Cargando...

Junqueras aposta al Suprem pel "diàleg bilateral" i "l'acatament de la legalitat"

El líder d'ERC recalca que és un "home de pau" i al·lega el seu dret de participació política davant el Suprem, que ha de decidir si el deixa en llibertat provisional o no. La Fiscalia pretén que el permetin sortir de la presó només per recollir l'acta de diputat. 

Publicidad

Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional abans d'ingressar a la presó, el passat 2 de novembre. / EFE

madrid / BArcelona, Actualizado:

El vicepresident cessat de la Generalitat i diputat electe per ERC, Oriol Junqueras, ha esgrimit aquest dijous davant el Tribunal Suprem la seva aposta pel "diàleg bilateral" i "l'acatament de la legalitat", en la vista per decidir si queda en llibertat provisional o continua en presó preventiva. Junqueras ha argumentat que és un "home de pau" amb profundes conviccions religioses, i la seva defensa ha al·legat que ha de quedar en llibertat perquè es respectin els seus drets de participació política

Publicidad

Junqueras, que ha tingut un torn de dos minuts per parlar als magistrats al final de la vista, ha afirmat que no existeix "cap declaració meva que sigui insultant, ofensiva, sinó tot el contrari". Vestit amb texans, visiblement més prim i tranquil, el líder d'ERC ha recalcat que les seves conviccions morals "passen per la justícia, la llibertat i la pau". "Crec en la pau per les meves conviccions de caràcter religiós, dignitas hominis", ha expressat.

Click to enlarge
A fallback.

La Fiscalia no vol que pugui anar als plens

La Fiscalia pretén que Junqueras només surti de la presó per recollir la seva acta de diputat, de tal manera que després torni a la presó d'Estremera (Madrid) i no torni més al Parlament fins que hi hagi una sentència en ferm. També s'oposa que Junqueras obtingui permisos per acudir als plens del Parlament, ja que considera que l'article número 3 de la Llei general penitenciària permet limitar els drets civils dels presos.

Sobre la possibilitat que Junqueras acudeixi a prendre possessió del seu escó, la Fiscalia fa un paral·lelisme amb el cas del membre de l'organització terrorista ETA Juan Carlos Yoldi Múgica, elegit com a candidat d'Herri Batasuna mentre estava en presó preventiva el 1987, i que va assistir al ple d'investidura del Parlament basc amb un permís penitenciari. Yoldi ja no va tornar a la Cambra, i uns mesos després va ser condemnat en ferm, per la qual cosa va perdre l'acta de diputat.

Publicidad