El jutge De la Mata tanca l'última peça del cas 'Gürtel' amb el processament de 21 persones per delicte fiscal i blanqueig

El magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata ha dictat la interlocutòria que posa fi a la instrucció de l'anomenat 'cas Gürtel' i que proposa jutjar, en l'anomenada 'peça principal', a 21 persones físiques i a 19 persones jurídiques (aquestes últimes com a responsables civils subsidiàries) per delicte contra la hisenda pública, delicte continuat de falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. Entre d'altres, el jutge proposa jutjar als responsables de l'anomenat 'Grup Correa', Francisco Correa i Pablo Crespo. En canvi, acorda el sobreseïment provisional i arxivament de la causa per a 28 persones més que han figurat com a investigades al llarg del procediment.

A la interlocutòria, el magistrat també envia a judici els assessors fiscals de Correa i Crespo, com Luis de Miguel i Ramón Blanco Balín, i a empresaris i testaferros que van participar durant tota l'època Gurtel en l'operativa per eludir pagaments a l'Agència Tributària i ocultar els recursos econòmics il·lícitament obtinguts per les persones físiques i jurídiques investigades.

En altres dos casos, el dels investigats Álvaro Pérez 'el bigotes' i Cándido Herrero, s'acorda el sobreseïment provisional i arxivament perquè els fets que se'ls atribuïen han estat investigats en altres peces separades de Gürtel. Respecte a un altre dels investigats, Jesús Merino, exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó, s'acorda el sobreseïment provisional i arxivament en no haver estat acreditat el delicte contra la Hisenda Pública que se li atribuïa. Finalment, el jutge acorda el sobreseïment definitiu i arxivament respecte a Plácido Vázquez per prescripció dels delictes. El magistrat fixa un termini de 20 dies perquè les acusacions sol·licitin l'obertura de judici oral o, si s'escau, el sobreseïment de la causa.

En aquesta peça que ara conclou el magistrat explica que l'organització liderada per Francisco Correa, des de finals de 1999 fins a 2009, va ser un holding empresarial dedicat a l'organització d'esdeveniments, entre els quals es trobaven gran part dels que realitzava per al Partit Popular.

En segon lloc, el jutge desenvolupa en el seu escrit tota l'estratègia dissenyada pels dos responsables del Grup Correa per ocultar i blanquejar els ingressos procedents de les activitats il·lícites. El magistrat explica que la finalitat del grup era enriquir-se il·lícitament de forma sistemàtica, amb càrrec a fons públics, "amb qui es van concertar per vulnerar la normativa administrativa en matèria de contractació pública, van emetre factures falses per dissimular els fons obtinguts, van ocultar a la Hisenda Pública els ingressos il·lícits obtinguts i els van blanquejar per intentar retornar a la vida mercantil lícita".

El jutge dedica un apartat a l'operativa dissenyada pels assessors fiscals per ocultar els fons en comptes a l'estranger. Aquests fons tindrien el seu origen en el cobrament de factures falses i en el de comissions indegudes no declarades a la Hisenda Pública.

Pel que fa a Crespo, també va ocultar una part dels seus recursos econòmics que procedirien de la seva intermediació en adjudicacions irregulars i d'inversions realitzades amb Correa. El magistrat assenyala com a cooperadors necessaris del delicte contra la Hisenda Pública als assessors fiscals De Miguel Pérez i Blanco Balín.

El magistrat inclou finalment el delicte de blanqueig i detalla els mecanismes i procediments realitzats pels investigats per donar aparença de legitimitat o legalitat als béns o actius d'origen delictiu. El magistrat descriu una estratègia planificada sota la direcció de Correa i Crespo, regida pel principi de jerarquia i amb la missió clarament definida d'"enriquiment del seu líder, Correa". En aquesta operativa de blanqueig el magistrat destaca el paper dels seus assessors jurídics també investigats, la utilització d'una complexa estructura de societats interposades, moviments internacionals de diners, així com canals de blanqueig empleats mitjançant transferències internacionals, participació de no residents en propietat de societats nacionals, inversions directes a l'exterior, préstecs concedits a no residents, finançament concedit a filials residents, barreja de diners lícit i il·lícit, inversions en el sector immobiliari i ús massiu d'efectiu com a mitjà de pagament.