Junqueras planteja el judici del Suprem com un pols amb un "règim del 78" que té "por"

Gairebé 15 mesos després de ser empresonat, Oriol Junqueras ha reaparegut en moviment durant uns segons en forma d'holograma en una conferència que ha omplert el Sant Jordi Club i en la que ha desgranat bona part del seu projecte polític a pocs dies que arrenqui al Tribunal Suprem el judici de l'1-O. La imatge del president d'ERC ha estat projectada momentàniament a dalt de l'escenari, mentre que persones properes -com el seu germà, Roger, l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, o l'escriptora Empar Moliner- s'encarregaven de llegir les 15 pàgines d'un discurs que ha escrit des de Lledoners. En aquesta reaparició virtual, i amb l'assistència de més de 2.000 persones, l'exvicepresident de la Generalitat ha defensat l'1-O, tot i assumir que no va suposar la "batalla decisiva" per assolir la independència. I ha assenyalat que rere la repressió que pateix l'independentisme, no hi ha altra cosa que la "por" d'un règim del 78 "feble" que tem perdre els "seus privilegis".

Junqueras, que s'afronta a una petició de 25 anys de presó per l'acusació del delicte de rebel·lió que li atribueix la Fiscalia de l'Estat, s'ha refermat en l'actuació de la tardor del 2017: "No només no he fet res del que hagi de penedir-me, sinó que us vull dir que me’n sento legítimament orgullós, perquè ser lleial a un mandat democràtic, voler que la gent d’aquest país decideixi lliure i democràticament què vol ser, em sembla que és l’ABC de qualsevol demòcrata. I sí, ho tornaria a fer".

Ara bé, segons ell la repressió "l'únic que demostra és l'absoluta feblesa de l'Estat. Si necessiten tot això per evitar que el poble i la democràcia decideixi quin futur vol, és que realment estan perduts i només és qüestió de temps que el règim acabi caient". "Qui realment té por és el propi Estat. Sobretot després d’adonar-se que no ens aturarem ni ens resignarem mai", ha afegit. I és que entén la repressió com la resposta que s'ha donat a "l'amenaça més gran que ha existit en contra del poder de l'oligarquia espanyola, en contra dels privilegis polítics i en contra de l'statu quo".

En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que la causa del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes "arribarà tard o d’hora al Tribunal Europeu de Drets Humans", i  allà està "convençut" que "Europa contribuirà des de la perspectiva judicial a fer caure la injustícia espanyola. (...) Farem que qui acabi assegut al banc dels acusats sigui l’Estat. El temps i la justícia internacional ens donarà la raó".

Enfortir el moviment republicà

Anant més enllà, Junqueras ha reivindicat la necessitat d'acumular més forces per avançar cap a la república catalana, bàsicament la línia estratègica que des de fa força mesos defensa ERC. Tot i defensar el referèndum de l'1-O -"l'1-O ens va permetre saber que la gent estava disposada a jugar-s’ho tot per tal de defensar el referèndum per decidir el nostre futur polític. És el dia que vam guanyar-nos la llibertat"-, de les seves paraules es desprèn que ha assumit que el projecte va per llarg. "Un camí factible cap a la República s'ha de basar en l'enfortiment del moviment republicà i en el debilitament gradual no d'Espanya com a societat, sinó del règim del 78, que encara controla l’Estat. I això no s’aconsegueix solament amb una o dues batalles decisives, sinó amb una pacient feina de reforçament propi i de desgast del rival", ha apuntat.

Per enfortir el moviment republicà, Junqueras ha plantejat cinc punts: "que l'economia dels catalans depengui, cada cop menys, dels oligopolis del règim"; "que a l'exterior es conegui més i millor el retrocés generalitzat de les llibertats a Espanya"; enfortint l'associacionisme "allà on és més dèbil»; lluitant contra les desigualtats i construint aliances "amb totes les forces antiautoritàries de Catalunya, de l'Estat i d'Europa"; i fent que l'independentisme "s'assembli cada cop més a la societat a la que aspira a representar". I tampoc s'ha oblidat de les eleccions municipals del 26 de maig, ja que per a ell: "Barcelona ha de ser la punta de llança de la lluita antifeixista a Europa. I només ho podrà ser si exerceix de capital de la Catalunya republicana".