Judici al procés El laberint judicial del Procés, un recorregut per desenes de jutjats i tribunals

Més enllà de la sentència que dicti la sala penal del Tribunal Suprem, la judicialització del Procés català va més enllà de les seves parets, s'ha ramificat en desenes de causes. Un parell han recaigut a l'Audiència Nacional, la seu de la qual, també al centre de Madrid, se situa a només uns metres de la Sala Penal de l'Alt Tribunal, on es jutja l'exvicepresident de la Generalitat, líder i candidat de ERC a les eleccions del 28-A, Oriol Junqueras, i a altres onze exmembres del Govern.

A pocs dies que hagin transcorregut dos mesos de judici al Suprem, quan, d'haver-se complert els càlculs del tribunal, ja s'hauria sobrepassat l'equador de la causa, aquest és un recull d'algunes d'aquestes ramificacions. Tenint en compte que encara avui se succeeixen els arxivaments, les noves imputacions i la reobertura de causes cada pocs dies, cadascuna evolucionant amb els seus propis ritmes processals, està clar que el laberint judicial del Procés és viu, segueix mutant.

El judici al Suprem

El judici als dotze dirigents independentistes a càrrec de la sala que presideix el magistrat Manuel Marchena, s'ha convertit en un dels més mediàtics de la història. S'exposen a peticions de presó de fins a 25 anys per part de la Fiscalia, en el cas de Junqueras, pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació. Dimarts arrenca la novena setmana de sessions: fins ara s'hi han celebrat 27 jornades, han declarat prop de 140 testimonis d'un total de més de 500, i encara estan lluny de començar les fases de prova pericial i documental amb l'exhibició de centenars de vídeos i documents.

La Mesa del Parlament i Jové, al TSJC

Inicialment, el Suprem tenia previst jutjar 18 dirigents independentistes, tot i que al desembre va decidir separar de la causa contra els cinc membres de la Mesa del Parlament durant el Procés assenyalats com a acusats, i a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, per passar-li la pilota al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Se'ls acusa d'un presumpte delicte de desobediència.

Trapero i la cúpula dels Mossos, a l'Audiència Nacional

D'altra banda, l'Audiència Nacional ha d'acollir el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero. Al costat d'ell s'asseuran a la banqueta l'exdirector general de la Policia de la Generalitat, Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior, César Puig, i la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Fonts de l'Audiència aclareixen que encara no hi ha data per a aquest judici, i apunten que en aquest moment estan a l'espera de rebre els escrits de les defenses. Trapero, Puig i Soler estan acusats de rebel·lió i s'enfronten a peticions d'11 anys de presó per part de la Fiscalia. El Ministeri Públic reclama a més 4 anys de presó per a Laplana, en el seu cas per sedició.

El jutjat 13, l'inici de tot

L'inici de tot. La primera causa judicial pel Procés, a la qual constantment es fa referència durant el judici al Suprem, segueix viva al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Va ser el primer a investigar els preparatius del referèndum, d'aquí va sortir el conegut document Enfocats -suposat full de ruta cap a la independència-, i aquí, segons les defenses, es localitzen la majoria de vicis i irregularitats de la investigació del Procés.

Prop de 90 causes obertes a tot Catalunya

A més dels casos ja esmentats, hi ha desenes de causes obertes en diferents jutjats de Catalunya per les actuacions policials l'1-O i altres aspectes del Procés. Fonts del TSJC recorden que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, va afirmar davant del Parlament, en la seva compareixença de finals de novembre de 2018, que llavors hi havia prop de 90 causes obertes relacionades amb el Procés només a Catalunya.

I va entrar en escena el Tribunal de Comptes

Per si això fos poc, el Tribunal de Comptes va notificar fa escassos dies haver documentat pagaments d'Diplocat per un total de més de 300.000 euros a supòsits observadors electorals que van viatjar a Espanya per assistir al referèndum. Aquest informe va suscitar polèmica quan una de les conselleres d'aquest organisme va criticar la seva falta de rigor, no tant pel fons sinó per la forma de l'informe. Dos suposats observadors, que neguen haver ostentat aquesta condició, ja han testificat davant el Suprem.