'Estat i d'Europa, per llançar una proposta municipal a favor dels drets civils i en contra dels processos judicials contra dirigents del sobiranisme.